Nuevos avances para aumentar la resistencia de los cultivos a las situaciones de sequía

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/xBS67nlH6_U" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Un grupo de investigadores, con participación del Instituto de Biología Molecular y Celular de Plantas, centro mixto del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) y la Universidad Politécnica de Valencia (UPV), ha conseguido elucidar la estructura tridimensional (a nivel atómico) de uno de los receptores, denominado PYR1, de la hormona ácido abscísico (ABA). Esta hormona es clave para que las plantas afronten las situaciones de sequía y los investigadores han conseguido describir cómo el receptor PYR1 interactúa con la fitohormona para desencadenar la respuesta de la planta al estrés hídrico.

Publicat dins de Ciències per al món contemporani | Deixa un comentari

Hidruro de Magnesio: más cerca de un acumulador ligero de hidrógeno

A finales del siglo XVIII Lavoisier aisló e identificó un nuevo gas, que obtuvo al hacer reaccionar agua, ligeramente acidificada, con un metal de fuerte poder reductor, tal como el hierro o el magnesio. Esta reacción se conoce hoy con el nombre de “hidrólisis”. Más tarde, el célebre químico francés observó que la combustión (oxidación) de este nuevo gas producía nuevamente agua, hecho que usó para ponerle nombre: hidrógeno. Finalmente, junto a su colega Pierre Laplace, logró determinar, usando un calorímetro de hielo, el calor de combustión del hidrógeno. A partir de la cantidad de hielo fundido, y a pesar de la sencillez del experimento, obtuvieron un valor muy cercano a los 1.2∙108 J por kg de hidrógeno, valor que hoy se acepta para ese parámetro. Este calor de combustión es muy superior al de la mayoría de las sustancias. Estos descubrimientos, que constituyen la base de la química moderna, ofrecían, además, la posibilidad de almacenar la energía en forma química, es decir, usar un cierto tipo de energía (eléctrica, luminosa, mecánica,…) en la obtención de hidrógeno a partir de agua y posteriormente recuperar una fracción más o menos alta de esa energía al quemar este combustible, reacción que vuelve a dar de nuevo agua. Si como fuente de energía primaria para la obtención de hidrógeno se emplea energía solar, esto es lo que hoy conocemos como Sistema Energético Solar-Hidrógeno.

Esquema de los mecanismos de reacción en una partícula de hidruro de magnesio recubierta de hidróxido de magnesio.

Durante las últimas décadas, el uso del hidrógeno como combustible se viene considerando como una alternativa limpia.

Llegir més

Publicat dins de Ciències per al món contemporani, Química | Deixa un comentari

Creen un pàncrees artificial per a controlar els nivells de sucre a la sang

Científics nord-americans han creat un pàncrees artificial que copia el mecanisme fisiològic de control dels nivells de sucre a la sang, segons han revelat en un informe publicat a la revista “Science Translational Medicine”. Els investigadors de la Universitat de Boston i de l’Hospital General de Massachusetts han indicat que el sistema pancreàtic artificial creat aconsegueix mantenir nivells pràcticament normals de glucosa sense causar hipoglucèmia. El sistema, que controla la combinació d’insulina i glucagó mitjançant una tecnologia informàtica avançada, és el primer que s’estudia en persones amb diabetis tipus I.

El pàncrees artificial dissenyat per a persones amb diabetis de tipus I l’ha creat la Universitat de Boston i s’ha posat a prova per primera vegada a l’Hospital General de Massachusetts, segons l’informe publicat per la revista “Science Translational Medicine”, que la setmana que ve es penjarà a la pàgina web.

“Aquest és el primer estudi que posa a prova un pàncrees artificial i que fa servir tant insulina com glucagó en persones amb diabetis tipus I”, ha assenyalat Steven Russell, de la Unitat de Diabetis de l’Hospital General de Massachusetts.

En aquest tipus de diabetis les cèl·lules beta que produeixen insulina al pàncrees són destruïdes pel sistema immunològic, cosa que fa necessari un tractament per controlar el nivell de l’hormona a la sang. Però el control de la insulina per part del mateix diabètic per mitjà d’injeccions comporta sempre el perill de la hipoglucèmia, un problema causat per un nivell massa alt de l’hormona, que pot ser fatal.

Segons un dels seus desenvolupadors, Edward Damiano, del Departament d’Enginyeria Bioquímica de la Universitat de Boston, el pàncrees artificial pot controlar l’acció d’aquestes dues hormones tal com ho fa el sistema d’una persona que no té diabetis. Així, el sistema “contraresta les baixades moderades de sucre a la sang amb petites dosis de glucagó durant el dia”.

A l’estudi hi han participat 11 adults que tenien diabetis tipus I i es va fer amb l’objectiu de posar a prova el programari que controla el sistema.

Extret del 3/24

Publicat dins de Biologia | Deixa un comentari

Los geólogos nos llevan de excursión el 25 de abril

El domingo 25 de abril, 36 provincias españolas celebrarán el Día Mundial de la Tierra sumándose a la sexta edición del Geolodía. Esta iniciativa consiste en un conjunto de excursiones gratuitas, guiadas por geólogos y abiertas a todos los públicos, sean cuales sean sus conocimientos de geología. El Geolodía 10 se celebra el primer domingo posterior al Día de l Tierra, que este año es el jueves 22 de abril y está dedicado a la biodiversidad. Excepcionalmente, en algunas provincias, la celebración del Geolodía 10 será el sábado 24. Ver calendario.

Árbol fósil
Árbol fósil en Hacinas (Burgos).– LUIS CARCAVILLA/IGME

Esta iniciativa, que está promovida por la Sociedad Geológica de España (SGE), la Asociación Española para la Enseñanza de las Ciencias de la Tierra (AEPECT) y el Instituto Geológico y Minero de España (IGME ), cuenta con la colaboración en el desarrollo de las excursiones de otras instituciones en cada provincia.

Llegir més ….

Publicat dins de Geologia | Deixa un comentari

Els joves catalans mengen menys fruita, verdura i peix del que és recomanable

Els joves catalans consumeixen menys fruita, verdura i peix del que és recomanable. Ho evidencia un estudi que han fet la Fundació Alícia i la plataforma de divulgació científica Talència. En concret, diu que només l’1% dels joves entre 10 i 18 anys compleix les recomanacions de consum de verdura, que és de dues racions al dia. I només el 7% arriba a les tres peces de fruita al dia recomanades. Pel que fa al peix, un 23% no en menja mai, tot i que el 40% en menja com a mínim dos cops a la setmana. I de llegums, el 36% en consumeix dues o tres racions a la setmana i gairebé el 40% en menja com a mínim una.
Com a dades positives, l’estudi destaca que més del 65% dels enquestats beuen moderadament refrescos, que seria dues llaunes a la setmana, i de pastisseria industrial el 57% en fa un consum moderat, però el 15% en menja diàriament.

Una altra dada positiva és que el 80% dels joves arriba a l’escola havent esmorzat alguna cosa a casa.

Notícia extreta del 3/24.

Publicat dins de Biologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Entrevista a Antoni Lloret, físic nuclear

Parlem de l’energia nuclear, les energies alternatives i la polèmica que ha aixecat la futura ubicació del cementiri de residus nuclears, i ho fem amb el doctor en Ciències Físiques, especialista en física nuclear i energies renovables Antoni Lloret.

Publicat dins de Física | Etiquetat com a | 1 comentari

La casella 117 de la taula periòdica deixa d’estar en blanc

Un grup de científics russos i nord-americans han aconseguit per primera vegada sintetitzar l’element 117 de la taula periòdica. Es tracta d’un element superpesant i que tindria 117 protons, d’aquí el seu nom. Ho han fet a través de la col·lisió en un ciclotró de protons i neutrons de calci 48 i berkeli 249. L’experiment ha permès crear dos isòtops de l’element. Aquest resultat és molt important, ja que culminaria anys de recerca per poder completar la taula periòdica i escriure un nou capítol a la història dels elements pesants.

L’experiment ha estat fet per l’Institut d’Investigació Nuclear de Dubna, a Rússia. Després de bombardejar els isòtops de calci 48 amb els de berkeli 249, els científics van detectar la presència de l’element 117 durant dues rondes de col·lisions, cadascuna de les quals va durar 70 dies. L’element 117 va trigar 78 milisegons a decaure.

A banda de demostrar l’existència d’aquest element, els resultats d’aquesta investigació també són rellevants per explicar la teoria de l’illa de l’estabilitat. Els elements superpesants com el 117, però també el 116 i el 118, es caracteritzen per ser molt inestables i desapareixen ràpidament. Molts científics afirmen que podria haver-hi un espai més enllà de la taula periòdica en el qual els nous elements superpesants fossin més estables.

El descobriment fet a Dubna provaria aquesta hipòtesi. Segons el cap de l’equip, l’acadèmic Yuri Obanessian, “el descobriment de l’element 117 és la culminació de la recerca d’una dècada per ampliar la taula periòdica i escriure un nou capítol de la història dels elements pesants”.

Notícia extreta del 3/24.

Publicat dins de Química | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Un núvol volcànic provoca el caos a Europa

nuvolvolcanic1

Islàndia és un dels països amb més activitat volcànica del món. Hi ha uns 200 volcans, alguns amagats sota glaceres. La mitjana de l’illa és d’una erupció cada cinc anys, però en les últimes setmanes sembla que l’activitat s’ha intensificat. A finals de març va entrar en erupció el volcà Fimmvorduhals, molt pròxim al que ara està en activitat. Els experts calculen que aquesta erupció és deu vegades superior a la primera, i temen que aquestes erupcions puguin ser un indicador de l’imminent erupció del volcà Katla, el de més potència, situació que ja s’ha donat en altres ocasions.

El volcà és sota la glacera d’Eyjafjallajökull, la sisena més gran d’Islàndia, i va entrar en erupció el 7 d’abril. Les autoritats islandeses van evacuar dimecres unes 800 persones de la zona propera al volcà i les van allotjar en un refugi de la Creu Roja a Hvolsvöllur.

Protecció Civil d’Islàndia ha informat que han localitzat la fissura a través de la qual s’està produint l’erupció sota la glacera. La preocupació més gran, però, no és la lava, sinó les inundacions que hi podria haver pel desglaç de la neu en contacte amb el magma. El riu Markar està creixent a un ritme anormalment ràpid. Tant, que es tem que els dics de contenció no suportin aquesta crescuda. Les autoritats recomanen als islandesos que s’estiguin a casa i que si han de sortir es posin mascaretes per protegir-se dels gasos tòxics.

Les cendres que està expulsant el volcà han format un enorme núvol que el vent està arrossegant cap a Europa i que està provocant problemes a nombrosos aeroports. Fins a 24 països han tancat el seu espai aeri per evitar accidents. I és que les cendres podrien malmetre els motors dels aparells. El professor del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Ramon Ortiz afirma que aquest tipus de fets són “normals“. No és el primer cop que passa. Cal tenir en compte que els avions actuals són “més vulnerables” que els antics, explica.

Sobre les característiques del volcà, Ramon Ortiz assegura que es tracta d’un volcà bastant corrent, amb una erupció basàltica, i que potser ha produït més cendra perquè és en una glacera.

Notíca extreta del 3/24.

Publicat dins de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Geologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Per què Rosalind Franklin?

Rosalind Franklin

Rosalind Franklin

De tots els noms que podíem triar i remenar per titular el bloc, hem volgut destacar una dona científica que es va doctorar en química física a Cambridge, va estudiar les tècniques de difracció de la radiografia i cristal·lografia, contribuint enormement a conèixer l’estructura del carbó i el grafit, per acabar fent un dels descobriments més importants de biologia del segle XX, l’estructura del DNA.

Rosalind Franklin va nàixer a Londres el 1920 i hi va morir el 1958. Va contribuir enormement a l’avenç de la biologia molecular aportant les proves experimentals de l’estructura del DNA. Per aquest descobriment van rebre el Nobel els seus col·legues Wilkins, Watson i Crick, que van realitzar el model de la doble hèlix gràcies a les fotografies de la difracció de raigs-X del DNA fetes per Franklin, i que Wilkins li havia pres del seu laboratori. La veritat va ser explicada molts anys després, el mateix Watson, en el seu llibre “La doble hèlix”, on ho explica com una anècdota. Rosalind Franklin no va poder rebre el Nobel perquè no es concedeix mai a més de tres persones ni a títol pòstum, quan és gràcies a la cèlebre fotografia 51 que es va descobrir la veritable naturalesa del DNA.

Des d’aquí, la nostra petita contribució al reconeixement d’aquesta brillant científica que va excel·lir en la física, la química, la cristal·lografia i la biologia molecular.

Arrenquem el bloc on hi trobaràs notícies d’interès relacionades amb la química, la física, la biologia i la geologia, esperem que et siguin útils.

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Deixa un comentari