Barcelona ha inaugurat un altre referent internacional en recerca científica. Es tracta del centre Esther Koplowitz per a la investigació biomèdica, un equipament gestionat per la Fundació de l’Hospital Clínic que s’ha posat en marxa gràcies, en part, al mecenatge de la coneguda empresària madrilenya. Uns 400 cientítfics ja hi treballen per investigar l’obesitat, la diabetis, el càncer i la malària.
Disfuncions metabòliques com l’obesitat o la diabetis, el càncer, patologies digestives i malalties tropicals com la malària centren les investigacions del centre Esther Koplowitz, on ja treballen 400 científics. Un dels seus grans avantatges és la seva relació directa amb un hospital com el Clínic.
Durant la inauguració, la ministra de Ciència, Cristina Garmendia, ha subratllat el paper del mecenatge científic. El projecte ha costat més de 60 milions d’euros, finançats per administracions públiques i patrocinadors privats.
Una década de descubrimientos oceanográficos de la comunidad científica mundial se está presentando en Londres desde hoy con motivo de la clausura del primer 
Gala, el primer voltor negre nascut a Catalunya en més d’un segle, va començar a volar el cap de setmana passat a la serra de Boumort (Pallars Jussà) sota l’atenta mirada dels seus pares i amb uns moviments insegurs típics de la seva edat. Gala, que va venir al món el 25 d’abril passat , és filla de dos voltors negres d’origen extremeny que van ser alliberats el 2008 dins d’un ambiciós programa de cria en captivitat.El voltor negre, l’au rapinyaire més gran del continent europeu, es diferencia del seu parent el voltor comú, ara tan habitual en algunes zones del Pirineu, pel seu color més fosc, inclòs el cap, i les ales més àmplies. Un exemplar adult pot arribar als tres metres d’envergadura i als 12 quilos de pes. Gala només té cinc mesos de vida, però pràcticament ha arribat a les dimensions d’un adult (2,7 metres i 8 quilos, aproximadament).El biòleg Marc Gálvez, coordinador del programa de reintroducció, explica que la jove femella ja es llança al buit aprofitant els corrents d’aire. “Aquests primers dies està aprenent a desplaçar-se i a aterrar amb seguretat, normalment sobre pins o plataformes artificials”, comenta. Els seus pares, que es diuen Perla i Portell, la segueixen amb la mirada, encara que en dues nits ja ha descansat fora del niu familiar. (
La Mariona i l’Aitor van tenir una sorpresa quan van assaborir unes tires de paper aromatitzades al centre d’exposicions Arts Santa Mònica, a Barcelona. La boca d’ell es va omplir d’un gust «repulsiu, com quan mastegues una pastilla que t’has d’empassar», explica. Ella només va percebre el gust del paper i «una sensació semblant a una petita anestèsia a la llengua».Aquests dos becaris de 25 anys van descobrir així que tenien variants diferents d’un conjunt de gens, responsables de la percepció de la substància amarga que impregna els paperets. Segons les estadístiques, aproximadament el 30% dels europeus i el 40% dels indis reaccionarien com la Mariona. Els científics es pregunten si aquestes diferències poden condicionar les dietes de diferents individus i les cuines de diferents cultures. (
L’investigador britànic Robert G. Edward, de 85 anys, és el guanyador del premi Nobel de medicina 2010 per les seves investigacions sobre la fecundació in vitro, segons ha comunicat avui des d’Estocolm l’Institut Karolinska.”Les seves investigacions han fet possible el tractament de la infertilitat, un problema que afecta el 10% de les parelles de tot el món”, ha assenyalat el comitè Nobel en un comunicat. Els treballs d’Edward van permetre que el 1978 naixés el primer bebè proveta, Louise Joy Brown. Actualment, gairebé quatre milions de persones neixen cada any gràcies a la fecundació in vitro.El Nobel de medicina està dotat amb 10 milions de corones sueques (1,1 milions d’euros) i s’entregarà el 10 de desembre vinent, coincidint amb l’aniversari de la mort del fundador dels guardons, Alfred Nobel.