Dissecció de pulmons i cor de xai (3r ESO)

Publicat el 29 juny 2019 per mamoros8

Pràctica per observar el sistema respiratori i veure com és de diferent el teixit del cor i els pulmons.

Material
  • Pulmons i cor de be
  • Safata grossa
  • Tisores i/o bisturí
  • Pinces
  • Tub de plàstic o de goma
  • Agulla emmanegada
  • Guants
  • Vas de precipitats
  1. Observació de la morfologia externa
  2. Posem els pulmons a la safata i els observem. (podem separar el cor i deixar-lo en una altra safata i pesar-lo).
  3. Descrivim els pulmons i els dibuixem indicant els lòbuls de cada pulmó.
  4. Passem el dit per sobre la superfície i descrivim com és. També ho fem amb la tràquea.
  5. Introduïm el tub per la tràquea i bufem.
  6. Amb les tisores tallem per la tràquea fins els bronquis i els bronquíols i observem.

    Observació de la morfologia externa dels òrgans de l’aparell respiratori
    1- Situa els pulmons a la cubeta de dissecció. Identifica les parts de la seva anatomia externa:  tràquea, bronquis i lòbuls pulmonars.

  7. Observem el cor i el dibuixem.
  8. Comprovem la diferent textura entre el cor i els pulmons posant-ne un trosset en un vas de precipitats amb aigua, què succeirà?

 

Publicat dins de Biologia | Deixa un comentari

Observació de roques (1r ESO)

Publicat el 22 gener 2019 per mamoros8

Podem trobar tres tipus de roques que es relacionen entre si en el cicle geològic.

Continua llegint →

Publicat dins de Geologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Observació de minerals (1r ESO)

Publicat el 28 novembre 2018 per mamoros8

Hi ha aproximadament uns 5.000 minerals que són els constituents bàsics de les roques. Si ho comparem amb un text, els minerals serien les lletres i les roques serien les paraules. Així doncs, hem de conèixer alguns minerals bàsics per entendre de què estan formades les roques.

En aquesta classe farem una introducció als minerals bàsics, tant SILICATS com NO SILICATS, per començar a entendre la natura que ens envolta.

Els MINERALS són substàncies naturals, sòlides i d’origen inorgànic que tenen una composició fixa i una estructura cristal·lina determinada.

Aquí teniu una classificació més àmplia dels minerals.

CLASSIFICACIÓ (senzilla) DELS MINERALS

Es poden classificar de moltes maneres, però ho farem de manera senzilla:

Minerals silicats

  • Quars: òxid de silici (SiO2).
  • Ortosa: silicat amb alumini i potassi.
  • Miques: Moscovita (blanca)  Biotita (negra)
  • Caolinita: silicat del grup de les argiles.
Minerals NO silicats

  • Elements natius: or, plata, coure, sofre…
  • Clorurs: Halita
  • Sulfats: Guix
  • Sulfurs: Pirita
  • Òxids: Hematites
  • Carbonats: Calcita

Els SILICATS són els més abundants a la natura i, dins d’aquests, el QUARS el que podem trobar amb més facilitat.

PROPIETATS DELS MINERALS

En podem distingir:

  • Color: el que mostra la seua superfície quan és il·luminada amb llum blanca.
  • Lluentor: és la forma en que es reflecteix la llum. Pot ser:
    vítria
    metàl·lica
    terrosa
    mat
  • Duresa: és la resistència a ser ratllat. Escala de Mohs.
  • Exfoliació: és la facilitat per separar-se en làmines o per trencar-se en formes geomètriques.
  • Altres propietats importants són la solubilitat en aigua, o la reacció amb un àcid, etc.

MINERALS CRISTAL·LITZATS I AMORFS

Cristal·litzats: presenten cares geomètriques i cristalls.

Amorfs: no presenten cares planes de forma natural.

En aquest enllaç trobem diferents fotografies de minerals.

Publicat dins de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, General, Geologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Observació de la molsa i recerca de tardígrads

Publicat el 5 maig 2017 per mamoros8

Pràctica realitzada amb alumnes de 1r d’ESO sota la supervisió de Laura Mauri

La pràctica es va dividir en 2 sessions:

1ª SESSIÓ

L’objectiu és identificar macroinvertebrats habitants de la planta mitjançant la lupa binocular. Per a això havíem d’identificar la mostra i descriure el lloc d’origen per tenir una bona referència.

  • IDENTIFICACIÓ DE LA MOLSA
  • Aina Miró Gracia
  • 24/1/2017
  • 1r ESO A-A
  • LLOC D’ON L’HE AGAFAT

La molsa estava a la teulada de casa meva de Benissanet, és un lloc humit. La vaig agafar el dia 23/1/2017, un dia abans d’observar-la.

molses petit

MATERIAL

Per aquesta observació solament he necessitat:

  • Una lupa binocular
  • Microscopi (Motic amb càmera incorporada)
  • Aigua destil·lada
  • Agulles emmanegades (per poder observar-ho amb més facilitat)
  • Molsa
  • Recipient transparent per posar la molsa

20170201_150422

 

Publicat dins de Biologia | Deixa un comentari

Pràctica de Biologia: observació de processos osmòtics en cèl·lules vegetals

Publicat el 30 setembre 2016 per mamoros8

Objectiu: visualitzar els fenòmens de turgència i plasmòlisi en cèl·lules vegetals.

Material:

  • Fulles de col llombarda
  • Aigua de l’aixeta, aigua destil·lada i aigua salada
  • Cobre i portaobjectes
  • Comptagotes
  • Bisturí
  • Agulla emmanegada
  • Microscopi

Procediment

Fem llesques molt fines i petites amb el bisturí de la part superficial d’una fulla de la col, procurant que siguin de la part morada. Les disposem en tres portaobjectes. En un hi afegim aigua de l’aixeta (medi isotònic), en un altre aigua destil·lada (medi hipotònic), en el darrer, aigua salada (medi hipertònic). Fem observació al microscopi.

Col_llombarda_aigua_aixeta (isotònica) x100

Fulles en medi isotònic.

Col_llombarda_aigua destil·lada (hipotònica) x100

Cèl·lules en medi hipotònic (agua destil·lada)

Col_llombarda_Sal (hipertònica) x 100

Cèl·lules en medi hipertònic.

 

x 100

 

 

 

 

Un vídeo sobre osmosis.

Una web d’interès sobre pràctiques.

Publicat dins de Biologia | Deixa un comentari

Demostració de la tercera llei de Newton

Publicat el 19 maig 2016 per M. CRISTINA ALBESA JORDAN

Els alumnes de 4t d’ESO, dins de l’optativa de física i química, han demostrat que es compleix la 3a llei de Newton o Principi d’acció o reacció.

Quan un cos A fa una força F sobre un cos B, aquest fa una F sobre A, forces que són de la mateixa intensitat, però de sentits contraris.

Resultat d'imatges de tercera llei de Newton

El vídeo següent ha estat creat per Pau Boira (4t ESO Ins Terra Alta)

[youtube]https://youtu.be/A-5ACtQ0vV0[/youtube]

El vídeo següent ha estat creat per Míriam Bedós (4t ESO Ins Terra Alta)

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=GLqDgmZCRkc[/youtube]

Interpretació de l’experiència:

Les parets elàstiques del globus fan una força contra un altre cos, el gas del seu interior, i l’obliga a moure’s cap a la sortida; aquesta és la força d’acció. El globus experimenta aleshores una força igual però de sentit contrari, la força de reacció, que el fa moure cap al costat oposat.

Aquest mateix principi permet que els avions siguin imulsats cap endavant mentre els gasos de la combustió surten per la part posterior a gran velocitat.
Una altra idea, per si algú vol continuar jugant i aprofitar el principi d’acció i reacció. En el dibuix podeu veure l’explicació de per què es mou el globus.

Publicat dins de Física, General | Deixa un comentari

CAIGUDA LLIURE DELS COSSOS (Pràctica)

Publicat el 15 març 2016 per M. CRISTINA ALBESA JORDAN

ESTUDI DE LA CAIGUDA LLIURE DELS COSSOS

Introducció

Que la caiguda dels cossos no es veu influenciada per la massa del cos és un concepte que costa molt de comprendre als alumnes. Ells veuen la diferència entre la caiguda d’un full de paper i d’una bola de paper, que encara que tinguin la mateixa massa el full presenta més resistència a l’aire i per això li costa més caure. Però quan parlem de dos cossos iguals, del mateix volum, continuen pensant que el més pesat arribarà abans al terra.

Objectiu

– Emprar adequadament instruments de mesura de longitud i de temps.
– Fer càlculs per a determinar l’acceleració.
– Verificar o desestimar les hipòtesis plantejades.

Material necessari:

– cinta mètrica
– cronòmetre
– smarphone
– bàscula
– 2 pilotes de tennis
– ganivet
– tros de cinta americana

Emissió d’hipòtesis

– Dos cossos de la mateixa forma i volum, però diferent massa tarden el mateix temps en caure des d’una mateixa altura
– L’acceleració de la gravetat té el valor de 9’8 m/s2

Procediment:

– Es fa un tall a una pilota de tennis, s’omple de pedres i es tanca amb un tros de cinta americana, en el nostre cas de color negre.
– Es mesura la massa d’aquesta pilota (m1) i d’una altra sense modificar (m2).
m1 =  172g                                                            m2  =  53’9g

– Es mesura l’altura des de la que es deixen caure les pilotes, amb una cinta mètrica.

yi = 4’17 m                                                                                yf=0 m

– Es mesura el temps que tarden les pilotes a tocar al terra.

t1= 2’25 s, t2=1,43 s, t3 = 1’37 s, t4= 1,25 s, t5=1’06 s

Com que s’observen diferències importants en les mesures del temps, finalment s’ha escollit per a fer els càlculs el temps 1s, dada que ens ha donat el mòbil amb el que s’ha fet la gravació.

Càlcul de l’acceleració

f = yi+ vi.t +1/2 g.t2 i substituint yf= 4’17 m i t = 1s

g= 8’34 m/s2

Pràctica FísicaImatge editada per l’alumne Roger Barcelona de 4t d’ESO.

Conclusions

– El valor de la gravetat calculat (8’34 m/s2) s’apropa al valor teòric de 9’8 m/s2, la diferència pot ser deguda als possibles errors en la presa de mesures, especialment en la del temps.

– La imatge sembla rebutjar la hipòtesi de partida i per tant

Publicat dins de Física, General | 7 comentaris

VII Olimpíades de Geologia

Publicat el 1 març 2016 per mamoros8

Set alumnes de l’INS Julio Antonio de Móra d’Ebre (3 de 4t d’ESO i 4 de 2n de BAT), van participar el passat divendres 26 de febrer a Tarragona a la fase territorial de la 7ena Olimpíada de Geologia organitzada per l’AEPECT entre molts altres col·laboradors.

Enguany es va comptar amb la participació de 86 alumnes d’arreu les comarques tarragonines. D’aquests, dos passaran a la final que serà els propers 8-10 d’abril a Jaca (Osca). Els 4 primers classificats de la fase final aniran a Mie (Japó) a participar en la fase internacional entre el 20 i el 27 d’agost representant a Espanya.

L’11 de març es donaran els premis als guanyadors de la fase territorial a la Sala de Graus del Campus Catalunya de la URV a Tarragona, a les 18.30h; posteriorment, a les 19, hi haurà una conferència dins el cicle “La Geologia és notícia” titulada: “Geologia i clima: una aproximació a la reconstrucció dels climes antics des del registre geològic” a càrrec de: Dr Ramon Salas. Doctor en geologia, professor de la Universitat de Barcelona.

Publicat dins de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Geologia | Deixa un comentari

XVI Trobada de professorat de CTMA. La petjada humana en la immensitat de l’oceà

Publicat el 18 febrer 2016 per mamoros8

El passat 28 de gener va tenir lloc al Cosmocaixa de Barcelona la XVI Trobada de Professorat de Ciències de la Terra i del Medi Ambient sota el títol: La Petjada Humana en la Immensitat de l’Oceà.

La finalitat d’aquestes trobades es la d’actualitzar al professorat del batxillerat en la matèria de Ciències de la Terra i del Medi. Aquest any la temàtica ha estat relacionada amb la “Petjada Humana en la immensitat de l’oceà”.

Noves tecnologies per diagnosticar l’estat de l’oceà ens revelen la magnitud de la nostra empremta, que es fa palesa fins i tot a les regions més remotes. Ara podem conèixer les conseqüències de tot el que «li fem» i tot el que «llencem» al mar.

IMG_20160128_161907

IMG_20160128_185412 - copiaEn aquest enllaç podeu trobar les presentacions de la trobada.

Publicat dins de Ciències de la Terra i del Medi Ambient | Deixa un comentari

Mitosi en arrel de vegetal

Publicat el 3 febrer 2016 per mamoros8

 Pràctica a 4t ESO.

1. Objectiu: observar i interpretar la divisió cel·lular en vegetals.

2. Material: bulb de ceba o grans d’all o all porro, tisores, bisturí, pinces, cobreobjectes, portaobjectes, bec de bundsen o metxero d’alcohol, vidre de rellotge, orceïna A, orceïna B, microscopi.

3. Procediment:

  • Uns dies abans de fer la pràctica, posarem un bulb de ceba o els grans d’all o l’all porro en aigua de manera que les arrels hi estiguin en contacte.
  • Quan les arrels hagin crescut, en tallem una per la base i eliminem els dos darrers centímetres de l’àpex.
  • Fem talls molt fins i els dipositem sobre el vidre de rellotge on prèviament hem afegit dos mil·lílitres d’orceïna A. Ho deixem en repòs durant deu minuts.
  • Escalfem el vidre de rellotge a la flama fins que la preparació comença a assecar-se.
  • Amb les pinces, agafem uns fragments d’arrel i els posem sobre el portaobjectes i hi afegim unes gotes d’orceïna B. A continuació tapem amb cobreobjectes.
  • Amb un tros de paper de filtre plegat diverses vegades premem la mostra amb compte.
  • Observem la preparació al microscopi a diversos augments.
Mitosi arrel de ceba

Mitosi en arrel de ceba a 100 augments.

 Qüestions:

1. Fes un dibuix de les diferents cèl·lules observades indicant en quina fase de la mitosi estan i assenyalant a quins augments s’han pogut reconèixer.

2. En quina fase de la mitosi es compten més bé els cromosomes? Per què? Quants cromosomes creus que té l’espècie obsevada?

3. N’has pogut veure els nuclis? En quina fase?

4. Explica perquè per observar cèl·lules en mitosi en vegetals s’utilitzen cèl·lules de la zona terminal de les arrels.

Aquestes mostres no haguessin estat possibles sense les alumnes Laia Fabregat i Maria Ventura (4t ESO INS Julio Antonio), ni la col·laboració de Begonya Falcó.

Publicat dins de Biologia | 4 comentaris