El miracle d’Anna Sullivan
1.Quina és l’escena que més t’ha impactat d’aquesta història de coratge i esperança? Per què?
L’escena en què estan a la taula menjant i ella posa a prova als pares i ells li consenteixen tot, l’Helen no està d’acord i demana poder-la ensenyar, els pares diuen que no, que l’han trobat molt a faltar i que és el seu menjar preferit. L’helen finalment aconsegueix que els pares ho entenguin i l’ensenya.
- Una distorsió cognitiva dels pares de Helen és l’abstracció selectiva; només s’adonen dels defectes de la seva filla, no del potencial de la seva intel·ligència. Quines altres distorsions cognitives pateixen?
En la història real l’actuació dels pares és molt semblant, però hem de tenir en compte que a la pel·lícula està més exagerada perquè entenguessim més la situació. Els pares de l’Anna no la comprenen, ella es vol expressar i per això actua d’aquesta manera, els seus pares al no saber/ entendre el que vol li consenteixen tot ( l’escena en què estan a taula i la premien per una cosa que no ha fet bé, només perquè no molesti), la nena no és una nena com qualsevol altra però sí que ha de tenir una disciplina com qualsevol altra. Els pares també la sobreproteixeixen posant l’excusa de que és una malalta de per vida ( haurien de canviar la mentalitat i pensar en positiu, pots no arriba a veure i però si aconsegueix poder-se expressar). Finalment un error dels pares és que només veuen el problema que té la seva filla però al final de la pel·lícula s’adonen de que el problema també són ells perquè no han sapigut portar la situació com calia.
- Premiar una conducta negativa perquè no molesti (escena de la mossegada a la mestra i caramel de la mare) és un error? Els capritxos consentits fan créixer les necessitats?
Sí, perquè la nena cada vegada voldrà més i com que els seus pares li aniran donant, el seu consentiment augmentarà fins al punt que la nena no tindrà objectius i serà infeliç perquè hi haurà coses que els pares no li podran donar. Cal ensenya-la i educar-la com a qualsevol altre persona ( tenint en compte les seves capacitats).
- Per què és perjudicial l’educació d’uns pares sobreprotectors? La permisivitat dels pares genera el passotisme dels fills? Quan descobreixen els pares de Helen que la seva manera de comportar-se no és l’adequada?
Perquè l’educació deixa de ser objectiva, com que els pares no deixen que els fills s’espavilin sols arriba un punt que els fills es rebel i comencen a fer el que volen, ja que els pares no els hi deixen fer res.
Quan veuen que la nena els posa a prova per tenir tot el que vol i si no pot fer el que ella vol s’enfada, llavors veuen que han de buscar un equilibri en l’educació.
- Quins problemes tenen els discapacitats per a la seva educació i socialització? Quines actituds positives i negatives existeixen cap a la discapacitat en la societat actual?
Els nens discapacitats tenen el problema de que els seus pares moltes vegades senten massa compassió pels seus fills i no els eduquen com cal, fan que es sentin diferents a tothom, llavors la socialització és més complicada.
Les coses bones són que actualment s’està conscienciant a la societat de que hi ha moltes persones discapacitades i que hem d’aprendre a conviure amb aquestes i evitar tractar-les diferent. També hi ha molts cursos que permeten entendre i ensenyen a com podem actuar, i també hi ha molta informació que ens pot ajudar.
Les actituds negatives són que les persones no saben actuar davant les persones discapacitades i moltes vegades tenen actituds de menyspreu que dificulten la socialització dels discapacitats.
Una altra actitud negativa és donar tot a aquesta persona només perquè la considerem diferent. Per exemple a l’escola, que sempre li donin un premi a un nen sord, només perquè és sord. S’ha de ser just i no consentir, ni acostumar-los a que poden tenir sempre tot.
- Valoració de les funcions de l’olfacte i el tacte en el sistema sensorial de Hellen. Què has observat en el film?
L’Helen utilitza els sentits per fer-se una idea del món, no podem dir que la seva idea possiblement no sigui la que veiem els altres, perquè no tots la veiem diferent, l’únic que tenim els altres en comú és que utilitzem la vista. L’Helen posseeix una intel·ligència i unes ganes de conèixer que fan que busqui i trobi altres alternatives i solucions, explorant els seus sentits i potenciant-los.
Això ens ajuda a reflexiones fins a quina mesura els sentits poden arribar a ser enganyosos i ajuden a la creació de la nostra consciència i com creem la imatge de les coses.
En aquest cas l’Helen omple uns buits i es crea les imatges apartir del que toca i el que olora, es guia i actua tenint en compte aquests sentits.
- Valoració de les imatges que Arthur Penn va voler filmar per expressar millor el “món” perceptiu dels sords-cecs. Percepció d’estats d’ànim i emocions a partir del contacte manual amb les expressions facials seria un exemple del que en el film, en diversos moments, se’ns vol comunicar i fer viure.
Arthur Penn cuida molt les imatges i els detalls en cada moment de la pel·lícula, es posa émfasi sobretot en les mans i els ulls, en cada escena ens vol transmetre algun sentiment i sensació de la nena i de com ella es pot arribar a sentir. Sense aquestes imatges moltes parts de la pel·lícula no ens impactarien ni les podríem comprendre, inclús la pel·lícula perdria molt i seria molt pobre.