SENTIT DE L’EQUILIBRI
És un dels sentits fisiològics que permet a humans i animals caminar sense caure.
Estímul:
Cada estímul té quatre aspectes: tipus, intensitat, localització i duració.
El receptors sensorials són estructures que contenen cèl·lules especialitzades en detectar determinats tipus de variacions del medi ambient, quan aquestes variacions superen un determinat valor (llindar) originen un impuls nerviós que es transmeten a través de les neurones. Aquestes variacions són els anomenats “estímuls”. La duració de l’estímul és transportada fins als receptors. Els receptors sensorials poden estar dispersos pel cos o poden estar agrupats constituint els anomenats “òrgans dels sentits”.
Òrgan Sensorial i la part del cervell receptora i organitzadora de l’impuls nerviós i la sensació corresponent:
Pel moviment fem servir l’aparell vestibular de l’orella interna. Els responsables del sentit de l’equilibri estàtic o del cos quiet són les cèl·lules sensibles que hi a l’interior de l’utricle i el sàcul en resposta a la variacions de pressió de l’endolimfa interna, en canvi, els responsables de l’equilibri dinàmic o del cos en moviment són les cèl·lules sensibles internes dels canals semicirculars que també estan plens d’endolimfa.
Els receptors sensorials es classifiquen segons el tipus d’estímul que capten. En l’equilibri, que es troben a l’oïda interna, són els mecanoreceptors que capten efectes mecànics.
El sistema vestibular envia senyals principalment a les estructures neuronals que controlen els moviments dels ulls (això es demostra amb el reflex vestibular) i també controlen el moviment dels músculs que ens mantenen en posició vertical.
Tipus d’equilibri:
Hi ha dos tipus d’equilibri, l’equilibri en repòs (estàtic) i l’equilibri mòbil (dinàmic). El desenvolupament de l’equilibri segueix diverses fases i evoluciona paral·lel al desenvolupament psicomotor.
En el cas de l’equilibri estàtic es desenvolupa cap als 6 anys, en canvi el dinàmic es desenvolupa a partir dels 9. L’equilibri no és una funció innata, es millora en el sistema nerviós central entre els 5 i els 12 anys.
Patologies:
Els trastorns de l’equilibri es manifesten mitjançant marejos, nàusees, trastorns visuals i malestar. L’equilibri es pot veure afectat de tal manera que es pot arribar a caure a terra i perdre el coneixement. També altres símptomes poden ser la dificultat per enfocar la vista, una mala articulació del llenguatge, debilitat a les extremitats… I tot això pot estar causat per: malalties vasculars, migranya, esclerosi múltiple, crisi epilèptica (poques vegades), accidents cerebrovasculars, tumors (cancerosos o no).