Jean-Jacques Rousseau

• Biografia:Jean-Jacques Rousseau (Ginebra, 28 de juny de 1712- Ermenonville, 2 de juliol de 1778) va ser escriptor, filòsof, músic, botànic i naturalista i es va contradir amb els principals representants de la Ilustració.El desenvolupament de les teories republicanes i el creixement del naturalisme van adoptar gran influència en la revolució francesa.
  Hem de destacar dues frases que va dir: «L’home neix lliure, però està lligat a tots costats»; «L’home és bo per naturalesa».La seva família, per motius religioses, va haver de ser exiliada a Ginebra; i la seva mare, nou dies després de donar a llum al seu fill es va morir. Degut als problemes desestrucurals amb els pares, Rousseau va passar molt temps amb els seus tiets paterns, que els va considerar els seus segons pares.
  Rousseau considera la millor època de la seva vida a aquesta en la que els seus tiets li van inculcar una educació ideal per a ell. Va ser pupil durant dos anys, i quan va arribar va treballar com a aprenent de rellotger i posteriorment, com a gravador.Als 16 anys  va abandonar la seva ciutat natal. Després d’estar peregrinant un temps, es va establir a Annecy, sent tutelat per Madame de Warens, la qual que el va ajudar en la seva educació i en la seva afició per la música. A ulls de Rousseau, ella seria una mare i una amant.Durant  sis setmanes va residir a  Montpeller per una malaltia greu i al retornar va ser preceptor a Lió . Amb un  caràcter de “passejant solitari” mentre recorria pels Aps, Rousseau va exercir de periodista.En 1745 torna a París, on conviu amb  una modista analfabeta amb qui té cinc fills i a qui convenç per lliurar-los en adopció. Al principi va dir que no tenia mitjans per mantenir una família, però més tard, en el volum IX de les seves Confessions, va explicar haver-ho fet per apartar-los de la mala influència de la seva família política.En 1750  l’Acadèmia Francesa va proposar  el següent dilema: Contribueixen les arts i les ciències a corrompre a l’individu ?, Rousseau va guanyar responent que sí, ja que les arts i les ciències al seu parer suposen una decadència cultural. A partir d’aquí, la fama crida a la seva porta.En el 1756 les exigències dels seus amics i les seves opinions el distancien d’ells. Rousseau es sent  atacat i abandona ErmitageLa publicació d’Emilio i del contracte social el fan impopular, fins al punt que el desterren de França i marxa a Suïssa, on és acollit com a protegit de Lord KeithEl seu amic Hume el va acollir juntament amb Thérèse a Anglaterra, i van viure retirats en el camp durant dos anys, a causa de l’opinió que la majoria dels anglesos tenia d’ell: un boig, dolent i perillós home que viu en pecat amb Thérèse.En 1767, amb 55 anys, va tornar a França amb un nom fals. Allí es va casar amb la seva estimada Thérèse un any més tard. En 1770 se li va permetre tornar oficialment amb la condició que no publiqués res més.Va escriure les seves memòries, les Confessions, i es va dedicar a viure dels seus patrons i de lectures públiques de les seves memòries. En 1772 Mme. d’Epinay, escandalitzada pel que Rousseau relata de la seva relació amb ella, demana a la policia que prohibeixin tals lectures. Amb un estat anímic ombrívol, s’allunya definitivament del món. Encara que va seguir escrivint, el mal que li havien causat els atacs de Voltaire  i altres personatges de l’època va acabar apartant finalment de la vida pública sense poder aprofitar la fama i el reconeixement de la seva obra, que inspiraria al romanticisme.

  Retirat a Ermenonville, va morir d’una aturada cardíaca en 1778 als 66 anys. Les seves restes descansen en el Panteó de París a pocs metres de Voltaire i el lloc exacte està marcat clarament per un bust commemoratiu.

• Pràctica i Actualitat
  L’Institut Jean-Jacques Rousseau és una escola de ciències de l’educació fundada a Ginebra el 1912, per Édouard Claparède.
  L’Institut Rousseau jugà un paper rellevant en la formació dels pedagogs catalans durant el primer terç del segle XX, i en la implantació a Catalunya de la “pedagogia activa” o “escola nova”. L’objectiu principal del Institut Rousseau va ser la formació d’educadors, a més de la realització de la recerca en els camps de la psicologia i la pedagogia.
  La Russeau Institut Jean-Jacques es va convertir ràpidament en un dels principals centres de referència en el moviment de la Nova Escola a Europa.Va participar en la crítica de l’educació tradicional i advocar per canvis en l’educació es converteixi en l’escola més humana, més significativa i interessant per als nens. També va reunir a alguns dels grans de la psicologia i la psicologia de l’educació de l’època, incloent Adolphe Ferrière , Ernst Schneider , Jean Piaget i Helena Antipoff . Fins i tot en la actualitat trobem exemples dels principis de Rosseau, en experiments com per exemple el de “Hole in the wall” de Sugata Mitra, és una d’aquestes idees, que ofereix al món una perspectiva nova en el procés d’aprenentatge. Trencar els límits tradicionals d’una escola, Hole-in-the-Wall Projecte d’Educació (HiWEP) pren l’estació d’aprenentatge per al pati d’esbarjo, empra un enfocament únic d’aprenentatge col·laboratiu i anima els nens a explorar, aprendre i gaudir.

LA SEVA OBRA

Jean Jaques Rousseau era més aviat un filòsof polític, no un pedagog; però, a través de la seva novel·la Emilio, o De l’educació promou pensaments filosòfics sobre l’educació, sent aquesta una de les seves principals aportacions en el camp de la pedagogia. En aquest llibre, exalta la bondat de l’home i de la naturalesa alhora que planteja temes que més endavant desenvoluparà en <<Del Contracte Social>>.

Rousseau crea un sistema d’educació que deixa a l’home, o en aquest cas al nen, que visqui i es desenvolupi en una societat corrupta i oprimida. Com diu l’estudi preliminar d’Emilio, o De l’educació: «assigneu als nens més llibertat i menys imperi, deixeu-los fer més per si mateixos i exigir menys dels altres».R ousseau publica un llibre anomenat <<Emilio>>.  Amb Emilio Rousseau estableix tres postulats que han de guiar l’acció educativa :

* Considerar els interessos i capacitats de l’infant.

* Estimular en el nen el desig d’aprendre.

* Analitzar què i quan ha d’ensenyar al nen en funció de la seva etapa de desenvolupament.

Emilio, o De la educación

Aquesta novel·la filosòfica educativa descriu i proposa una perspectiva diferent de l’educació, que és aplicada en la seva obra. Rousseau, partint de la seva idea que la naturalesa és bona i que el nen ha d’aprendre per si mateix en ella, vol que el nen aprengui a fer les coses, que tingui motius per fer-les per si mateix. Com Jurgen Oelkers, escriptor de l’article Rousseau ‘’And the image of modern education’’ diu: «L’educació ha de tenir el seu lloc dins la natura perquè el potencial del nen pugui desenvolupar-se segons el ritme de la natura i no en el moment de la societat ». Rousseau creu que tot home i nen és bo. Sobretot, s’especula que la humanitat que planteja una educació a força d’un transcurs natural seria una societat més lliure. Sandro de Castro i Rosa Elena, en el seu article «Horizons of dialogui in Environmental Education: Contributions of Milton Santos, Jean-Jacques Rousseau and Paulo Freire» diuen: «Escrivint Emilio, o De l’educació>>, Rousseau col·loca la base per a una educació capaç de formar un home veritable, perquè abans de res cal formar a l’home. Formar l’home és la primera tasca, la segona és formar al ciutadà, perquè no es pot formar tots dos alhora ».Rousseau va atacar al sistema educatiu a través d’aquesta novel·la, en la qual presenta que els nens han de ser educats a través dels seus interessos i no per l’estricta disciplina. La novel·la està dividida en cinc parts. Les tres primeres es dediquen a la infantesa, la quarta es consagra a l’adolescència i l’última es refereix a l’educació de Sofia, dona ideal, i a la vida paternal, política i moral de l’Emili. ·

Llibre primer: Des del ventre de la mare es pot dir que un està viu. Així doncs, mentre el nen va creixent, segons Rousseau, va adquirint coneixement. Ell diu: «Naixem capacitats per aprendre, però no sabent ni coneixent res», igual que diu que l’educació de l’home comença a néixer a força d’experiències pròpies i adquisicions generals. Sense adonar-nos, des que naixem som lliures i per la nostra pròpia voluntat coneixem què és el plaer, dolor i rebuig. Rousseau també afirma que l’aprenentatge és molt necessari, especialment en aquesta etapa de la vida. Tornant al seu tema de la llibertat, Luiz Felipe Netto en l’article ‘The Notion of liberty in Emile Rousseau’ diu: «Més aviat, un nen està lliure quan pot aconseguir la seva voluntat». Pensa que hem de deixar al nen manifestar la seva voluntat i curiositat pel que l’envolta. És a dir, deixar al nen tocar, assaborir, posar en pràctica els seus sentits sensorials per aprendre. ·

Llibre segon: En aquest llibre Rousseau diu: «La naturalesa va formar als nens perquè fossin estimats i assistits». També diu que si els nens escoltessin a la raó, no necessitarien que els eduquessin. Als nens se’ls ha de tractar amb suavitat i paciència; explica que al nen no se’l ha d’obligar a demanar perdó, ni imposar un càstig. La norma de fer el bé és l’única virtut moral que s’ha d’imposar. ·

Llibre tercer: Aquesta part segueix referint-se a la infantesa, entre els dotze i tretze anys. El cos segueix desenvolupant-se i la curiositat natural també. Rousseau diu: «El nen no sap alguna cosa perquè li hagis dit, sinó perquè ho ha comprès ell mateix», suggerint que el nen s’inspiri per la seva voluntat, que només se li donin mètodes per despertar el seu interès i no el seu avorriment. Llavors és quan Rousseau comença a ensenyar-li a conservar, de manera que tingui més dret moral.També afirma que el nen ha d’aprendre de l’intercanvi de pensaments i idees; veu un benefici social en què el nen pugui integrar-se en la societat sense que el pertorbin. ·

Llibre quart: Amb aquesta secció comença l’adolescència. Rousseau afirma que «el nen no pot posar-se al lloc dels altres, però un cop s’arriba a la adolescència, pot i fa així: Emilio per fi pot ser introduït en la societat». Ja en l’adolescència, Emilio té un millor enteniment dels sentiments, però també s’exalten les passions. Rousseau diu que «Les nostres passions són els principals instruments de la nostra conservació», ja que per a ell, el sexe, la passió i l’amor són producte d’un moviment natural.Formar l’home a partir de la naturalesa no és fer-ho salvatge, sinó no deixar que es governi. També en aquesta part, s’exposa a Emilio a la religió, però no aconsegueix veure-la com alguna cosa significativa per a ell. ·

Llibre cinquè: Finalitza l’adolescència als vint anys, quan Emilio i la seva promesa Sofia van arribant a la maduresa i la vida matrimonial.

LA SEVA TEORIA DEL NATURALISME

L’educació és un procés natural, és un desenvolupament que sorgeix dins el ser i no una imposició. És una expansió de les forces naturals que pretén el desenvolupament personal i el desenvolupament de totes les capacitats de l’infant per aconseguir una major perfecció.

Aquesta educació aspira també a formar el nen com a ésser social en funció del benestar dels altres. La formació humana passa a ser una preocupació social.

Assenyalava Rousseau que en la societat estava l’origen de tots els mals de la seva època, encara que alguns pensadors del seu temps li criticaven el fet de la seva despreocupació pels procediments que es podrien emprar per acabar o minimitzar aquests problemes, però admetent els efectes de la societat en què viu, Rousseau proposa com a alternativa, la via de la transformació interna de l’home per mitjà de l’educació, d’aquí que el seu paper en el desenvolupament de les idees pedagògiques sigui de vital importància.

El Naturalisme, és el moviment que afirma que la naturalesa constitueix el conjunt de la realitat i pot ser compresa tan sols a través de la investigació científica. El naturalisme afirma que les relacions de causa-efecte (com en física i en química) són suficients per explicar tots els fenòmens

Així doncs per a Rousseau l’educació ha de dur-se a terme des d’aquest Naturalisme, ha de realitzar-se amb la natura.

La seva teoria té els següents principis:

• Creença en la naturalesa; naturalisme aplicat a l’educació.
• Orientació de la creixent capacitat del nen per sobre d’un programa d’estudis.
• L’educació s’entén com una creació lliure que l’esperit humà fa de si mateix (idealisme).
• Els sentits seran la font més decisiva per a la creació i per a l’art (romanticisme).
• Creixent sentimentalisme. Sensibilitat pels valors humans i estètics i inquietud pels problemes socials, com la pobresa.
• Religió natural que no necessita esglésies clergats (deisme i anarquisme).

El seu model pedagògic es basa en dos principis normatius:

L’educació s’ha de fer d’acord amb la naturalesa i la primera educació ha de ser purament negativa. En particular, els principis de la didàctica de Rousseau són els següents:

• Ensenyar per l’interès natural del nen i mai per l’esforç artificial, d’aquí resulta que segueixin vigents els seus postulats d’abandonar tot abans de fatigar al nen i de desgastar el seu interès inútilment , sent preferible que aprengui a poc a poc, a que faci alguna cosa en contra de la seva voluntat i llibertat.
• Educació activa o acte actiu, és l’avantatge d’aprendre per nosaltres mateixos, ja que no hem d’acostumar-nos a una submissió a l’autoritat dels altres, sinó que, exercitant la nostra raó, adquirim cada vegada més enginy per conèixer les relacions de les coses .