La psicologia de la música és l’estudi de la força emocional que 
exerceix la música en el comportament de les persones en qualsevol etapa de la vida.
Aquest tipus de psicologia s’inicia a principis del segle XX.
Estableix dos enfocaments:
- Enfocament psicofisiològic. L’acció de sentir és el resultat d’una excitació produïda per les ones sobre el sistema auditiu, que es transmet pel sistema nerviós al cervell per donar lloc a una imatge aural.
- Enfocament psicobiològic. El desenvolupament de les capacitats musicals depèn del nombre de connexions neuronals, creades per l’estimulació.
La Intel·ligència emocional és un conjunt d’habilitats com el control d’impulsos, la perseverança, l’empatia, etc. que constitueix un vincle entre sentiments, caràcter i impulsos morals. La música, si és adequada, ens porta a una reharmonització dels sentiments i l’estat d’ànim. A més ens ajuda a un domini del cos, a l’organització de les relacions espacials. El to i volum de la veu, delata el moment en què ens trobem i quin tipus de persona som.
Des que naixem estem exposats a la música, començant per la veu dels pares. El to expressiu que utilitzen ajuda a que el nen mantingui l’atenció, sent la veu de la mare, la preferida, pel fet que la seva agudesa assenyala felicitat i afecte. És important educar tant l’expressió de la veu com el cant. Aquest, en concret, és un dels mitjans d’expressió més complet i màxim.
Molt bé.
fet