Paulo Freire

Paulo Freire va neixer el 19 de Setembre de 1921 i va morir el 3 de Maig del 1997 a la ciutat de Brasília. Paulo va ser un pedagog brasiler.
Freire estudià la carrera de Dret, però no va arribar a exercir mai. es va dedicar a l’alfabetització d’adults, desenvolupant el seu propi mètode pedagògic. el 1964 es va produir un cop d’estat i arran d’això va ser empresonat i exiliat.
Fou empresonat i exiliat arran del cop d’estat de 1964. Fixà la seva residència a Xile, on trobà el marc ideal per a seguir desenvolupant la seva teoria i la seva praxi. Va ser nomenat expert de la UNESCO i posteriorment passà a ser professor de la Universitat Harvard.
Va ser assessor a diversos països d’Àfrica en programes d’educació d’adults, especialment a Angola, Moçambic i la República de Guinea. El 1980 tornà al Brasil on posà el seu esforç en la lluita per una escola pública i de qualitat per a tothom.
De 1989 a 1992 assumí la Secretaria d’Educació de la Prefectura de São Paulo.
A partir de 1992 donà classe a la Universitat de São Paulo i cursos i conferències per tot el món, fins a la seva mort el 1997.
Entre les seves obres en destaquen “L’educació com pràctica de llibertat” i la “Pedagogia de l’oprimit”.
BIOGRAFIA:
• En el 1961 va ocupar el càrrec de Departament d’Extensió Cultural de la Universitat de Recife.
• El 1962 va disposar de la primera oportunitat per exposar les seves teories.
• En el 1964 hi va haver un cop d’estat i Freire va ser acusat com un traïdor i va ser empressonat.
• el 1967, va publicar el seu primer llibre: educació com a pràctica de llibertat i posteriorment va publicar el seu llibre més famós: La Pedagogia dels Oprimits.
• El 1980 va tornar a Brasil, ja que el van deixar tornar un any abans.
• El 1986 va morir la seva dona, i 11 anys despres, (1997), va morir ell a causa d’un atac de cor.
MODEL EDUCATIU:
Ell es va centrar en les persones no alfabetitzades, és a dir, d’aquells que no tenien coneixements ni consciència crítica. Aquestes persones no alfabetitzades eren anomenats “els desarrelats del món”.
Les persones aprenen mitjançant el diàleg (influït per Sòcrates) i en aquest diàleg els aprenents poden recobrar la seva dignitat, ja que comparteixen un estat d’igualtat respecte al professor. Aquesta dignitat primera li servirà per adquirir consciència dels seus drets i alliberar-se gràcies a l’educació, basada en la pràctica i en les necessitats quotidianes.
L’educació bancària és un instrument d’opressió. Aquesta educació està basada en la rutina i consisteix en la memorització mecànica dels continguts. D’aquesta manera, tant els opressors com els oprimits estan al mateix nivell i s’adaptaran al món.
Freire no creia en aquesta educació opriment, ell va apostar per l’educació mitjançant un diàleg.
Altres característiques del mètode de Freire són la seva mobilitat i capacitat d’inclusió. Per ser una pedagogia basada en la pràctica, aquesta està sotmesa constantment al canvi, a l’evolució dinàmica i reformulació. Si l’home és un ésser inacabat, i aquest ésser inacabat és el centre i motor d’aquesta pedagogia, és obvi que el mètode haurà de seguir el seu ritme de dinàmica i desenvolupament constant.
RECONEIXEMENTS:
A Paulo Freire li va ser atorgat el títol de doctor Honoris Causa per vint-i-set universitats. Pels seus treballs en l’àrea educativa, va rebre:
1. “Premi Rei Balduí per al Desenvolupament” (Bèlgica, 1980)
2. “Premi UNESCO d’Educació per a la Pau” (1986)
3. “Premi Andrés Bell” de l’Organització dels Estats Americans, com Educador dels Continents (1992).