Shutter Island

Shutter Island és un thriller psicològic estatunidenc estrenat el 2010, dirigit per Martin Scorsese i protagonitzat per Leonardo Dicaprio

Durant l’estiu de 1954, els agents Teddy Daniels (Leonardo DiCaprio) i Chuck Aulë (Mark Ruffalo), són enviats a una illa per investigar l’estranya desaparició d’una perillosa assassina, pacient de l’hospital psiquiàtric Ashecliffe. Quan arriben, se’n adonen que el centre i l’illa guarden molts secrets.

Durant la recerca Teddy s’interessa per un far en el qual li diuen ja s’ha buscat. Demanen que li mostrin els arxius dels empleats de l’hospital, al que l’home es nega, encara que li permet interrogar-los. Referent a això, resulten desconcertats quan saben que el psiquiatre de Rachel, s’ha anat de vacances. Aquesta nit, Teddy té un estrany somni en el qual veu la seva dona Dolors que va morir en un incendi alguns anys abans, qui li diu que Rachel segueix a l’illa, el mateix que Andrew Laeddis, l’incendiari responsable de la seva mort. Daniels conclou que el “67” de la nota és aquest, de qui creu que és el pacient no reconegut per la institució nombre 67.
Al matí, interroguen els pacients de les sessions de teràpia grupal de Rachel, una de les quals, durant una distracció adverteix que corri. Després, Teddy diu al seu company que la raó per la qual ha acceptat la missió és perquè que allà es troba Andrew Laeddis.
En el seu deliri, ella ho pren pel seu marit mort a la Segona Guerra Mundial, i a continuació es mostra molt angoixada. Més tard, Teddy desenvolupa migranyes d’intensitat creixent acompanyada de fotofòbia. Per la seva banda, els seus somnis són cada vegada més estranys, acompanyades per al·lucinacions. A aquesta altura de la situació està determinat a trobar a Laeddis en el Sector C, que alberga als pacients de major perillositat.
Després d’això, quan torna al centre l’home li diu que va arribar a l’illa sense company. Teddy aconsegueix però arribar al far sense trobar res anormal en la seva planta baixa ni a les escales del seu interior, contràriament a les seves expectatives. A la zona superior de l’edifici, troba Cawley, qui li revela que ell no és Edward Daniels, sinó l’ex agent Andrew Laeddis. Li revela així mateix que ha estat un pacient des de fa dos anys, quan va assassinar la seva dona maniacodepressiva en un acte de ràbia després de descobrir que havia assassinat als seus tres fills, i que Rachel Solando mai va existir, ni com a pacient, ni com a psiquiatre. A continuació arriba “Chuck”, qui es presenta com el doctor Sheehan, el psiquiatre d’Andrew, resultant ser una infermera la dona que havia pres per Solando. Andrew va viure el deliri de ser un agent actiu, buscant a Andrew Laeddis com una manera de dissociar del que havia fet. Així mateix, li mostren que els noms “Edward Daniels” i “Rachel Solando” són respectius anagrames de “Andrew Laeddis” i “Dolores Chanal”, representant “la llei de 4” (quatre noms) i afirmant a Laeddis com el “67”.
Cawley explica que Andrew ha travessat diferents cicles en què acaba per assabentar-se de la veritat, tan sols per tornar en la seva fantasia una i altra vegada, travessant etapes en què ha fet mal a diversos empleats i pacients, portant a la junta administrativa a sol·licitar una lobotomia com a solució permanent al seu problema. Li  expliquen que van tractar de posar en pràctica una teràpia, en la qual van crear la situació de la desaparició de “Rachel” basant-se en la fantasia d’Andrew, amb la finalitat de posar de manifest la seva complot imaginari, i de permetre-li veure la realitat i tornar-hi de manera permanent. Andrew sembla acceptar les explicacions, tirant-se la culpa d’haver ignorat la malaltia mental de Dolores fins que va cometre el crim. Després de patir una altra migranya, que li fa reviure la mort dels seus fills i de la seva dona, Andrew perd el sentit.
Al matí següent, Andrew parla de revelar al món exterior el que passa a l’illa altre vegada. En aquest moment, alguns empleats s’acosten a Andrew per portar-lo a la lobotomia. Aquest li pregunta a al seu psiquiatra seria pitjor, “si viure com un monstre, o morir com un bon home”. A continuació surt de l’escena acompanyat pels empleats.

Descripció psicològica 

És evident que alguna cosa li passa a l’agent Daniels. Té somnis en què reviu vívidament passatges del passat, de la guerra concretament. A més periòdicament té al·lucinacions en les que veu a la seva dona, morta en un incendi, que li prevé d’esdeveniments i li diu el que ha de fer.

La situació es va complicant a mesura que més misteris es van afegint a la investigació. La conspiració sembla certa i el que Daniels aconsegueixi sortir de la institució, improbable.

I és que és cert que l’agent té al·lucinacions. Pot patir trastorn d’estrès posttraumàtic pel que va viure a la guerra ia més se sent culpable per la mort de la seva dona i per no haver evitat la dels seus fills. La situació l’ha trastornat, pateix un trastorn psicòtic, probablement esquizofrènia. Ell va ser agent, però ara és un intern de la institució. Està sotmès a un tractament farmacològic a força de Clorpromazina, però no respon adequadament a ell perquè s’ha fabricat una història per donar sentit a tot el que li ha passat i això interfereix en el seu procés curatiu.

El doctor ha muntat un psicodrama per fer-lo sortir de la seva fantasia. Una mena de “teatre”, perquè Daniels vegi el incongruent de la seva història i assumeixi la realitat. És la seva única oportunitat. Si la medicació no funciona hauran de deixar pas a la cirurgia. És un pacient molt violent, ja ha agredit diverses persones en la institució. De no trobar una solució ràpida li practicaran una lobotomia.

Però al final el procés funciona i el “agent” recorda tot el que va passar. La representació ha estat un èxit, ara sap que Daniels és un personatge inventat, en realitat és Andrew Laeddis. Va ser ell qui va matar a la seva dona quan va veure que havia ofegat als seus tres fills i des de llavors la culpa el persegueix.

Per fi la teràpia farmacològica pot tenir una oportunitat d’èxit. Però Laeddis, que s’ha fabricat tota una història per fugir de la realitat, ara tampoc està disposat a acceptar-la. Davant l’opció d’assumir els fets i curar-se o de negar-los i seguir sent un “boig”, prefereix la segona. Per molt dura que sembli, l’última escena de la pel·lícula, és una representació, ara conscient, per aconseguir que li facin una lobotomia. És l’única manera que li queda de sortir-se amb la seva, de persistir en la seva postura inicial, de seguir negant la realitat.

Descripció de la patologia 

Sembla que Daniels pateix sense dubte o bé un trastorn d’estrès posttraumàtic pel que va passar a la guerra o bé un trastorn psicòtic, una esquizofrènia per ser més precisos.

Trastorn d’estrès posttraumàtic

El trastorn per estrès posttraumàtic és un trastorn psicològic classificat dins del grup dels trastorns d’ansietat, que sobrevé com a conseqüència de l’exposició a un esdeveniment traumàtic que involucra un dany físic. És una severa reacció emocional a un trauma psicològic extrem. El factor estressant pot involucrar la mort d’algú, alguna amenaça a la vida del pacient o d’algú més, un greu dany físic o algun altre tipus d’amenaça a la integritat física o psicològica, a un grau tal que les defenses mentals de la persona no poden assimilar-ho. En alguns casos, pot donar-se també a causa d’un profund trauma psicològic o emocional i no necessàriament algun dany físic, encara que generalment involucra tots dos factors combinats.

L’esdeveniment traumàtic és reexperimentat persistentment a través d’una o més de les següents formes:

1. records de l’esdeveniment recurrents i intrusos que provoquen malestar i en els quals s’inclouen imatges, pensaments o percepcions. En els nens petits això pot expressar-se en jocs repetitius on apareixen temes o aspectes característics del trauma
2. somnis de caràcter recurrent sobre l’esdeveniment. En els nens pot haver somnis terrorífics de contingut irreconeixible
3. l’individu actua o té la sensació que l’esdeveniment traumàtic està passant. S’inclouen la sensació de reviure l’experiència, il·lusions, al·lucinacions i flashbacks. Els nens petits poden reescenificar l’esdeveniment traumàtic específic
4. malestar psicològic intens a l’exposar-se a estímuls interns o externs que simbolitzen o recorden un aspecte de l’esdeveniment traumàtic
5. respostes fisiològiques a l’exposar-se a estímuls interns o externs que simbolitzen o recorden un aspecte de l’esdeveniment traumàtic

3. Evitació persistent d’estímuls associats al trauma i embotiment de la reactivitat general de l’individu, tal com indiquen tres o més dels següents símptomes:
1. esforços per evitar pensaments, sentiments o converses sobre el succés traumàtic
2. esforços per evitar activitats, llocs o persones que motiven records del trauma
3. incapacitat per a recordar un aspecte important del trauma
4. reducció acusada de l’interès o la participació en activitats significatives
5. sensació de desinterès o alienació enfront dels altres
6. restricció de la vida afectiva
7. sensació d’un futur desolador, pessimisme

Trastorn psicòtic, esquizofrènia 

és una malaltia mental caracteritzada per una pèrdua del judici de la realitat i una àmplia desorganització de la personalitat amb impossibilitat de motivar una conducta i establir propositivitat vital adequada. És causada, probablement, per un defecte bioquímic o microestructural cerebral que a hores d’ara encara no està aclarit del tot. Existeix una gran varietat de símptomes indicadors d’esquizofrènia. Entre aquests es troben alteracions del pensament, al·lucinacions, moviments anormals i alteracions de la motivació. Cap d’aquests símptomes, però, és patognomònic de la malaltia, la qual cosa genera moltes dificultats per a emetre un diagnòstic.

Comentari de la pel·lícula

“Shutter Island” és una pel·lícula que per la matèria és interessant de veure per les diferents patologies de memòria que apareixen relacionades amb el tema de la personalitat de les persones. Pots ferles teves pròpies conclusions quan l’estàs veient i pots deduir algunes de les coses que passaran, per exemple, per com actuen totes les persones que treballen dins del centre quan ell els interroga com si fos el policia. Has d’estar atent a tots els esdeveniments i escenaris del film per comprendre bé tota la pel·lícula.