El protagonista pateix un trastorn d’estrès posttraumàtic, és un trastorn d’ansietat que pot aparèixer després d’un esdeveniment que és viscut amb por molt intensa, terror i sensació d’impotència. La seva simptomatologia són les següents:
- L’experiència traumàtica es reviu de manera intensa en forma d’imatges, pensaments i records persistents i intrusors, i també a través malsons i flashbacks.
- Es tendeix a evitar o escapar de llocs i situacions associades al trauma i als records que produeix, sovint evitant parlar sobre el que ha passat.
- Es manifesten símptomes d’hiperactivació.
El protagonista pateix un trastorn paranoide això fa que s’ interpretin maliciosament les intencions dels demés. Com quan el protagonista pensa que fan alguna cosa dolenta.
Aquesta pel·lícula m’ha agradat, ja que es pot veure perfectament moltes coses, com algunes conseqüències de la guerra, i el que més m’ha agradat es la perspectiva que et dóna la pel·lícula ja que ho veus tot des de el punt de vista del protagonista (Leonardo DiCaprio) i penses que és totalment real el que veu i el que li passa, ja que ho veus des de el punt de vista del malalt, el final és molt sorprenent, ja que no t’esperes de que el seu company sigui el seu metge, ni que la seva dona ofegués als seus fills i que no fossi la Rachel.
Bé.
Ja està la tasca Joaquim!