Miracle de Ana Sullivan per Xavi Munner

RESUM

El miracle de l’Anna Sullivan és una pel·lícula produïda l’any 1902 als Estats Units. Aquesta pel·lícula tracta d’una nena que quan era només un infant, i després d’haver patit una malaltia de l’estomac, la seva mare s’adona de que s’ha quedat cega i sorda. A mesura de que la nena va creixent els seus pares, per pena, la vant malcriant i li deixen gaudir de tots els privilegis d’una nena malcriada. Però la família pateix molt i poc a poc es va apagant la llum de l’esperança. Així decideixen posar en mans d’un professional la vida d’aquesta petita nena que cada cop es troba més descontrolada. Però la dona que acudeix a l’ajuda d’aquesta desesperada família no els convenc del tot, ja que és el primer cas que tracte. Per això li tenen desconfiança i fins i tot li arriben a amenaçar d’abandonar el projecte que aquesta tenia pensat i de portar a la nena a un psiquiatre. Però la cuidadora, Anna Sullivan, té una altres plans per la nena. Com ella ja veu que a casa no la pot criar perquè cada cop que li impedeix alguna cosa a la petita, aquesta remuga, pega i trenca coses, i a més a més  els seus pares li permeten fer de tot sense fer cas a les recomanacions de l’Anna, decideixen deixar a la nena durant dues setmanes amb la cuidadora lluny de la seva casa per tractar d’educar-la i d’ensenyar-li el llenguatge dels muts. Així doncs, es muden les dos a una cabaneta, prop de la família per tal de que aquesta la pugui veure, i comencen amb el complicat procés d’ensenyament.

L’Anna Sullivan tracta d’ensenyar a la Hellen el llenguatge de signes i, amb moviments i diferent posicions dels dits de la mà tracta d’ensenyar-li paraules a la petita. Però aquesta, ja que la cuidadora li havia estat impedint fer coses no degudes, la pega i no li deixa que la toqui. Finalment l’Anna aconsegueix cridar l’atenció de la petita i aquesta li presta atenció. però sense cap èxit. Fins que un dia la nena, tocant l’aigua que surt d’un pou, recorda la paraula aigua i seguidament entén que tots els signes de les mans que la cuidadora li ha estat fent son paraules.

PREGUNTES

1. La escena que més em va impactar va ser cap al principi de la pel·lícula, on la família es troba dinant amb la cuidadora i la nena va agafant menjar de tots els plats fins que arriba al plat de l’Anna Sullivan i aquesta li impedeix. Seguidament arriba una escena de agressivitat entre nena i cuidadora que finalment aquesta acaba dominant a nena la qual es torna boja.

2. Que sobreprotegeixen a la petita sense veure que el que aquesta fa es molt dolent per tots.

3. Si, perquè finalment la nena acaba portant-se malament per aconseguir el que vol i no para fins que ho fa.

4. És molt dolent que els pares sobreprotegeixin a la petita Hellen perquè seguira fent el mateix i anirà empitjorament successivament fins que s’arribi a una situació que haguin de dur-la a un internat. Els pares s’adonen de que ho estan fent malament quan l’Anna Sullivan arriba a casa i els fa raonar. Al principi els hi costa entendre-ho, però finalment ho fan.

5. Les persones amb aquest  tipus de discapacitats els hi costa molt aprendre el llenguatge de signes perquè no saben que les paraules existeixen i els hi costa entendre-ho. Ser discapacitat deu ser molt difícil per a la persona que ho és. Però també per a tothom que l’envolta. En la societat d’avui dia segueix sent difícil ser ho, encara que ha millorat ens molts aspectes. La medicina ha avançat molt i existixen tractaments que fa anys no existien. També gaudeixen de millores en les instal·lacions de molts edificis creades nomes per intentar ajudar-los.

6. Hellen reconeix a les persones olorant-les i tocant les cares d’aquestes. A la fils es veu com, quan la Hellen es porta malament a l’Anna, la petita la reconeix tocant-li la cara i seguidament s’espanta.