El miracle de Anne Sullivan per Juan Jesús Miguez

RESUM DE L’ARGUMENT

Anne Sullivan viatja a Alabama, ja que la van contractar per fer de professora amb Helen Keller una nena sorda-cega(no va néixer sorda-cega, sinó que una escarlatina o meningitis als dinou mesos la van deixar així) la qual no estava educada bé, ja que era una nena consentida i mimada, però amb un molt mal geni. Anne Sullivan té un trauma que és la mort del seu germà Jimmie que va morir per una tuberculosi (igual que el seu pare, que va morir per tuberculosi), Anne Sullivan comença per ensenyar-li a Helen el vocabulari dels cegs (cal dir que Anne Sullivan va tindre tracoma, que li va deteriorar la vista i a Boston li van fer moltes operacions per tractar la seva malaltia. La seva vista va millorar, però tenia que portar ulleres de sol per que si li donava el sol als ulls li feia mal). Li ensenyava el vocabulari, però clar Helen no sabia el significat de les paraules ni el que eren, això va complicar moltíssim la tasca de Anne Sullivan. El pare de Helen, estava en contra d’Anne Sullivan ja que pensa que no li està ensenyant res a Helen, però la mare, esta a favor d’Anne i vol aprendre el vocabulari dels sords-cegs, per comunicar-se amb la seva filla, la professora li va ensenyant, i ella va aprenent. Anne Sullivan va comunicar-li al pare que volia portar-se a la nena cap a una casa al bosc només les dues soles, per educar-la ja que creu que la nena esta mal educada i Anne Sullivan la té que educar des de el principi ja que no té cap educació. Poc a poc li va ensenyant i la nena es va educant,però la nena no és conscient amb qui es comunica i intenta parlar amb el gos però òbviament el gos no l’entén. La nena encara no es conscient de que són les coses, ni amb qui es pot comunicar. Quan arriba a casa comença a estar educada, i després d’una gran batussa la nena sembla que aprèn a com es diu o sigui el seu significat, i la seva utilització de les coses que toca. Cal dir que després de tot això Helen Keller va ser la primera sorda i cega en obtenir una llicenciatura universitària, la gent també la coneix com a una gran defensora de les discapacitats “qui millor que ella per defensar-les ja que sent sorda i cega va treure’s una llicenciatura.

1. La part que més m’ha impactat es quan la nena queda cega, al principi de la pel·lícula, ja que passa d’estar malalta a quedar-se cega de cop i volta, m’ha impactat bastant ja que això ens pot passar a molts de nosaltres, i el bé que està interpretada, també m’ha cridat l’atenció aquesta escena amb el patiment de la mare, que sembla que hi sigui veritat.

2. Els pares tenen un excés de protecció , tenen un reforç negatiu el qual és que premien a la nena una conducta negativa per que no molesti, els pares no identifiquen el problema o sigui s’adonen del problema de la seva filla , però no del seu.

3. Si, jo crec que és un error molt greu, donar-li “capritxos” si s’està portant malament, ja que si és així podràs fer el bé i el mal, ja que si et premien si fas el bé i si fas el mal doncs, triaràs el camí més fàcil que es fer el mal. Si, es clar que fan créixer les necessitats, perquè no saps si estàs fent el bé o el mal, i no tens una bona educació pel dia de demà.

4. Pel seu futur sobretot, ja que el nen que ha patit sobreprotecció té por a prendre decisions per si mateix ja que han sigut sempre els pares els que les han agafat per ell, te por a equivocar-se, pot tindre rancor contra els seus pares ja que els han evitat “la seva llibertat” ja que han pres accions per ells i a vegades sense el seu consentiment. Pot tindre també com a conseqüència que els nen es torni tímid ja que no soluciona els seus problemes i no té “tracte amb la gent”, la majoria dels nens que pateixen sobreprotecció “llencen la tovallola” ràpidament quan passa alguna cosa la qual no li agrada ja que estan acostumats a que els pares s’ho solucionin tot quan passa alguna cosa, també és una gran ximpleria, ja que els pares (desgraciadament) no viuen per sempre i no aprenen a prendre decisions per si mateixos.

5. És més difícil, ja que no saben el significat de les paraules ni per a que serveixen les lletres, ja que no poden relacionar-les amb el seu significat. Jo crec que una actitud positiva, és la motivació per aprendre, hi d’actituds negatives hi han moltes ja que per exemple està el tracte “favoritista”de les persones ja que com no et veuen igual com els demés volen,tractar-te millor i el que fan és que veritablement no et sentis bé ja que vols ser iguals que els demés però la societat “no et deixa”. Però jo crec que no es cap excusa per no poder les mateixes coses que fa la “gent normal” ja que si t’ho curres pots arribar més lluny que qualsevol gent sense discapacitats. Cal posar per exemple el cas del cantant i músic Stevie Wonder un home cec des de naixement, toca un munt d’instruments que la gent sense discapacitats, hi han algunes que no saben tocar els instruments que ell toca, i la “gent normal” no canta igual com ell això explica que currant-s’ho igual que els demés tot i tenint discapacitats ha arribat lluny en el món de la música.

6. L’olfacte i el tacte són els ulls per les persones sordes, cegues i mudes, ja que és per allà on veuen realment, són els seus ulls, les persones que tenen aquestes discapacitats, també tenen percepcions “algunes no són les mateixes que tenim nosaltres. Cal dir que tenen el sentit de la vista més desarrollat que no pas nosaltres, ja que ells “veuen” també per la oïda i cal dir que no li posen color a les coses ells realment veuen en “blanc i negre”, ja que no “poden veure” els colors realment.

7. Crec que Arthur Penn ha expressat bastant bé el món dels discapacitats, ja que ha sabut mostrar la frustració que senten aquelles persones al no poder comunicar-se igual que nosaltres amb la societat. Tenen percepcions però no totes, m’explico, la majoria no tenen patologies i percepcions especials, ja que per exemple, VISUALMENT no poden veure una publicitat subliminal, ORALMENT sí, però és més difícil de trobar una publicitat subliminal oralment. És cert que algunes persones diguem que tenen percepcions extrasensorials per dir-ho d’alguna manera  “un don” amb el qual poden per exemple, endevinar o predir el futur, però no cal discutir que les persones amb discapacitats visuals o auditives, també tenen memòria.

 

 

Aquest article ha estat publicat en Anna Sullivan, General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a El miracle de Anne Sullivan per Juan Jesús Miguez

  1. Joaquim diu:

    Molt bé.

  2. JuanJex77 diu:

    Ja està la tasca!

  3. JuanJex77 diu:

    Ja està la tasca, Joaquim!

  4. JuanJex77 diu:

    Ja està la tasca Joaquim!

Deixa un comentari