Cal confeccionar un article d’ anàlisi i opinió respecte el film “El miracle d’Anna Sullivan”. Cal seguir la fitxa que hi ha a l’ apartat corresponent del Bloc.
1.Quina és l’escena que més t’ha impactat d’aquesta història de coratge i esperança? Per què?
M’ha impactat el moment en que la Helen menja dels plats dels pares i del seu germà amb les mans, i no li diuen res, li consenteixen.
M’ha impactat, perquè d’aquesta manera ajuden a que la Helen tingui una actitud agressiva i estigui consentida encara que la nena no tingui respecte per res i faci el que vulgui. En algunes ocasions haurien de ser mes durs amb ella i no deixar-li fer el que ella vol ja que d’aquesta manera tindria respecte i no es comportaria de manera arrogant i amb ràbia que veiem en algunes ocasions.
2. Una distorsió cognitiva dels pares de Helen és l’abstracció selectiva; només s’adonen dels defectes de la seva filla, no del potencial de la seva intel·ligència. Quines altres distorsions cognitives pateixen?
Un altre podria ser quan es pensaven que era un cas perdut, i es pensaven que la seva filla sempre seria d’aquella manera, mal educada, que feia lo que ella volia sense càstigs i res. No sabien que en veritat, amb una mica d’esforç la seva filla es podria comportar d’una manera normal i ser una nena educada i conformista.
Gràcies a l’ Anna, ella aconsegueix a dir moltes paraules i a comunicar-se una mica millor amb la seva família.
3. Premiar una conducta negativa perquè no molesti (escena de la mossegada a la mestra i caramel de la mare) és un error? Els capritxos consentits fan créixer les necessitats?
Penso que si que és un error, ja que ella es pren com si hagués fet alguna cosa bé i per aquest motiu ha estat premiada i no sabrà diferenciar en un futur lo bo i lo dolent
Les necessitats són sempre iguals, encara que siguin estrictes o no.
4. Per què és perjudicial l’educació d’uns pares sobreprotectors? La permisivitat dels pares genera el passotisme dels fills? Quan descobreixen els pares de Helen que la seva manera de comportar-se no és l’adequada?
Perquè quan ells no hi siguin o no la puguin protegir, ella no sabrà com reaccionar ja que sempre els ha tingut a ells perquè la protegeixin i no es sabrà valdre per ella sola.
No té perquè ja que per molt estrictes que puguin arribar a ser els pares, el fill pot generar igual el passotisme del fill.
5. Quins problemes tenen els discapacitats per a la seva educació i socialització? Quines actituds positives i negatives existeixen cap a la discapacitat en la societat actual?
Els discapacitats poden tindre certs problemes en l’àmbit d’educació i socialització, ja que al no tindre tots els sentits o el tindre alguna altre discapacitat primer que els pot fer sentir diferents i a causa d’ això ja no es socialitzin igual en l’ altre gent. I en un altre lloc, poden tindre dificultats en l’aprenentatge ja que en necessiten un d’ especial.
Uns de les actituds negatives pot ser en el tema escolar, fer amistats. La meva opinió és que la majoria dels amics es crea en l’àmbit escolar, ella al tindre aquestes mancances (vista i oïda), al no poder fer una vida normal i al no poder anar a l’escola li faltarà això, aquestes relacions que es formen allà.
6. Valoració de les funcions de l’olfacte i el tacte en el sistema sensorial de Hellen. Què has observat en el film?
Que ella, al no tindre ni vista ni olfacte, es desarrolla més les altres funcions, en aquest cas l’olfacte i el tacte i gràcies aquests dos es pot guiar una mica més per ells.
En el film veiem que es guia per ells en tota ocasió, tan com per buscar alguna o per altres coses.
7. Valoració de les imatges que Arthur Penn va voler filmar per expressar millor el “món” perceptiu dels sords-cecs. Percepció d’estats d’ànim i emocions a partir del contacte manual amb les expressions facials seria un exemple del que en el film, en diversos moments, se’ns vol comunicar i fer viure.
La meva opinió sobre el film, es que és molt bona pel·lícula ja que realment t’adones de les mancances que té molta gent i de la sort que arribem a tindre, però alhora podem veure que aquesta gent, per molt que no tinguin ni vista ni oïda, tenen una gran capacitat d’aprenentatge i una gran força de voluntat.
Hi han algunes escenes en les que realment et pots arribar a entristir, per lo que li passa a la Hellen i els problemes que té, però amb la seva auto-superació, acaba superant tots ells i acaba aprenen coses que ningú s’hagués imaginat.
Molt bé.
Fet Joaquim!!!