Exc 2 – AUTORS

PLATÓ

Plató, però se sap amb seguretat que pertanyia a una família aristocràtica i influent. Basant-se en fonts antigues, la majoria dels estudiosos moderns creuen que va néixer a Atenes o a Egina, entre el 429 i el 423 abans de l’era comuna.

Va desenvolupar un sistema filosòfic, el platonisme, de gran persistència, i un centre de formació, l’Acadèmia. Va ser deixeble de Cràtil i de Sòcrates, i mestre d’Aristòtil.

L’obra de Plató es caracteritza pels seus diàlegs filosòfics.

Aquests diàlegs es poden dividir en quatre fases:

1. Primers diàlegs. Es caracteritzen per les seves preocupacions ètiques. Els més destacats són: Apologia de Sòcrates, Critó,Protàgores, Càrmides, Trassímac i Eutrifró.
2. Època de transició. Aquesta fase es caracteritza també per qüestions polítiques. Destaquen: Gòrgies, Menó, Cràtil i Menexè.
3. Època de maduresa o diàlegs crítics. En aquesta fase destaquen: El banquet (o Convit), Fedó, La República i Fedre.
4. Diàlegs de vellesa o diàlegs crítics. En aquesta fase, revisa les seues idees anteriors. Destaquen: Teetet, Parmènides, Sofista, Polític, Fileb,Timeu i Lleis.

La seva aportació més important va ser La República (en grec significa ciutat):

Plató es pregunta pel significat de la justícia i la naturalesa de la societat justa, i per contestar aquests interrogants formula una original teoria del coneixement, il·lustrada per mitjà del mite de la caverna, segons el qual són dos els nivells de realitat:

•    El món de  les aparences  es perceb amb els sentits. Aquest és el                                            món de la matèria.
•   El món de les idees, totalment immaterial, al qual s’arriba a través del                                 camí del coneixement. És el món de les formes ideals, perfectes i universals.