a ) L’encefalitis letàrgica és una forma atípica d’encefalitis que va causar una epidèmia entre 1917 i 1928 amb milions de morts a tot el món. Els que van sobreviure van quedar en un estat de semi-inconsciència del que alguns van sortir a la fi dels anys seixanta per al tractament d’Oliver Sacks amb la droga L-DOPA que s’usa per a la malaltia de Parkinson, però la millorança va durar poc temps, com es descriu en la pel·lícula ” Despertares”.
Es desconeix amb certesa la causa de l’encefalitis letàrgica. Investigacions realitzades en 2004 suggereixen que la malaltia es deu a una reacció autoimmune. Una resposta absolutament desproporcionada del nostre organisme contra una malaltia, que causa molt més mal que la malaltia en si.
L’encefalitis letàrgica es caracteritza per alta febre, mal de cap i de coll, visió doble, respostes físiques i mentals retardades, inversió del son, catatonia i fatiga. Els pacients poden també experimentar moviments oculars anormals, parkinsonisme, debilitat en la part superior del cos, dolor muscular, tremolors, rigidesa de coll, i canvis conductuals inclosa la psicosi.
b) La L-dopamina és una droga psicoactiva que es troba en diferents herbes i aliments. És el medicament aïllat més eficaç en el tractament de la malaltia de Parkinson.
c) Oliver Wolf Sacks va ser un important neuròleg anglès. Va ser conegut ja que escrigué populars llibres sobre casos d’estudi d’alguns dels seus pacients.
d) L’epidèmia d’encefalitis letàrgica a Espanya s’ha estudiat poc. Per conèixer les seves característiques clíniques i evolutives, s’han revisat els casos comunicats en la literatura mèdica espanyola durant el període 1918-1936.
Es van analitzar 120 casos. La major part d’ells es va presentar en l’hivern de 1919-1920. L’edat mitjana va ser de 27 anys. Els símptomes neurològics més freqüents van ser l’alteració de parells cranials, sobretot oculomotors, trastorn del ritme del son, alteració de l’estat mental o de consciència, anomalies pupil·lars i trastorns del moviment.
Molt bé.
fet