Marnie la lladre, per Joan Bueno

En aquesta pel·lícula la protagonista és víctima de varis estats hipnòtics, com la seva “fòbia” als homes, al color vermell o als trons. També té síntomes de ser cleptòmana.

La hipnosi és un procés que implica una persona que hipnotitza (hipnotitzador) i un subjecte que accepta ser hipnotitzat. La hipnosi s’utilitza per a canviar l’estat d’ànim de l’hipnotitzat, fer-lo obedient a les ordres de l’hipnotitzador, etc. Aquest procés també s’utilitza en camps de la ciència per a tractar, entre d’altres, migranyes, controlar el dolor, deixar el tabac, superar fòbies i perdre pes.Tanmateix, avui en dia, es considera un fenomen sense rellevància científica, ni com a estat especial de consciència ni com a mètode terapèutic. El mateix Sigmund Freud l’abandonà.

Al psicoanàlisi , l’associació lliure és el mètode descrit per Sigmund Freud com la «regla fonamental», constitutiva de la tècnica psicoanalítica i que consisteix que el analitzant expressi, durant les sessions del tractament, totes les seves ocurrències, idees, imatges, emocions , pensaments, records o sentiments, tal qual com se li presenten, sense cap tipus de selecció, ni estructuració del discurs, sense restricció ni filtre, tot i que el material li sembli incoherent, impúdic, impertinent o desproveït d’interès.

L’associació lliure, la interpretació dels somnis i l’anàlisi dels actes fallits constitueixen les tres tècniques essencials de la clínica analítica, sent la primera absolutament imprescindible segons Freud.

Com he dit abans, Marnie patia de unes certes fòbies, pors. Cal dir que una fòbia és és un trastorn de salut emocional o psicològic que es caracteritza per un por intensa i desproporcionat davant objectes o situacions concretes ¹com, per exemple, als insectes ( entomofobia ) o als llocs tancats ( claustrofòbia ). No obstant això, no és senzillament una por, ja que guarden grans diferències.

Al contrari que fòbia, tenir una obsessió per quelcom s’anomena fília. Les fílies , en psicologia , són aficions o atraccions a determinades realitats o situacions. Signifiquen el contrari que les fòbies, que fan referència a les pors.

Cap etapa es més intensa, meravellosa i vulnerable alhora, que la nostra infància. Aquestes primeres experiències marquen por sempre no només gran part del rumb de la nostra   vida, sinó també, la visió que tenim d'ella. El vincle que establim amb als nostres                 cuidadors, amb aquests pares que ens guien, cuiden i fan costat, ens oferia els pilars del  nostre desenvolupament per créixer amb seguretat i autonomia.
La cleptomania és un trastorn psicològic que porta al robatori compulsiu. Una persona    amb aquest desordre se sent obligada a robar coses, com bolígrafs , adorns o decoracions de paret. Sovint no és conscient de realitzar el furt fins que ha passat aproximadament    una hora.
La protagonista és víctima de varies fòbies i fílies. Té fòbia al color vermell, als llampecs i  al contacte físic amb qualsevol home. Al contrari d'això, la única fília que es mostra a la   pel·lícula és la cleptomania, és a dir, l'acte de robar per propi gust