PRIMERA PART
La psicoanàlisi és una pràctica terapèutica fundada pel neuròleg austríac Sigmund Freud al voltant de 1896.
Sigmund Freud (Freiberg, Moràvia, 6 de maig de 1856 – Londres, Regne Unit, 23 de setembre de 1939) fou un neuròleg austríac que va començar a interessar-se en la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar als malalts mentals. Més tard abandonà la hipnosi i l’anàlisi dels somnis per desenvolupar el que actualment es coneix com «la cura de la parla». Aquests elements esdevingueren el punt de partida de la psicoanàlisi.
Mètodes psiconalítics
- Hipnosi
La hipnosi és un procés que implica una persona que hipnotitza (hipnotitzador) i un subjecte que accepta ser hipnotitzat. La hipnosi s’utilitza per a canviar l’estat d’ànim de l’hipnotitzat, fer-lo obedient a les ordres de l’hipnotitzador, etc. Aquest procés també s’utilitza en camps de la ciència per a tractar, entre d’altres, migranyes, controlar el dolor, deixar el tabac, superar fòbies i perdre pes.
L’estat d’hipnosi es caracteritza per:
Concentració intensa
Relaxació extrema
Alta suggestibilitat
- Lliure associació
La lliure associació és un mètode constitutiu de la tècnica psicoanalítica, segons el qual el pacient ha d’expressar, durant la cura, tot el que se li ocorre sense cap discriminació, més enllà que li sembli inadequat o inadequat.
- Interpretació dels somnis
La Interpretació dels Somnis és una obra del psicoanalista Sigmund Freud realitzada l’any 1900. Es tracta d’un intent d’aproximar-se a la interpretació dels somnis de manera científica.
Fòbies i fílies
- Fòbia
Una fòbia és una por intensa i específica a objectes i situacions concretes, com ara als espais oberts o als llocs tancats . Quan la persona s’enfronta a aquest objecte o situació experimenta ansietat intensa de forma immediata. La persona tendeix a evitar la situació fòbica, encara que reconeix que la por és excessiva o irracional.
- Fílies
Les fílies, en psicologia, són aficions o atraccions a determinades realitats o situacions. Signifiquen el contrari que les fòbies que fan referència a les pors.
Traumes infantils
El traume infantil és un esdeveniment emocionalment dolorós o angoixant que experimenta un nen, i que sovint resulta en efectes duradors mentals i físics.”
Complex d’Edip
En la teoria psicoanalítica, el complex d’Èdip planteja la idea que, durant l’etapa genital del desenvolupament del nen, que té lloc dels 3 als 6 anys, aquest comença a sentir atracció sexual envers el progenitor del sexe oposat. El nen se sent atret per la mare i comença a odiar el pare, ja que aquest té la mare. Aleshores es desenvolupa un sentiment de culpa, ja que el nen sap que no està bé odiar el pare. Aquest conflicte es resol mitjançant la identificació, en què el nen adopta característiques del pare. El concepte va ser desenvolupat per Sigmund Freud, basant-se en la figura mitològica d’Èdip.
Complex d’Electra
El complex d’Electra és el terme proposat per Jung a principis del segle XX per a designar la contrapartida femenina del complex d’Èdip. Consisteix en una fixació afectiva de la nena en la figura del pare.
El complex d’Electra és un concepte psiquiàtric ambigu que procura explicar la maduració de la femella humana. El Complex d’Electra és alguna cosa molt comú entre la majoria de les nenes en algun moment de la infància encara que, en algunes ocasions, va més enllà. Aquesta fixació afectiva o enamorament cap al pare pot generar una situació de rivalitat amb la mare.
Cleptomania
Cleptomania és un trastorn psicològic que porta al robatori compulsiu.
Una persona amb aquest desordre se sent obligada a robar coses, com bolígrafs, adorns o decoracions de paret. Sovint no és conscient de realitzar el furt fins que ha passat aproximadament una hora.
Mentida compulsiva
Segons la psicologia, la persona afectada per aquest trastorn mostra una tendència repetida a mentir, generalment davant la perspectiva d’uns beneficis immediats com ara l’admiració o atenció. El cas és que l’objectiu general és manipular la realitat per explicar una història més cridanera del que en realitat és.
SEGONA PART
Fòbies de Marnie:
- Llams i trons
- Color vermell
- Homes
Marnie sempre es troba en tensió, en alerta davant de situacions que puguin desencadenar alguna sensació de temor i preparada per intentar evitar aquestes situacions.
Relació entre Marnie i la teoria de Freud
La patología de la protagonista es basa en el malestar en la cultura de Freud. Aquest diu que l’origen està en la infelicitat, en la relació que el nen experimenta en relació als altres i l’exterior i l’anyorança de la figura paterna en forma de protecció enfront el destí.
Una de les alternatives de Freud per prevenir el dolor és la que utilitza Marnie: la malaltia mental. Marnie necessita mentir, robar i canviar de personalitat per a poder viure amb el sentiment de infelicitat, que ve provocat per l’entorn en què es trobà de ben petita.
Marnie no recorda res del que va passar aquella nit, per tant no sap per que fa el que fa, per això quan, al final de la pel.lícula, la seva mare explica la raó de tanta infelicitat per part de Marnie, ella pateix.
Les crisis d’angoixa, la irrritabilitat, els temors i les obssessions són els simptomes més frecuents de la neurosi. Per combatir-la fa falta recuperar l’estabilitat psicológica i emocional, que és exactament el que intenta fer en Mark.
La fòbia per als homes és deguda al fet que Marnie mai ha rebut carícia i afecte de la seva mare, això s’explica perquè d’adulta sent indiferència cap a les manifestacions d’amor. A més, al ser víctima d’una presumpta agressió sexual la cosa es complica i el sexe li provoca fàstig fins a provocar mareig.
Al costat d’aquest símptoma de rebuig cap als homes hi ha un amor cap als cavalls, a més a un en particular: a Forio, que segons la simbologia representa l’inconscient, els instints reprimits, el és, les pulsions sexuals.
Per curar la malaltia de Marnie el que nosaltres fariem és explicar-li la veritat des del principi de tot el que va succeïr ja que això li afecta en el seu present i fer-li entendre que necessita tractaments psicològics per combatre les seves fòbies.
Molt bé.
fet