Intel·ligència animal

L’INTEL•LIGÈNCIA HUMANA:
Els cientifics evolucionistes s’han donat compte que entre els humans i la resta d’animals hi ha un abisme enorme, per el simple fet de que nosaltres tenim aquesta capacitat intel•lectual, i per això els cientifics no s’ho expliquen.
El que ens diferencia dels animals son els següents punts:
• Coinciencia d’un mateix: ens donem compte de que existim.
• Habilitat verbal: definim i comprenem les paraules, i fem un ús de la llengua precís.
• Habilitat númerica: som capaços de resoldre problemes matemàtics.
• Fluidesa verbal: la capacitat que tenim de pensar paraules rapidament
• Habilitat creativa: Anar més enllà dels instints bàsics de supervivencia.
• Perceptual: captar similituds i diferencies.
• Espacial: comprendre relacions espacials.
• Mecànica: capacitat per recordar les coses.
• Raonament: entendre els conceptes per podre resoldre un problema.
• Improvització: capacitat per canviar les coses davant imprevistos que poden surgir.
• Habilitat moral i espirituals: moral ja que tenim uns principis i uns valor que ens han trasmès i espiritual per poder tenir una relació amb Deu.

INTEL•LIGÈNCIA ANIMAL

La facultat d’entendre la realitat en termes abstractes és una capacitat única de l’ésser humà.
Tot i això, els animals tenen la capacitat d’aprendre situacions concretes, de manera que es pot considerarque els animals sí que són intel•ligents. A més, tots els animals tenen certes habilitats i, per tant, gaudeixen de certa intel•ligència.
En aquest sentit fins el cuc de terra té cert grau d’intel•ligència, ja que bloqueja els seus túnels amb fulles.
Si per intel•ligència s’entén el que Jean Piaget va definir com la capacitat per adaptar-se a l’ambient les mosques o les rates serien els animals més intel•ligent del món, ja que són animals que tenen una gran capacitat d’adaptació i, sovint , es tornen plagues contra les persones.
Charles Darwin (1809-1882) va intentar explicar com es va desenvolupar la intel•ligència humana i estendre la seva teoria de l’evolució al cervell humà. Segons Darwin, la intel•ligència va haver evolucionar a partir d’organismes simples ja que tots els animals s’enfronten als mateixos desafiaments de la vida, és a dir, trobar aliment, parella o defensar dels seus enemics.
Per a Darwin, fins els cucs de terra tenen certa intel•ligència segons mostraven les seves observacions. No obstant això, van ser catalogades de anecdòtiques les observacions de Darwin per als investigadors del segle XX i argumentaven que no tenen la suficiet validesa perquè estaven contaminades pel antropomorfisme (atribuir qualitats humanes als animals).
Llavors, els científics es van esforçar per ser més rigorosos que Darwin i van considerar als animals com a petites màquines. Van centrar els seus estudis en la rata blanca de laboratori.
No obstant això, era difícil explicar com va arribar a desenvolupar-se la intel•ligència dels éssers humans.
La història de la intel•ligència animal és llarga.
La intel•ligència ha estat caracteritzada com una capacitat dels animals per adaptar-se al seu entorn. També, com una habilitat per aprendre. Però, la més notable és la de procesar informació.