Anna Sullivan va néixer al 1866 i va ser una mestre nord-americana. Per ajudar als nens cecs va aprendre l’alfabet manual i va treballar amb molts nens cecs, una de les quals va ser Hellen Keller.
Helen Keller no va néixer sordcega, sinó que als 19 mesos va contraure una malaltia que la deixar així. Quan la Hellen ja va ser més gran va ser una activista, escriptora i professora molt important.
1. L’escena que més m’ha impactat ha sigut quan estan en el menjador i l’Anna vol ensenyar a la Hellen a menjar amb coberts i ha doblegar el seu tovalló i comencen a tirar-ho tot per terra i és barallen.
3. Jo crec que premiar una conducta negativa és dolent perquè incites a que la Hellen ho torni a fer. Es com quan volem ensinistrar a un animal, que li donem caramels perquè faci alguna cosa i llavors ho farà sempre perquè sap que si ho fa tindrà caramel.
5. Depèn del tipus de discapacitat. Si és psicològica o no hi veus o no hi sents poden haver-hi alguns problemes perquè no podrien seguir les classes amb normalitat però per exemple, una persona que estigui amb cadira de rodes no tindrà cap problema. En la socialització ja és més complicat perquè ella és molt diferent a la resta i potser li costaria molt integrar-se.
2. La protegeixen molt i com que sempre li donen caramels faci el que faci, s’ha convertit en una mal-educada.
6. L’olfacte i el tacte per a la Hellen són els únics sentits amb els que pot percebre el món i són molt importants per ella. La Hellen fa servir el tacte per distingir rostres i per reconèixer a la seva mare. Per això ,l’ Anna Sullivan li ensenya el llenguatge de signes, perquè es pugui comunicar millor.
4. És perjudicial perquè no et diuen a res que no i t’acostumes als mals hàbits i no tens gaires modals.
Bé.
Joaquim, fet i acabat.
Joaquim, ja he acabat.
Joaquim,ja he acabat.