XARXES SOCIALS
Comunicar des de la curiositat per aprendre
 |
 |
Com una afició o com una manía, no perdre detall del meu entorn natural immediat i col·leccionar-ne fotografies amb el mòbil. I després, pensant en el meu alumnat i en les seves famílies, publicar algunes de les imatges amb una periodicitat quasi diària acompanyades d’un petit comentari, que entri pels ulls i per la curiositat, per apropar-los a la biologia, la geologia i el medi ambient…
 |
 |
 |
…perquè disposem de tot un món al nostre entorn fàcil de descobrir si ens hi volem fixar!
I en el marc de la meva professió, molt de tant en tant, comparteixo també algunes publicacions en un segon compte de Twitter que també podeu visitar.
SENDERISME
Compartint afició, amistat i paisatges
 |
 |
 |
A la tardor del 2016, companys i amics de l’Hipàtia vam tenir la gran idea de compartir aventura almenys un dia al mes tot caminant seguint el GR-92, de nord a sud, des de Portbou fins a Pont de l’Olivar.
 |
 |
 |
 |
El temps ens ha dispersat professionalment, però l’amistat i aquest bonic projecte ens uneix a cada nova lluna. Una vegada fem més quilòmetres i d’altres menys, i quan ens és possible, doblem i fem nit fora, regalant-nos amb un bon àpat i uns grans somriures.
 |
 |
 |
Acabat el 2018 completem els 600 km del GR-92, però no ens sentim prou satisfets que ens proposem recórrer molts altres GRs, i és que l’excusa és caminar, i l’objectiu compartir moments i amistat! Tenim en el nostre àlbum dels records el GR-92, però també el GR-2 i el GR-5, i ja hem iniciat un nou gran recorregut, el GR-1! Ara ja portem caminats més de 1.200 km!
EL CAMÍ DE SANT JAUME
Un matí vaig posar-me a caminar i no vaig parar en 32 dies…
 |
 |
 |
L’havia imaginat forces anys enrere, però vaig prendre la decisió tan sols uns mesos abans, i sense gaire més preparació que caminar un dia amb la motxilla a coll per a sospesar-la, el 9 de juliol de 2017 a les 6 del matí vaig sortir de casa, en aquells moments a Castellterçol, per emprendre a peu i en solitud el llarg camí fins a Santiago de Compostel·la.
 |
 |
Seria capaç de recórrer els 1.211 km que em separaven del meu destí? Ni m’ho vaig plantejar. Només hi havia una possibilitat, caminar cada dia sense descans, i no aturar-me fins arribar.
 |
 |
 |
Quan camines amb el cor, no t’aturen les ampolles als peus, ni els desgarraments fibril·lars, ni les tendinitis, ni les pedres a la sabata, encara que et saltin les llàgrimes de dolor. Quan camines amb el cor cada pas és un regal que comparteixes ple d’emocions amb la gent que et trobes al camí.
 |
 |
 |
El Camí va esdevenir una de les experiències més corprenedores de la meva vida i de les que més m’ha fet créixer. Si en teniu oportunitat, no en dubteu. Sortiu de casa, no us atureu i deixeu-vos portar pel Camí.
PRACTICANT EL DIBUIX
Mesclar en el dibuix l’observació, la percepció i les emocions
 |
 |
 |
Hi ha una gran diferència entre com voldria saber dibuixar i el que en sóc capaç, però no defalleixo en l’intent i espero que algun dia agafi la ploma i el quadern amb seguretat i reprodueixi expressivament i en pocs minuts allò que contemplen els meus ulls…
 |
 |
 |
 |
Vaig començar dibuixant amb el màxim de precisió els detalls estructurals dels esquelets de coralls fòssils durant la meva recerca com a paleontòleg. Després vaig continuar dibuixant, més ràpid però també amb fidelitat, a la pissarra i pels meus alumnes, artròpodes, aus, rèptils, plecs, falles i encavalcaments.
 |
 |
 |
Però el que últimament més m’atrau és el que es coneix com a urban sketching. Directament a tinta i en el mínim de temps possible, aturar el temps sobre el paper amb breus esbossos, acolorits després amb aquarel·la.
ASTRONOMIA
Amb la vista posada més enllà de l’horitzó
 |
 |
 |
Tot i la son i el fred d’una nit d’hivern, si pot ser per sobre dels 1.500 metres d’alçada, on l’atmosfera és menys turbulenta, esdevé tota una experiència alçar la mirada i, amb telescopi, prismàtics o a ull nu, contemplar la bellesa del firmament.
 |
 |
 |
El cel no s’acaba. Quan tens prou vista la Lluna, et meravelles amb els anells de Saturn, quan no, observes el ball dels satèl·lits galileans de Júpiter. De dia l’activitat solar, les taques de la fotosfera i les fulguracions de la cromosfera. De nit, estrelles variables, estrelles dobles, cúmuls oberts i cúmuls globulars, nebuloses i nebuloses planetàries.
 |
 |
 |
L’astronomia és un repte pel cos, però també per la ment, on la física, les matemàtiques, la geologia i fins i tot la fotografia conflueixen en una afició que demana tant d’observació com d’estudi.
MÚSICA
Passar d’escoltar la música a interpretar-la
 |
 |
 |
Tot i interessar-me de ben petit per la música clàssica i la interpretació improvisada de melodies senzilles amb flauta de bec, no vaig tenir l’oportunitat d’estudiar música fins força dècades més tard, quan vaig iniciar-me el 2020, de la mà d’en Mario Vallès, en l’estudi de clarinet a l’Escola Virtèlia de Barcelona.
 |
 |
 |
Amb l’objectiu de preparar-me l’accés a Grau Professional de Música, el 2023 vaig començar Bàsic Adults a l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels de Sant Cugat del Vallès, estudiant clarinet de la mà de na Clara Font i participant a la banda juvenil amb el clarinet baix. Superades les proves, inicio Grau Professional el curs 2025 – 26.