Sovint ens venen al cap pensaments irrellevants, alguns de ben absurds. Alguna vegada, però, ens dona la sensació que hem descobert la sopa d’all i, aleshores, és quan busquem desesperadament paper i llapis per apuntar quatre ratlles que altrament quedarien a l’oblit. En aquest racó deixo algunes d’aquestes quatre ratlles que, en conjunt, configuren en part els meus valors personals i la meva manera de pensar:

De vegades no som capaços d’assolir els objectius, però sempre som capaços de ser honestos.

De les coses més importants que necessitem per millorar, una d’elles és aprendre a ser autocrítics i ser capaços d’aturar-nos quan cal i mirar el que fem amb prou perspectiva per tal d’enfocar els nostres esforços en reptes realment assolibles. Rectificar no és fracassar, sinó l’empenta que necessitem per avançar esglaó rere esglaó. Ser honestos amb nosaltres mateixos és la base del nostre propi progrés.

De la teva emoció aprendré el que no aprendré de la teva fredor.

No és gens fàcil ser docent. Cal tenir coneixements, saber-los aplicar al disseny d’entorns d’aprenentatge amb sentit, engrescar els alumnes, acompanyar-los des de la personalització i l’equitat… Quan era jove pensava que per assolir tot això calia utilitzar molt bé el cap. M’equivocava. Cal utilitzar molt bé el cor.

A la vida com al bosc, si et perds, mou-te.

En els moments difícils de la nostra vida no serveix de res encongir-nos i començar a plorar en un racó, quedar-nos quiets i lamentar-nos de la nostra desgràcia. És necessari agafar forces d’on no hi ha, alçar-se i afrontar les dificultats amb valentia tot avançant per fer canviar les coses.

Si apostes pel que realment creus, fins i tot el fracàs tindrà recompensa.

No sempre que apostem per alguna cosa assolim l’objectiu, però si ens hem esforçat per allò que realment creiem, fins i tot encara que no ho aconseguim, l’esforç haurà valgut la pena, perquè haurem lluitat per la causa que considerem justa.

No esperis massa a veure l’herba créixer perquè potser te la trobaràs ja seca.

Tan dolent és precipitar-te de manera imprudent com no atrevir-te covardament. Quan hagis de prendre una decisió, observa i pensa quin és el pas que has de donar, però quan el sàpigues, no triguis en donar-lo, perquè potser hi arribaràs tard.

Marca’t un horitzó ben llunyà i gaudeix del camí.

A la vida és important tenir somnis ambiciosos, grans objectius, horitzons ben llunyans, tant a nivell personal com professional, però si només penses en l’arribada, en aconseguir-ho, potser et perdràs el que realment val la pena, que és el camí, el dia a dia d’esforç, de petits èxits i d’il·lusió. Potser no arribaràs a l’objectiu, però de ben segur hauràs guanyat tot el camí recorregut.

Si no t’atrau un saber és probablement perquè no l’entens.

D’entre totes les matèries que cal aprendre, unes agraden més i d’altres agraden menys, però si hi ha alguna que no t’atrau gens, dubta de tu. Potser és que no l’entens prou. Si a un nen rús de 4 anys li parles en rús i en italià, per quin idioma se sentirà més atret? I si a un nen italià de 4 anys li parles en rús i en italià, per quin idioma se sentirà més atret? Quan no t’agradi alguna matèria, tingues paciència i aprèn tot el que puguis d’ella. Segur que quan l’entenguis t’acabarà agradant.

Els humans no som els més evolucionats. Tot estava ja inventat quan vam arribar!

Sovint, des d’una visió totalment antropocèntrica, pensem que els humans som l’últim esglaó d’èxits evolutius i ens sentim els reis de la “selva”… Quina visió tan reduïda. Els bacteris, apareguts fa 3.800 milions d’anys o més, viuen a tot arreu i dominen el món sense que gairebé els hagi calgut experimentar canvis des que van aparèixer. Si fóssim menys arrogants no actuaríem de la manera estúpida que ho fem.

Abans de donar lliçons sobre el món, comprova que el teu món sigui encara vigent.

Els més grans podem ensenyar als més petits sobre les nostres experiències i transmetre els nostres coneixements, però no podem imposar la nostra visió del món, perquè el nostre món ja no és el seu. És millor que ells aprenguin del seu món, perquè segurament el coneixeran millor!

Si comparteixes el somriure, per què no el plor?

Per què riem en públic i, en canvi, ens amaguem quan necessitem plorar? Compartir les emocions és la millor manera de superar els moments difícils i també la millor manera de comptar amb els que ens envolten. No amaguem les llàgrimes, compartim-les!

Si vols aprendre, observa. Si vols aprendre a observar, dibuixa. Si vols saber dibuixar, confia en tu!

Dibuixar és fixar-se en els detalls que passen desapercebuts quan només observem. Saber dibuixar és només saber copiar petites línies, l’observació atenta de les quals et permet conèixer amb precisió el conjunt d’allò que és objecte del teu interès.

El nostre nom és prou important com perquè no ens el posin en néixer. Guanya’t un nom!

Llegint “Caminar” (1861), de l’escriptor i filòsof estatunidenc Henry David Thoreau, vaig adonar-me que el nom que ens han posat diu sovint molt poc de com som. Els pares, fins i tot abans de néixer o de conèixer com serem com a persones, ens posen el nom que ells desitgen sense tenir-nos gens en compte. Com diu Thoreau, seria més sensat fer com els indis d’Amèrica, que anomenaven a la seva gent amb un nom que els honorés i recordés pels seus actes valents. Encara que nosaltres tinguem el nom que tenim, que ens han posat al néixer i que no hem escollit ni potser tampoc mereixem, som a temps i tenim a la nostra mà llaurar-nos un nom en sentit figurat que ens honori i de veritat ens identifiqui com a persones. Quin nom voldries per a tu?

No t’avergonyeixis mai d’allò que et fa ser bona persona.

Sovint la societat estereotipada en la que vivim condiciona el nostre comportament fins al punt que deixem d’obrar d’acord amb els nostres principis ètics i ens deixem portar pel que considerem que s’espera de nosaltres. Ens podem i ens hem d’avergonyir d’actes o de comportaments que intencionadament o involuntària portem a terme i que malmeten la imatge dels altres o els perjudiquen, però mai ens hem d’avergonyir d’allò que fem per ajudar els altres.

Del qui no sap aprendràs allò que no trobaràs escrit.

Podem aprendre molt d’una persona culta, molt ben formada, amb una o diverses carreres universitàries, una persona que ha llaurat un gran prestigi i que fins i tot ha escrit llibres. Li hem de tenir un gran respecte, tant com el respecte que devem a una persona sense estudis, senzilla, potser fins i tot analfabeta, perquè totes dues són persones sàvies. Com el primer, podem aprendre dels llibres que l’han format o que ha escrit ell mateix, però a l’analfabet l’ha ensenyat la vida, i el que ell sap no ho trobarem a cap llibre. El necessitem per aprendre de la seva saviesa.

Creu en el que vulguis, però pregunta’t sempre per què.

Com no pot ser d’una altra manera en una societat lliure, cadascú és lliure de creure en allò que vol. Però si vols ser de veritat lliure, sigues sempre crític i omple’t de raons que et permetin defensar allò en el que creus.

Sense imaginació, la ciència no serviria per a res.

La ciència és el millor instrument per conèixer i comprendre el món, però si el que volem és viure i progressar en aquest món, ens cal també imaginació.