El Petit Príncep (Antoine de Saint Exupéry): capítols XV – XVI.
El Petit Príncep visita un planeta on viu un geògraf que desconeix si al seu propi món hi ha muntanyes, mars, rius o ciutats. Com pot ser? Doncs perquè es limita a esperar que algun explorador inexistent vingui a explicar-li com és el món en el que viu…
Quan el Petit Príncep comença a descriure el seu asteroide, amb tres volcans i una rosa, el geògraf li interromp perquè mentre que s’interessa pels volcans, que són eterns, no li interessa gens les flors, perquè són efímeres. El nostre explorador abandona aquell planeta i arriba a la Terra, on s’enlluerna per la coordinació perfecta de l’exèrcit de fanalers que ordenadament entren en escena cada dia uns rera els altres, a excepció dels que es troben als pols Nord i Sud, que treballen només dues vegades a l’any…
Reflexió 1:
El geògraf que ha conegut el Petit Príncep té unes funcions molt ben delimitades. Tant, que no és capaç d’explicar com és el seu planeta perquè no hi ha cap explorador disponible i considera que no és seva la tasca d’explorar el territori en el que viu! La nostra societat està cada vegada més especialitzada, tant professionalment, com en l’àmbit del coneixement. No creus que som tots una mica com aquest geògraf? Posa algun exemple real en el que es demostri aquesta absurda especialització a la nostra societat i com això afecta negativament en el nostre progrés social o personal.
Reflexió 2:
Són realment eternes les muntanyes? Només cal saber una mica de geologia per a constatar que no… És efímera la vida d’una rosa? Doncs depèn. Per a una rosa, la vida d’una rosa dura tota una vida! Fins i tot el dia és relatiu, doncs, com tots sabem, la suma del dia i la nit dura quasi 24 hores a l’equador, mentre que dura tot un any als pols. El temps és relatiu, i considerar que l’escala humana del temps és allò que és vàlid és ser realment curt de mires! Quins exemples pots donar on aplicar l’escala humana del temps ens dóna una percepció falsa o limitada de la realitat?
 |
|
Deixa un comentari