Els alumnes de la matèria optativa de 4t d’ESO Biologia i Geologia han treballat en el marc del bloc d’evolució els conceptes d’anatomia comparada, estructures homòlogues, evolució, morfologia funcional i adaptativa, i han utilitzat tècniques de biologia forense i de paleontologia de vertebrats amb material esquelètic real.

Les peces esquelètiques són de cabra i de xai. Els alumnes han classificat les peces corresponents a l’esquelet axial, a la cintura escapular i les extremitats superiors i a la cintura pelviana i les extremitats inferiors.

Com que els alumnes no coneixien les característiques de l’esquelet d’aquests animals, han necessitat recórrer a l’anatomia comparada, aprofitant que a 3r d’ESO sí que van estudiar amb detall l’esquelet humà.

La feina és relativament senzilla, perquè la nostra espècie comparteix moltes estructures homòlogues amb els xais i les cabres, doncs tenim ancestres comuns.

Així, la cintura pelviana és força similar (coxal, sacre, còccix…), tot i les modificacions que presentem els humans deguts a l’adaptació al bipedisme.

La part inferior de les potes esdevé un problema important, però:

Nosaltres tenim 5 dits al peu i caminem amb tot el peu al terra (tarsians, metatarsians i falanges), però els xais són artiodàctils amb peülles formades per 2 dits, i caminen sobre les últimes falanges, de manera que el peu està totalment aixecat i presenta unes modificacions importants en relació al nostre peu.

Classificar els omòplats en drets o esquerres ha estat tasca relativament fàcil, però ordenar les costelles és una missió quasi impossible!

I per comptar quants n’hi ha, diuen que el més ràpid és comptar caps… però en aquest cas, comptem cranis, això sí, sempre i quan cap cadàver hagi perdut el cap!

Els alumnes de Biologia i Geologia han comparat els esquelets humans i els dels bòvids, i han pogut reconèixer moltes de les peces esquelètiques homòlogues. Tot i haver experimentat una diversificació en línies evolutives diferents forces milions d’anys enrera, tenim ancestres comuns i, per tant, el nostre esquelet coincideix en molts aspectes. Les diferències que trobem són el resultat de l’adaptació a modes de vida diferent. Estem parlant, doncs, de morfologia funcional i d’adaptació al medi.

Des del Departament de Ciències (Biologia i Geologia) volem expressar el nostre més sincer agraïment als alumnes que han cedit material al laboratori de Ciències: l’Anabel Boris, el Mario Serrano, l’Àlex Garrido i molt especialment al Marc Vidal, que ens ha fet donació de bona part d’aquestes peces esquelètiques, sense les quals no hagués estat possible realitzar aquest treball.

Fa uns mesos el professor de Biologia i Geologia, en F. Xavier Valldeperas, anava demanant a tothom esquelets de qualsevol animal vertebrat, i més d’un no el va prendre seriosament. Però anava de debò! Ara coneixeu una de les moltes activitats que farem amb aquest material. Gràcies!

 
Comparteix