Pàgines
- 01. Introducció
- 02. Índex
- 03. Conceptes bàsics
- 04. El mite d’Orfeu
- 05. Context històric dels compositors
- 06. Compositors que tracten el mite d’Orfeu
- 07. Comparació de l’Orfeo de Monteverdi i Gluck
- 08. Part pràctica
- 09. Llatinismes a les partitures
- 10. Conclusions
- 11. Agraïments
- 12. Aracnografia i bibliografia
- 13. PostTR
- Compositors amb referents
Categories
Etiquetes
accentus benedictus cavalli Compositors concentus discantus gloria Gluck laura laura luna laura luna surinyach longa luna medea Metamorfosis Monteverdi Mozart neuma Ovidi postTR presentació psalmellus quadruphum subtonium modi superius suspirum symbolum tabula tactus te deum tempus ter sanctus testudo tetrardus threni Tintinnabulum tonus TR Treball de Recerca tripla triplum tritus tropus tuba mirabilis turbasetembre 2025 dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. « març 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 -
Articles recents
Comentaris recents
Buena PrácTICa 2.0
El Fil Moodle, El Fil de les Clàssiques i els seus blocs han estat reconeguts Buena Práctica 2.0 dia 1 de febrer de 2013 per INTEFL'Enhorabona!Meta
Enllaços interessants
-
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Arxiu de la categoria: General
ARPICHODUM
En els virginals muselar (aquells ens els que la pulsació es produeix en el centre de la corda) flamencs del Renaixement i, segons sembla, en els claves alemanys posteriors, un mecanisme consistent en un llistó de fusta que llisca amb … Continua llegint
ANTIPHONALE, ANTIPHONARIUM, ANTIPHONARIUS
El llibre litúrgic dels rituals cristians d’Occident que conté els cants per l’Ofici i, per tant, les antífones, els responsoris i altres tipus de cant. El llibre comparable per la Missa és el gradual. Algunes de les accepcions més antigues … Continua llegint
Publicat dins de General
Etiquetat com a antiphonale, antiphonarium, antiphonarius
Deixa un comentari
AMBITUS
La sèrie de notes utilitzades en una melodia o veu. És un determinant important de la manera de la descripció habitual del sistema dels modals eclesiàstics utilitzats en el cant litúrgic i en alguns repertoris de polifonia antiga.
ALTERNATIM
La pràctica d’alternar dos o més elements contrastants en la interpretació de la música per un text litúrgic, utilitzant cadascuna d’elles en un sol vers o secció breu cada vegada. El contrast podia ser entre solistes (cantores) i cor (schola), … Continua llegint
ALMA REDEMPTORIS MATER
(Mare Nutrícia del Redemptor) Una de les quatre antífones de la Santíssima Verge Maria. Atribuïda originalment a Hermannus Contractus (m.1054), en la pràctica moderna es canta en les Completes des del Advent fins a la Purificació (2 de febrer). La … Continua llegint
TROPUS
1. Mode, espècie d’octava.
ALELUYA
(De l’hebreu Hallelujah, alabeu al Senyor) 1. Una expressió de lloança a Déu que apareix en els Salms 110-18 (111-13, 115-17) i a l’Apocalipsi (19:1, 3, 4, 6), en aquest últim cas com el crit “d’una gran multitud” en el cel. … Continua llegint
AGNUS DEI
(Anyell de Déu) La cinquena secció de l’ordinari de la missa romana, la qual forma consisteix en tres aclamacions, cada una de les quals s’inicia amb Agnus Dei i presa de Joan 1:29. Es va incorporar aparentment a la Missa … Continua llegint
AFFINALIS
En la teoria medieval, les notes la si i do que podien servir com les finals de les transportacions dels modals amb finals sobre re mi i fa, respectivament. No hi havia cap affinalis que es correspon amb la final … Continua llegint