Calipso de Guido Morini

Guido Morini va néixer el 1959 a Milà. És un compositor, organista i clavicembalista italià. Acostuma a interpretar música italiana del segle XVII però amb un estil propi. El 2002 es va estrenar l’òpera Una Odisea que tracta sobre el retorn d’Odisseu (Ulisses) a Ítaca després d’haver lluitat durant deu anys a la guerra de Troia.

 Calipso era una nimfa, filla d’Atles i de Plèione, que es va enamorar d’Odisseu quan l’astut mariner tornava a Ítaca després dels deu anys de guerra de Troia. Quan Odisseu naufragà després de que els vents i la mala mar acabessin amb la seva nau, arribà inconscient a la costa de l’illa d’Ogígia. Allà Calipso l’acollí amablement i li oferí menjar i allotjament. Aviat sorgí l’amor entre Odisseu i la nimfa.

“Odisseu i Calipso” de Jeanot Bürgi (1980) a Utrecht

Van passar set anys gairebé idíl·lics, sense cap preocupació i sentint un amor profund l’un per l’altre. Llavors Odisseu es va recordar de la seva Penèlope i el seu fill Telèmac que l’esperaven a Ítaca; per tant, havia de marxar d’Ogígia immediatament. Calipso li pregà que es quedés amb ella, fins i tot prometent-li la immortalitat. Però Odisseu no es deixà enganyar més per la bella Calipso. Calipso va haver d’acceptar la decisió del seu estimat perquè així ho volgué Zeus. Finalment, amb llàgrimes als ulls, Odisseu abandonà per a sempre més a la dona amb qui havia viscut set anys de la seva vida.

 Aquí trobem una de les cançons de l’òpera anomenada “Calypso la bella” en què parla sobre el moment de la separació entre Odisseu i Calipso:

Imatge de previsualització de YouTube

DICITANCELLO VUJE
Dicitencello a ‘sta cumpagna vosta
ch’aggio perduto ‘o suonno e ‘a fantasia…
ch”a penzo sempe,
ch’è tutt”a vita mia…
I’ nce ‘o vvulesse dicere,
ma nun ce ‘o ssaccio dí…

Rit.’A voglio bene…
‘A voglio bene assaje!
Dicitencello vuje
ca nun mm”a scordo maje.
E’ na passione,
cchiù forte ‘e na catena,
ca mme turmenta ll’anema…
e nun mme fa campá!…

Dicitencello ch’è na rosa ‘e maggio,
ch’è assaje cchiù bella ‘e na jurnata ‘e sole…
Da ‘a vocca soja,
cchiù fresca d”e vviole,
i’ giá vulesse sèntere
ch’è ‘nnammurata ‘e me!

Rit.’A voglio bene…
‘A voglio bene assaje!
Dicitencello vuje
ca nun mm”a scordo maje.
E’ na passione,
cchiù forte ‘e na catena,
ca mme turmenta ll’anema…
e nun mme fa campá!…

Na lácrema lucente v’è caduta…
dicíteme nu poco: a che penzate?!
Cu st’uocchie doce,
vuje sola mme guardate…
Levámmoce ‘sta maschera,
dicimmo ‘a veritá…

Te voglio bene…
Te voglio bene assaje…
Si’ tu chesta catena
ca nun se spezza maje!
Suonno gentile,
suspiro mio carnale…
Te cerco comm’a ll’aria:
Te voglio pe’ campá!…
Dicitencello a ‘sta cumpagna vosta
ch’aggio perduto ‘o suonno e ‘a fantasia…
ch”a penzo sempe,
ch’è tutt”a vita mia…
I’ nce ‘o vvulesse dicere,
ma nun ce ‘o ssaccio dí…

Rit.’A voglio bene…
‘A voglio bene assaje!
Dicitencello vuje
ca nun mm”a scordo maje.
E’ na passione,
cchiù forte ‘e na catena,
ca mme turmenta ll’anema…
e nun mme fa campá!…

Dicitencello ch’è na rosa ‘e maggio,
ch’è assaje cchiù bella ‘e na jurnata ‘e sole…
Da ‘a vocca soja,
cchiù fresca d”e vviole,
i’ giá vulesse sèntere
ch’è ‘nnammurata ‘e me!

Rit.’A voglio bene…
‘A voglio bene assaje!
Dicitencello vuje
ca nun mm”a scordo maje.
E’ na passione,
cchiù forte ‘e na catena,
ca mme turmenta ll’anema…
e nun mme fa campá!…

Na lácrema lucente v’è caduta…
dicíteme nu poco: a che penzate?!
Cu st’uocchie doce,
vuje sola mme guardate…
Levámmoce ‘sta maschera,
dicimmo ‘a veritá…

Te voglio bene…
Te voglio bene assaje…
Si’ tu chesta catena
ca nun se spezza maje!
Suonno gentile,
suspiro mio carnale…
Te cerco comm’a ll’aria:
Te voglio pe’ campá!…

Cultura Clàssica ESO 2018/2019

 

Aquest article s'ha publicat dins de General, Guerra de Troia, Procedite i etiquetat amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *