ARPICHODUM

En els virginals muselar (aquells ens els que la pulsació es produeix en el centre de la corda) flamencs del Renaixement i, segons sembla, en els claves alemanys posteriors, un mecanisme consistent en un llistó de fusta que llisca amb garrots metàl·lics que podien pressionar-se contra les cordes en un extrem, apagant així el seu soroll quan s’apretava. El timbre nasal que produïa es comparava de vegades amb el soroll de les llengüetes dels orgues (Schnarrwerk) o de l’arpa renaixentista amb escàrpies. En el virginals l’efecte arpicordi (arpichordum) es limitava gairebé sempre a les 25-30 notes més greus.