10. Conclusions

L’hipòtesi més general queda completament comprovada, el que s’estudia a l’assignatura de llatí està present en la música en múltiples llatinismes i en moltes òperes, s’ha pogut veure que els dos compositors han fet més d’una òpera amb referents clàssics:

Només d’això ja en podem extreure una primera conclusió. Com podem veure en els conceptes bàsics,  els personatges que protagonitzen els mites tenen trets característics dels humans i es caracteritza també, per contrastar aspectes contraris. En les dues òperes veiem que els músics saben expressar els sentiments dels personatges a través de la música, perquè els noten propers i, fins i tot els podien haver arribat a sentir ells.  Tot i que els dos autors modifiquen el mite, els dos acaben fent un contrast entre una profunda tristesa i una alegria extrema.

Per comprovar que hi ha més òperes amb referents, només cal veure tota l’obra dels dos compositors analitzats. En els dos casos tenen més òperes amb referents, cap arriba a ser tant coneguda com les dues analitzades, però, això no treu que la mitologia sigui un tema tractat en l’òpera.

Tot i que els dos compositors trien l’òpera per motius diferents, al cap i a la fi, els dos l’escullen per la relació directa de música i drama.  El semidéu de la música, que domina la música, que s’expressa amb música, que per tant és obvi que se l’ha de representar cantant; viu un drama que ja en la història original és cantada, els compositors només han de representar-la.

Els dos compositors tracten el mite amb molta sensibilitat, els dos són concients de tot el sentiment que té Orfeu en cada moment. La joia de prometre’s amb Eurídice, la gran pena de perdre la seva estimada, l’esperança i la valentia per anar-la a buscar, que els dos tenen en comú. En el cas de Monteverdi l’acceptació i la conformació de la pèrdua d’Eurídice mentre marxa amb el seu pare. En el cas de Gluck l’eufòria, el triomf d’haver recuperat la seva estimada.

Amb la pràctica i veient les dues òperes es pot confirmar que la música representa diferents moments, sensacions, sentiments.  Costa matissar els moments si són expressions molt semblants, però els contrastos s’identifiquen perfectament i, les situacions quotidianes,  és difícil endevinar-les a cegues, però quan se’n té una idea del que es pot referir, tot i haver-hi dubtes, s’acaba identificant en la majoria dels casos.

Amb l’experiència de la pràctica, també es pot arribar a la conclusió que als joves els hi costa escoltar música clàssica fixant-se amb els diferents aspectes que hi ha: l’acompanyament, la melodia, la lletra, el nombre de cantants… La concentració a l’hora d’escoltar música clàssica és molt curta, a partir del mig minut desapareixen els matissos.

Per altra banda, s’ha pogut comprovar que hi ha un gran nombre de llatinismes presents en la música clàssica, tants que se n’ha pogut fer un petit diccionari.

Queda comprovat, doncs, que el contingut de l’assignatura de llatí és molt present en la música clàssica.