Aquell treball relaciona tres aspectes: mitologia, òpera i música. Per tant, abans de començar, cal tenir-los ben clars:
MÚSICA
L’art musical es basa en els sons que requereixen, per a ésser produïts, una elaboració i organització prèvies, puix que el so musical no existeix en la natura.
La música és essencialment ritme i melodia, vinculats entre ells per la durada de les notes que formen la línia melòdica. La melodia és la successió horitzontal dels sons, en oposició a l’harmonia, que és la disposició vertical d’aquests. Tant la melodia com l’harmonia tenen un element comú: l’interval o distància entre dos sons. La relació o combinació simultània de dues o més melodies és codificada per les lleis del contrapunt.
És difícil de trobar un concepte de música que englobi tots els fets musicals existents; les diferents concepcions musicals només són vàlides per a un aspecte determinat d’aquest fenomen.
La música, com tota manifestació artística, és un producte cultural. La finalitat d’aquest art és suscitar una experiència estètica en l’oient, i expressar sentiments, circumstàncies, pensaments o idees.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=n2nG1bt7IBM[/youtube]
ÒPERA
Drama per a ésser representat amb el text cantat i acompanyament orquestral i els elements escènics habituals del teatre (decoracions, vestuari).
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=VATmgtmR5o4[/youtube]
MITOLOGIA
La mitologia és un conjunt de relats tradicionals que es refereixen a aconteixements prodigiossos protagonitzats per sers sobrenaturals o extraodinaris com déus, semidéus, herois, monstres o personatges fantàstics.
Els mites formen part del sistema de creences d’una cultura a qual els consideren històries certes. La mitologia, doncs, sustenta la cosmovisió d’una societat.
Una de les característiques de la mitologia és que els protagonistes dels mites raonen i tenen estats d’ànim com els humans. Fet que fa que la societat que creu en el mite, l’agafi com a exemple o, si més no, no pugui sentir identificat .
Tots els mites tracten d’una pregunta existencial (vida mort, creació de la Terra…) i està constituit per contraris irreconsiliables (vida i mort, bé i mal, creació i destrucció…). La reconsiliació dels dos oposats ens acaba produint angoixa.
La nascita di Venere, Sandro Botticelli
