MÉDÉE
Ópera-comique en tres actes amb música de Cherubini i llibret de François-Benoît Hoffmann, inspirat en les tragèdies de Eurípides i Sèneca. S’estrenà en el Théâtre Feydeau, de París, el 13 de març de 1797, en francès i amb els diàlegs parlats típics de la ópera-comique. Versió italiana: Carlo Zangarini. Estrenada a Catalunya en el Gran Teatre del Liceu, Barcelona, el 30 de desembre de 1976.
PERSONATGES
Medea: Maga poderosa, esposa repudiada per Giasone. Paper de soprano amb rivets dramàtics; paper de gran pes escènic, que exigeix arribar del sib2 al si4.
Giasone: Príncep de Tessalia, espòs de Medea, enamorat ara de Glauce. Paper de tenor, requereix certa fortalesa vocal; ha d’arribar al sib3.
Glauce: (Dircé a la versió francesa). Filla de Creont, rei de Corint, enamorada de Giasone. Paper per soprano lírica o lírica-lleugera. Ha d’arribar el do5 i tenir una veu àgil i flexible. Després del primer acte el paper perd importància.
Creont: Rei de Corint, pare de Glauce. Paper per baix amb autoritat i solemnitat; ha d’arribar des del la1 fins el fa#3.
Neris: Criada i confident de Medea. Paper per mezzosoprano de quantia però té una llarga i vistosa ària; ha d’arribar desde el la2 fins el la4.
Criada 1 i criada 2: De Glauce. Dos petits papers de soprano.
Capita de la guàrdia: Al servei de Creont. Baríton.
Dos fills: De Medea i Giasone. Personatges petits, muts.
Cor.
Ballet.
L’origen literari d’aquesta òpera es basa en les tragèdies de Eurípides i Sèneca, i en la de Corneille, tantes vegades recollides i manipulades pels compositors dels segles XVII i XVIII. La versió de Cherubini resulta ser considerablement sòbria i clàssica, com influida per l’esperit teatral de Gluck.
Traduida la òpera a l’italià per Carlo Zangarini, ha circulat en una versió adulterada, perquè en el segle XIX el compositor alemany Franz Lachner va decidir canviar els diàlegs parlats per recitatius acompanyat d’orquestra a la manera gluckiana. Tot i que molt criticada aquesta adaptació, és la que, en definitica, ha prevalgut.
ARGUMENT
ACTE I
En el palau de Creont, rei de Corint. La seva filla Glauce està preparant-se amb les seves dues criades per la cerimònia de proclamació del seu casament amb Giasone, príncep de Tesalia que ha abandonat a la seva esposa Medea, que el va ajudar a conquistar el velló d’or, però el seu mal caràcter la portat a abandonar-la, tot i tenir dos fills amb ella. Els nens estan ara refugiats amb ell al palau de Creont a Corint.
Arriba Creont i ple de goig anuncia la cerimònia. Arriben Argonautes portant com a regal de noces el velló d’oraconseguit per Giasone (amb l’ajuda de Medea). Glauce veu amb horror la preciada joia perquè sap com la va aconseguir Giasone. Creont invoca la protecció dels déus sobre la parella, però un capità de la guàrdia anuncia que una dona extranya truca a la porta del palau i pregunta per Giasone. És Medea que ve a reclamar al seu Giasone. Aquerstno vol tornar amb ella i Creont amenaça a Medea: si no se’n và aviat, el poble de Corint, que odia a la maga, podria atacar el palau.
Medea ha decidit venjar-se de Giasone i de la mala acollida que se li ha dispensat.
ACTE II
Medea ha trucat a Creont per suplicar-li almenys un dia amb els seus fills; ¿quin mal pot fer-lis una mare? Creont sent que lamentarà la seva bondat, però accedeix si Medea promet anar-se’n després. Neris, confident de Medea, promet estar sempre al seu costat en el seu exili. Giasone arriba irat: es sorprèn de que Creont li hagi permès estar allà encara, i del que diu Medea dedueix triomfalment que Giasone encara estima als seus fills. Fingint un to bondadós, entrega a Neris un mantell i una diadema pel casament de Glauce: estan enverinats amb el fi de causar-li la mort.
ACTE III
Neris porta els fills a la presència de Medea. Aquesta, furiosa, està pensant en matar-los però el seu instint maternal no pot fer-ho i finalment els abraça. Llavors pregunta a Neris si li donà el regal a Glauce i li demana que protegeixi als nens d’ella mateixa. Medea recupera tot el seu orgull i maldat. De sobte se senten crits: Glauce ha mort al peu de l’altar a causa dels regals enverinats de Medea. Giasone es desespera per la mort de Glauce: això irrita a Medea; és que no pensa en els seus fills, ella té en el seu poder? Giasone i el poble de Corint decideixen matar a la maga. Medea es tanca amb els nens en el temple i quan Giasone es presenta amb la gent ella pareix a la porta rodejada per tres Eumènides, i mostrant un punyal ensangrentat. “Per què has matat als teus fills?”, pregunta Giasone; Medea es limita a respondre: “Eren fills teus”. El temple s’incendia.
Retroenllaç: Maria Callas i Medea | Literatura grega a escena
Retroenllaç: Medea de Luigi Cherubini | El fil de Medea
Χαιρε!
Aquesta òpera de Medea és una molt bona representació de l’història de Medea. M’han donat moltes ganes de poder veure aquesta representació ja que a mi m’agrada l’òpera. Medea és una història molt interessant i plena de sentiments, sobretot en el moment en que Medea sap que Jasón es vol casar amb Glauce i ella es venja. Jo ja he vist una representació teatral de Medea i em va agradar molt, sobretot perquè s’et queda molt millor veure una representació que no llegir un llibre, a part de que es més divertit i entretingut.
M’alegra saber, Xènia, que tinc una altra alumna amb gustos operístics i amb una especial estima per Medea! Realment aquella representació amb tres Medees va ser increïble!
No coneixia aquesta representació però pel que vist és bastant interesant i els personatges imiten molt bé a cadascún dels protagonistes. En aquesta escena Medea mata els seus fills perque sap qué Jàson es vol casar amb Glauce. Per venjar-se li envia una capa que un vegada se la posa la quema i és mor. Mentre escolta aquets crits deicideix matar als seus fills per haver estat abandonada per Jàson el seu únic amor. Quan Jàson i el poble decideixen matar-la ella surt del temple amb un punyal a la mà ple de sang i en Jàson li pregunta què perque ha matat els seus fills i ella li diu que eren fills seus i quema el temple.
M’agrada aquest tipus de tragèdia i sobretot quan la representen et dona una certa sensació que realment estàs davant d’aquells personatges perquè ho fan tan bé que tinc aquesta sensació. A mi personalment m’agrada i els que ho interpreten ho fan molt bé!
Xaipete!
Molt interessant l’apunt, havia sentit a parlar molt sobre Medea, de fet, crec que a 4t de l’ESO vam anar a veure aquesta obra els alumnes de llati, però ja fa molt de temps i no estic del tot segura. Però aquí ens explica molt bé la historia per actes i em sembla molt interessant.
Xaipetee!!
A mi personalment no m’agrada molt l’òpera, però considero que seria interessant veure la representació, ja que m’aniria molt bé per saber-ne més. La història de Medea és molt amb molts sentiments, ja que quan Medea mata als seus fills provoca molta emoció.
Xaipe!
No coneixia aquest gust de la Xenia per la opera. Aquesta opera tan antiga per nosaltres, però no tant en comparació amb la antiguetat de la història de Jàson i Medea, ens fa veure que aquesta història ha perdurat en el temps i sempre se n’ha fet referencia. Segur que els grecs ni de bon tros pensaven que anés a durar tant allò que ells explicaven. L’acte de matar als fills de Glauce, per part de Medea, el trobo un acte de gelosia molt extremista. Els pobres nens no tenien la culpa del que pogués passar, i encara que la tinguessin, la mort mai és el remei.