09. Llatinismes a les partitures

17 respostes a 09. Llatinismes a les partitures

1. Ariadna Ruiz diu:

   21 novembre 2014 a les 13:11

   Salve!
   Crec que la Laura Luna ha fet un gran treball perquè ha buscat moltíssims lletinismes en les partitures musicals i que asobre ha buscat el significat de cada un d’ells.
   Jo en poso un de més que he trobat per internet, ja que he estat buscant, però l’únic que no em surt repetit es aquest:
   Idem: Per a quan has de repetir una estrofa.

   Respon
2. Robert Cepeda diu:

   21 novembre 2014 a les 13:46

   Salve!
   La Laura ha fet una llabor molt laboriosa en la recerca de llatinismes a les partitures a sobre els ha explicat un a un aixi que he de reconeixer que ha fet una gran feina!
   Una classe de llatinisme que he trobat es la “fusa” que consisteix en una nota que equival a 1/32 del valor de la figura rodona.

   Respon
3. Carlos Thiriet diu:

   21 novembre 2014 a les 21:14

   χαιρετε,
   És simplement increible la feina que ha fet la Laura Luna. Cada dia em sorprèn més la pervivència dels mites en la nostra societat i al llarg de la història, inclós en àmbits com la música. Ha hagut de ser un treball molt llarg i complicat, et felicito per aquesta gran recerca.
   El llatinisme que més m’ha cridat l’atenció és Pater Noster, ja que malgrat haver-ho escoltat moltes vegades mai m’havia fixat en què és un dels llatinismes més senzills de veure.

   Respon
4. Guillem Acien Mas diu:

   25 novembre 2014 a les 8:18

   Salutacions.
   Segurament ha sigut una feinada trobar tots els significats de les frases o paraules aquí mostrades, així que felicitats per un treball ben fet.
   No crec que calgui afegir cap paraula mès, es una recopilació molt exhaustiva i complerta.

   Respon
5. Abril Ramos Aran diu:

   25 novembre 2014 a les 8:27

   χαιρετε,
   Felicitats Laura, és una gran recerca la que has fet.
   El llatinisme que més m’ha cridat l’atenció és Subjugalis, que és un mode plagal. M’he sorprés molt de la cantitat de llatinismes que hi ha a les partitures!

   Respon
6. Raül Àlvarez diu:

   25 novembre 2014 a les 8:30

   Salve,
   Aquesta és una gran recerca dels llatinismes en les partitures per part de la Laura Luna la veritat! N’hi ha molts i a inclós el seu significat, cosa que facilita molt la comprensió d’aquestes.
   Molt bon treball!
   Vale!

   Respon
7. Belén Cansino Hernández diu:

   25 novembre 2014 a les 8:39

   Salve!

   Un gran treball de recerca, i molt bona feina per part de la Laura Luna. És impressionant com sense adonar-nos, al nostre vocabulari trobem una gran quantitat de llatinismes.

   Jo, certament no he trobat un llatinisme, sinó una paraula d’origen grec però que també es va utilitzar en llati. Arsis: És el moviment realitzat amb la batuta per un director d’orquestra per indicar als músics amb quin tempo s’ha d’executar l’obra.

   Respon
8. Juls París diu:

   25 novembre 2014 a les 9:15

   χαιρετε
   Gran treball el de la Laura, cal molta dedicació per trobar tota aquesta gran informació, felicitats!!
   A continuació explicaré deus dels llatinismes que m’han cridat més latenció.
   · Aequal, veus iguals.
   · Ars subtilior, és un estil musical caracteritzat per la complexitat en el ritme i en la notació. Aquest estil també es troba en el repertori xipriota francés. Sovint el terme s’utilitza en contraposició al d’ ars nova, que s’aplica a l’estil musical del període anterior.
   ·Ave maria, una oració de l’Església Catòlica Romana
   ·Differentia, qualsevol de les diverses cadències finals de les fórmules salmòdiques antifonals.
   ·It missa est, forma conclusiva de l’ordinari de la missa catòlica romana.
   ·Levatio, és una elevació
   ·Maneria, els modes eclesiàstics de l’Edat Mitjana, la parella de modes autèntic i plagal.
   · Maxima, és una notació.
   ·Puctum, representació d’una sola nota.
   ·Vox, Nota, síl·laba de sulmisació.
   En la música polifònica, veu, part.
   Veu, ja es tracti de la humana o de la “veu” d’un instrument.

   Respon
9. Andrea Gómez diu:

   26 novembre 2014 a les 21:27

   χαιρετε!
   Valoro el treball de Laura perquè no és fàcil investigar i trobar tants latinismes en les partitures. Em crida l’atenció que moltes d’aquestes paraules apareixen en actes i cants religiosos, i més concretament en la religió catòlica. Bon treball!

   Respon
10. Noelia Nistal diu:

    27 novembre 2014 a les 17:19

    Salut!
    Mare meva! No tenia ni idea de la quantitat de referents clàssics que tenen les partitures! I quin treball té aquest article!
    Doncs bé, el que més conec de tots els esmentats, és el Ave Maria, i tampoc sabia si realment tenia algun origen llatí, ja que com són aquestres cançons escoltades des de sempre, i mai me he preguntat si té cap referent. Per això m’agrada tant aquest article!
    Feliciter!
    Vale!

    Respon
11. Marc Arquillo Quintana diu:

    2 desembre 2014 a les 9:12

    χαιρετε
    Un treball increïble Laura, realment molt extens!
    Ell llatinisme que m’ha sorprés més ha sigut repercussio ja que no m’havia adonat mai que venia del llatí tot i haverla escoltat moltes vegades

    Respon
12. Ramon Albero diu:

    9 novembre 2015 a les 9:43

    Salve!
    Quin gran treball!! Es pot veure clarament una gran de dicació que s’agraeix molt ja que facilita molt la feina.
    No he pogut anar a tots però als que he anat he trobat que estan molt ben explicats amb les paraules adequades i una gran estructura.

    Respon
13. Valentina diu:

    20 novembre 2015 a les 10:57

    Salve!
    Molt bon treball, una faena molt interessant i bé treballada. felicitats!

    Respon
14. Alèxia Alvárez diu:

    21 novembre 2015 a les 16:41

    Salve!
    Mare meva, quina feinada! Es massa!! Enhorabona per el gran treball, una gran recerca!
    Es increïble la de llatinismes que perduren i lo que arriba a perdurar el llatí en el nostre dia a dia, per que desprès diguin que es una llengua morta! Lo que més em sorprèn es que estiguin en partitures, és molt curiós, pero logic perque en els temes religiosos i més cants sagrats és canta en llatí, i en el vaticà es parla el llatí.
    La que més coneixia és Ave Maria.

    Respon
15. Mireia Sánchez Cano diu:

    22 novembre 2015 a les 13:14

    Salve!!

    Realment un molt bon apunt i molta dedicació ja que és bastant llarg!!

    No crec que sigui necessari afergir-ne més ja que ja n’hi ha molts i jo hi desconeixo cap altre.

    Respon
16. Laia A. diu:

    24 novembre 2015 a les 12:11

    Salvete!
    Déu meu, quin munt de llatinisms a les partitúres! Em sembla molt interessant aixó, moltes felicitats a l’autora d’aquest artícle, tan sols pel gran esforç i dedicació que ha dedicat a fer-ho, el fet d’haver-les buscat, trobar el seu significat i història com ara al “actus musicus” on explica d’on prové en el cas aquest, prové d’Alemanya…
    Magnífic, a sobre a l’afegir en alguns vídeos on mostra clarament en que consisteix cadascú!
    Torno a afegir que em sembla una bona feinada per la de temps que ha passat al redactar-ho i posar-ho! Felicitats!

    Respon
17. juls parís diu:

    25 novembre 2015 a les 12:09

    χαιρετε
    Gran treball el de la Laura, cal molta dedicació per trobar tota aquesta gran informació, felicitats!!
    Es increïble la de llatinismes que perduren i lo que arriba a perdurar el llatí en el nostre dia a dia.
    A continuació explicaré deus dels llatinismes que m’han cridat més latenció.
    · Aequal, veus iguals.
    · Ars subtilior, és un estil musical caracteritzat per la complexitat en el ritme i en la notació. Aquest estil també es troba en el repertori xipriota francés. Sovint el terme s’utilitza en contraposició al d’ ars nova, que s’aplica a l’estil musical del període anterior.
    ·Ave maria, una oració de l’Església Catòlica Romana
    ·Differentia, qualsevol de les diverses cadències finals de les fórmules salmòdiques antifonals.
    ·It missa est, forma conclusiva de l’ordinari de la missa catòlica romana.

    Respon