En el quadern del treball de recerca, aconsellava que el nostre treball tingués relació amb els estudis que volem fer. Jo no tinc pensat estudiar música, però sí que m’apassiona i vull dedicar-hi molt de temps. Però, parlant amb la tutora, vàrem trobar una manera de relacionar el que jo vull estudiar, Educació Primària.
Realment, un treball teòric sobre música sense poder-la escoltar, no té sentit. Per tant, vàrem jugar amb aquests dos factors i vam decidir portar els compositors que havia treballat a les aules. Així, també podia veure estadísticament si realment la música representa diferents estats anímics i ens ajuda a expressar-nos com m’havia plantejat jo en un principi o si simplement és entreteniment.
La pràctica consistia a explicar el mite i relacionar les parts del mite amb diferents fragments de les òperes, per veure si la música representava els diferents moments i/o estats d’ànims que apareixen que apareixen en el mite.
Vaig mirar el mite d’Orfeu representat per Gluck i per Monteverdi i vaig triar els moments més representatius, els “què deien més”. Un cop els fragments escollits, vaig adaptar el mite, per tal de que els alumnes que no fessin llatí ni sapiguéssin mitologia poguessin fer l’activitat sense resultat. Vaig convertir el mite en un conte.
La nimfa Eurídice va acceptar casar-se amb Orfeu, fill del déu Apol·lo i els pastors i les nimfes ho celebraven feliços.
Uns dies abans de casar-se, Eurídice va sortir a passejar quan una serp la mossegà i morí. Unes nimfes s’acostaren a Orfeu per explicar-li la desgràcia. Ell no parava de lamentar-se i els pastors i nimfes que el veien ploraven amb ell.
Tant va plorar que al cel van sentir els seus laments, i el déu Amor baixa a la terra per dir-li que podia recuperar a Eurídice si feia tot el que ell li deia. Orfeu havia de baixar al món dels morts a buscar-la, però no la podia mirar fins que arribar a la terra i tampoc podia explicar a ningú el pacte que acabaven de fer. Va aprofitar, també per advertir-lo dels perills del món dels morts, les ombres, que de ben segur intentarien atacar-lo i que la seva única defensa era el cant i la lira.
Orfeu, amb molta valentia, baixà a l’altre món armat amb la seva lira. Només entrar, les ombres ja el van atacar però ell, tal com li havia dit el déu Amor va cantar tot el seu lament i així, va vèncer les ombres.
Més enllà es va trobar a Eurídice, va agafar-la del braç i, sense mirar-la, va disposar-se a endur-se-la del món dels morts.
Orfeu va sortir i de seguida es girà, però Eurídice encara tenia un peu al món dels morts i, per tant, Orfeu la va perdre per sempre.
Orfeu no parava de lamentar-se i de preguntar-se què faria sense ella . Des del cel es van tornar a sentir els seus laments. Finalment, Apol·lo que havia sentit els laments d’Orfeu, va decidir endur-se’l amb ell al cel.
El vaig acompanyar d’unes senzilles il·lustracions:
Després vàrem fer un bingo musical. Cada alumne tenia una butlleta en format de bingo amb diferents coses quotidianes: una mare cantant una cançó de bressol, un ocell piulant, etc. L’objectiu d’aquesta joc era saber si la música representava o no els sons. Està relacionat amb els estats d’ànim, ja que en cada fet quotidià que hi havia al bingo representava una implicació diferent.
Aquí tenim els resultats:
Aquí podeu veure un tastet de l’activitat a l’institut Premià de Mar i a l’Escola Bergantí de El Masnou:
A l’escola Bergantí
Retroenllaç: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Més Treballs de recerca de Clàssiques digitals