ALELUYA

(De l’hebreu Hallelujah, alabeu al Senyor) 1. Una expressió de lloança a Déu que apareix en els Salms 110-18 (111-13, 115-17) i a l’Apocalipsi (19:1, 3, 4, 6), en aquest últim cas com el crit “d’una gran multitud” en el cel. Com a expressió general tant dins com fora de la litúrgia torna a trobar-se a Sant Agustí (M.430) i altres, i com a tal fa un paper prominent en la litúrgia de l’església cristiana. En el cant gregorià, es troben diferents casos de cants, especialment pel temps de Pasqua que celebra la resurrecció. No hi és en els temps litúrgics de caràcter trist com la Quaresma.

Imatge de previsualització de YouTube

2. En el cant gregorià el fragment del Propi de la Missa que es canta abans de la lectura de l’Evangeli excepte en el període que va del Diumenge de Septuagèsim i la Quaresma fins a Dissabte Sant i en tres dels quatre grups de les Tèmpores. Del Dissabte després de Pasqua al Divendres després del Pentecostes es canten dos al·leluia, en substitució del gradual. El seu text consisteix en la paraula al·leluia seguida d’un vers que acostuma a agafar-se dels Salms. Les seves melodies són mel·lismàtiques, i un tret característic és el melisma conegut com jubilus amb el que conclou el cant de la pròpia paraula al·leluia. El melisma es repeteix sovint al final del vers i pot incloure repeticions internes de diferents formes. Al·leluia i vers poden ser similars en altres aspectes. La primera part de l’al·leluia la canten els solistes rere el qual el cor repeteix la primera part i continua amb el jubilus. A continuació, els solistes canten el vers (excepte la conclusió, que la canta el cor) i repeteix l’al·leluia, el qual el jubilusconclusiu torna a cantar-lo el cor. L’al·leluia es considera generalment un tipus de salmòdia responsorial. Alguns es conserven en fons antigues amb dos o tres versos. És poc probable que es tracti de restes de salms complets. Amb freqüència s’atribueix el papa Gregori el Gran (papa de 590 a 604) la distribució del cant de l’al·leluia al llarg d’altres parts de l’any a part de la Pasqua. Però no hi ha cap prova dels orígens de la forma específica amb un o més versos que es conserva en documents litúrgics a partir dels segles VIII o IX. El repertori d’al·leluies va créixer constantment en els segles següents i les melodies són compartides per més d’un text inclòs en la part més antiga del repertori.

Imatge de previsualització de YouTube

Aquest article s'ha publicat dins de General i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a ALELUYA

  1. Iria Rael diu:

    Salve!
    El llatinisme de ‘Aleluya’ es molt conegut, ja que hi han pelicules i cançons. No tenia ni idea de la seva história ni de on venia!!

  2. omaima diu:

    Salve!

    Aleluya es coneguda per les caçons i musicals que hi ha avui en dia, per aixó ens ajuda a saber de on derriva la paraula “aleluya”

  3. Joan Barrabino Rubio diu:

    Salve!

    El llatinisme de “Aleluya” és molt conegut i utilitzat en la nostre societat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *