Pàgines
- 01. Introducció
- 02. Índex
- 03. Conceptes bàsics
- 04. El mite d’Orfeu
- 05. Context històric dels compositors
- 06. Compositors que tracten el mite d’Orfeu
- 07. Comparació de l’Orfeo de Monteverdi i Gluck
- 08. Part pràctica
- 09. Llatinismes a les partitures
- 10. Conclusions
- 11. Agraïments
- 12. Aracnografia i bibliografia
- 13. PostTR
- Compositors amb referents
Categories
Etiquetes
accentus benedictus cavalli Compositors concentus discantus gloria Gluck laura laura luna laura luna surinyach longa luna medea Metamorfosis Monteverdi Mozart neuma Ovidi postTR presentació psalmellus quadruphum subtonium modi superius suspirum symbolum tabula tactus te deum tempus ter sanctus testudo tetrardus threni Tintinnabulum tonus TR Treball de Recerca tripla triplum tritus tropus tuba mirabilis turbaoctubre 2025 dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. « març 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 -
Articles recents
Comentaris recents
Buena PrácTICa 2.0
El Fil Moodle, El Fil de les Clàssiques i els seus blocs han estat reconeguts Buena Práctica 2.0 dia 1 de febrer de 2013 per INTEFL'Enhorabona!Meta
Enllaços interessants
-
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Arxiu de l'autor: luna.laura1120
VENITE SANCTE SPIRITUS
La seqüència Daurada.
VALOR
En la notació mensural, el valor d’una nota.
AUCTORALIS
Autèntic, en contraposició a plegal.
ARS SUBTILIOR
És un estil musical caracteritzat per la complexitat en el ritme i en la notació, centrat als voltants de París, Avignon al sud de França, així com en la Corona d’Aragó a finals del segle XIV. Aquest estil també es … Continua llegint
Publicat dins de General
Etiquetat com a ars subtilior, Avignon en el sur de Francia
Deixa un comentari
ARS NOVA
És el període de producció polifònica musical, tant francesa com italiana, posterior a l’ars antiqua i anterior a l’obra musical de l’escola francoflamenca. És el segon gran període de la polifonia occidental. Es va iniciar cap al 1320 i perdurà … Continua llegint
ARS ANTIQUA, ARS VETUS
És el terme que la musicologia utilitza per a referir-se a la música polifònica d’un període no del tot concret però en tot cas anterior al segle XIV, que es va desenvolupar de manera especialment brillant a França i que … Continua llegint
ARPICHODUM
En els virginals muselar (aquells ens els que la pulsació es produeix en el centre de la corda) flamencs del Renaixement i, segons sembla, en els claves alemanys posteriors, un mecanisme consistent en un llistó de fusta que llisca amb … Continua llegint
ANTIPHONALE, ANTIPHONARIUM, ANTIPHONARIUS
El llibre litúrgic dels rituals cristians d’Occident que conté els cants per l’Ofici i, per tant, les antífones, els responsoris i altres tipus de cant. El llibre comparable per la Missa és el gradual. Algunes de les accepcions més antigues … Continua llegint
Publicat dins de General
Etiquetat com a antiphonale, antiphonarium, antiphonarius
Deixa un comentari
AMBITUS
La sèrie de notes utilitzades en una melodia o veu. És un determinant important de la manera de la descripció habitual del sistema dels modals eclesiàstics utilitzats en el cant litúrgic i en alguns repertoris de polifonia antiga.
ALTERNATIM
La pràctica d’alternar dos o més elements contrastants en la interpretació de la música per un text litúrgic, utilitzant cadascuna d’elles en un sol vers o secció breu cada vegada. El contrast podia ser entre solistes (cantores) i cor (schola), … Continua llegint