És el terme que la musicologia utilitza per a referir-se a la música polifònica d’un període no del tot concret però en tot cas anterior al segle XIV, que es va desenvolupar de manera especialment brillant a França i que va tenir com a principal manifestació el motet politextual.
La denominació arrenca del compositor francès del segle XIV Philippe de Vitry que titulà el seu tractat publicat l’any 1322 Ars Nova. En aquest tractat feia una contraposició entre el caràcter innovador del seu estil -que ell considerava una ars nova– en contraposició a l’estil imperant a la segona meitat del segle XIII i que considerava totalment passat de moda i, per tant, un ‘art antic’ o ars antiqua. Aquesta denominació, encunyada al segle XIV amb un cert caràcter depreciatiu, és el que la moderna historiografia musical utilitza per referir-se a la música polifònica europea d’un període que no coincideix en totes les fonts:
-En opinió d’alguns, l’Ars Antiqua abraça tota la polifonia anterior a l’Ars Nova, és a dir, anterior al 1320.
-Altres, a l’extrem contrari, consideren que només s’ha d’aplicar a la música polifònica de la segona meitat del segle XIII, és a dir la que Philippe De Vitry considerava especialment passada de moda i que ve representada per Petrus de Cruce (Pierre de la Croix) i per Franco de Colonia. Tischler, Hans: Propos Meter and Rhythm in the Ars Antiqua.
-També hi ha els que la fan coincidir amb tot el segle XIII. Entre aquests hi hauria Leigh Gerdine, Jane Chance o diferents professors de la Universitat de Salamanca.
-Altres avancen el seu inici a finals del segle XII.
-Finalment, un altre grup considera que és la música polifònica d’entre els anys 1100 i 1300 aproximadament o ben bé els dos segles: el XII i el XIII de manera que sí que hi inclouen la música de l’Escola de Notre-Dame.
De totes maneres, l’opinió majoritàriament acceptada com a més autoritzada considera que, sovint, aquesta denominació abraça des de l’Escola de Notre-Dame fins a l’adveniment de l’Ars Nova, és a dir, des d’aproximadament 1150 fins a 1300 o 1320.
Malgrat el caràcter pejoratiu que adquireix l’expressió en el tractat que li dóna naixença, pels mateixos anys, Jacobus de Lieja, un altre teòric i compositor feia una defensa d’aquest estil que ja no va tenir gaire més requesta en els anys a venir en el seu tractat titulat Speculum Musicae.
