III. Conclusions sobre la presència de la mitologia clàssica en One Piece

Per fi, un cop he acabat la part analítica del meu treball, en puc extreure una sèrie de conclusions basades en els objectius que em vaig plantejar prèviament en la introducció al començament del treball.

A la primera filera de dalt, a l’esquerra la referència als Centaures, al seu costat el Sàtir, i al final l’Harpia. En la segona filera la mostra de l’Hidra. Per finalitzar en l’última filera a l’esquerra el Minotaure i a la dreta el Fénix.

Haig d’aclarir que he hagut de fer una sel·lecció de les mostres, de les quals només he analitzat el cicle argonàutic, els tritons, el Pegas, l’Hipocamp, el Cèrber, les Amàzones, les Gòrgones i, finalment l’Esfinx; tot i això, cal especificar que vaig trobar altres referències. D’aquestes, la majoria estaven basades en monstres: el Minotaure (Μινώταυρος), l’Hidra (Ύδρα), el Fènix (Φοῖνιξ), els Centaures (Κένταυροι), els Sàtirs (Σάτυροι) i les Harpies (Ἇρπυιαι). El resultat d’aquesta anàlisi no seria gaire diferent a l’obtinguda amb la resta de monstres anteriors.

També hi ha algunes referències a divinitats, en aquest cas més tangencials. En l’àmbit olímpic, l’autor anomena Zeus (Ζεύς) un núvol que per atacar fa servir llampecs, i també el rei dels tritons, s’anomena Neptune, que és la denominació llatina del déu grec Posidó (Ποσειδῶν), tot i que només s’utilitza la relació entre els tritons i Posidó, ja que el personatge també és un tritó, a diferència del déu antropomòrfic.

D’altra banda dels mites cosmogònics s’utilitza el tità Prometeu (Προμηθεύς) per donar nom a un sol, relacionant la seva composició amb un episodi del tità, en el qual va donar el foc als éssers humans.

Conjunt de referències basades en divinitats: a dalt a l’esquerra el sol Prometeu, a sota el núvol Zeus i a la dreta el rei Neptune.

El primer objectiu va ser esbrinar en quin àmbit de la mitologia se centren les referències. A partir de totes les mostres que he anat analitzant, la gran majoria estan basades en monstres i éssers fantàstics de la mitologia heroica relacionada amb els occidors de monstres, com es pot veure en el cas de les Gòrgones.

A continuació em vaig fixar com a objectiu esbrinar de quin tipus eren les referències, i com a conclusió final ha resultat que estan basades en l’aspecte físic i en les habilitats dels referents mitològics. Aquest objectiu queda demostrat clarament amb Pegas, que en l’animació manté l’aspecte de l’original com cavall alat, i també respecta l’habilitat de la criatura mitològica per poder volar. A més a més, en aquest cas també es respecta el grau d’importància, que en altres casos no es manté. Un exemple seria el de Neptune, en que es posa el déu marí al nivell dels tritons.  

Com a objectiu final em vaig preguntar si l’adaptació que feia l’anime era fidel. En la majoria de casos la resposta és afirmativa, sí que és fidel, tot i que s’ha de tenir en compte el context en el qual es presenta en One Piece, que fa que pateixi algun canvi o no. Normalment, el que no es respecta és la participació de l’heroi envers la criatura mítica, és a dir, en l’anime l’actuació del protagonista no es basa en la de l’heroi original. Això es pot veure clarament en el cas del Cèrber, que manté l’aspecte físic, un gos de tres caps, però que s’adapta al context d’aquell arc, en el qual apareixen zombies; també respecta part del mite, ja que s’encarrega de protegir l’entrada al vaixell. En el cas de la intervenció de l’heroi envers el monstre, com ja he explicat prèviament, no és del tot fidel, ja que en la mitologia Cèrber és domat per Hèracles com a un dels treballs encarregats per Hera, en canvi en Luffy només ho fa perquè li ve de gust.

II. B. η One Piece. Referència clàssica: Hipocamp

Referència

La saga de Water 7 gira entorn dels fets que succeeixen a l’illa amb el mateix nom i les conseqüències d’aquests: la separació forçosa de la Nico Robin de la tripulació i el resultat del rescat, la declaració de guerra al govern.

Water 7 és una illa inspirada en Venècia, en la qual els carrers son d’aigua, ja que degut a la pujada del nivell del mar, els habitants han anat construint cases unes damunt les altres. A causa d’això, els carrers són d’aigua i, per tant, es desplacen majoritàriament mitjançant els Yagara Bull.

Els Yagara són una espècie animal marí que apareix durant la saga de Water 7 i són utilitzats com a animal de càrrega i de transport. Són descrits com a peixos que neden amb el cap fora l’aigua.

La majoria dels Yagara que s’han vist són de mida normal, amb aspectes diferents, però n’hi ha diverses espècies, entre elles els King Bulls, com en Gomorra i en Sodoma, membres de la Família Franky, que ajuden la tripulació a arribar a Enies Lobby per rescatar la Robin i el Franky, que encara no era membre de la tripulació.

Referent

L’Hipocamp (Ἱπποκάμπος) és una criatura marina descrita com a cavall de mar amb cua de peix representat amb cap i potes davanteres de cavall i la resta del cos en forma de cua de peix.

Representació del segle III aC en una ceràmica d’un Hippocamp alat que es troba en el State Hermitage Museum, a Sant Petersburg (Rússia).

No hi ha gaires fonts clàssiques que tractin o esmentin aquest animal fantàstic. Tot i això, Pausànias, en la Descripció de Grècia (II. 1. 7-9), esmenta que una de les ofrenes en el temple de Posidó (Ποσειδῶν), ubicat a Corint, és una balena cavall (ππος εἰκασμένος κήτει), fent referència a l’hipocamp.

Estrabó, en el llibre Geografia (VIII. 7. 2), el considera un perill per als pescadors i el relaciona amb Posidó, ja que esmenta que Eratòstenes va veure una estàtua de la divinitat del mar amb un Hipocamp a la mà. Altres autors també relacionen l’espècie amb el culte al déu marí, com per exemple, Valeri Flac en el seu poema Argonautica (II. 507).

Tractament

Comparació entre la representació de Tetis sobre un Hippocamp, en ceràmica de figures roges exposada en el Museu J. Paul Getty a Califòrnia, i el moment en el qual s’explica què són els Yagara Bull.

Mitjançant aquesta representació es pot veure clarament la semblança entre els dos personatges, tot i que l’animal de l’anime ha tingut alguna modificació. Mentre que l’original Hipocamp manté la meitat del cos (cap i potes) de cavall, la referència canvia les potes per aletes. Excepte aquest detall, la referència es manté fidel a l’ésser mitològic.

II. B. ε One Piece. Referència clàssica: tritons

Referència

Els tritons, també anomenats homes-peix, és una de les diferents races que apareixen diverses vegades al llarg de One Piece. Tot i que surten en diferents arcs i sagues, un grup de tritons es mostra, per primera vegada, durant la saga de l’East Blue, en l’arc d’Arlong Park. Tots els tritons que apareixen en aquest arc són part de la tripulació dels Pirates d’Arlong.

Durant l’arc, es converteixen en els enemics, ja que tenien les illes sota el seu domini i obligaven als habitants a pagar uns impostos a canvi de no matar-los. La Nami havia fet un tracte amb el capità, segons el qual l’Arlong li vendria la llibertat del poble a canvi de cent milions de beri, que és el sistema monetari del món de One Piece. Tot i això, no va complir el tracte ja que la va trair i, per això, la Nami demana ajuda als altres membres de la tripulació –llavors conformada només per en Luffy, en Zoro, en Sanji i l’Usopp-, per acabar amb els Pirates d’Arlong i alliberar les illes.

Tot i que en aquest cas els tritons estiguin en contra de la tripulació, no significa que tota la raça estigui en contra seva, de fet, en Jinbe, que al final s’uneix a la tripulació, és un tritó.

Els tritons, dins del món de One Piece, tot i ser descrits com a homes-peix, engloben diversos éssers que viuen al mar, que poden respirar sota l’aigua i són dels éssers més ràpids nedant. També destaquen per tenir una força déu vegades superior a la dels humans, i dins de l’aigua el doble, el que comporta que, en alguns casos, alguns se sentin superiors als humans, com és el cas dels Pirates d’Arlong.

Hi ha dos tipus de tritó: uns que es caracteritzen per tenir la part superior majoritàriament humana i la inferior d’algun ésser marí (en japonès anomenats Ningyo), i els altres (Gyojin) que mantenen algunes característiques d’animal marí, però amb trets antropomòrfics.

A la dreta es troba la Shyarly, una ningyo meitat tauró, i a l’esquerra en Hack, un gyojin.

Referent

En l’àmbit mitològic, quan parlem de tritó ens podem referir o bé al déu menor individual Tritó (Τριτών) o bé a les divinitats menors (Τρίτoνες) que acompanyen Posidó (Ποσειδῶν).

Tritó és una divinitat menor marina filla del déu olímpic marí, Posidó i d’Amfitrite (Άμφιτρίτη), que té la part superior humana i la inferior amb cua de peix.

“Ποσειδῶν δὲ Ἀμφιτρίτην τὴν Ὠκεανοῦ γαμεῖ, καὶ αὐτῷ γίνεται Τρίτων καὶ Ῥόδη, ἣν Ἥλιος ἔγημε.”

“Posidó es casà amb Amfitrite, filla d’Ocèan, i li naixeren Tritó i Rode, que prengué per marit Hèlios.”

[Biblioteca de relats mitològics, Apol·lodor, I. 4. 6]

Tot i no ser una divinitat que aparegui freqüentment, el déu Tritó sempre que apareix està relacionat d’una o altra manera amb l’àmbit marí. Quan apareix en l’Eneida (I. 144), rep l’ordre del seu pare per moure els vaixells que s’havien quedat encallats mitjançant les onades. També, en Les argonàutiques (IV. 1588), es mostra davant de la flota de Jàson mentre creuen pel llac on habita i els mostra el camí. Hesíode, en canvi, en la Teogonia (933), esmenta que és un déu terrible.

Apol·lodor explica que quan va néixer Atena, Tritó la va criar. Un dia mentre la filla de Tritó, Pal·las, i Atena entrenaven, es van barallar i quan Pal·las estava a punt de colpejar-la, Zeus va interferir posant l’ègida entre les dues. Això va provocar que Pal·las resultés ferida per Atena. Arran d’això, Atena va fer una estàtua semblant a ella i la va col·locar al costat de Zeus per honorar-la.

“φασὶ γεννηθεῖσαν τὴν Ἀθηνᾶν παρὰ Τρίτωνι τρέφεσθαι, ᾧ θυγάτηρ ἦν Παλλάς”

“conten que Atena, quan naixé, fou criada per Tritó, la filla del qual era Pal·las.”

[Biblioteca de relats mitològics, Apol·lodor, III. 12. 3]

Els tritons, com a divinitat menor col·lectiva, són un grup de déus marins amb cua de peix que de vegades són tractats com a sàtirs del mar; solen acompanyar Posidó i són l’equivalència masculina de les nereides.

Tractament

Tots els tritons de l’anime comparteixen el nom del personatge mitològic però només una de les dues espècies té un aspecte físic similar, els ningyo, que tenen la part superior antropomòrfica i la inferior de qualsevol animal marí.

A la dreta una escena de ceràmica de figures roges, on està representat el déu Tritó, que es troba en The J. Paul Getty Museum a Malibu. A la dretà Aladdin, un ningyo, amb un trident a l’esquena.

Tant els tritons com a divinitat col·lectiva com Tritó com a divinitat menor, no són personatges que tenen un paper de gran importància, ja que normalment se’ls esmenta com a acompanyants de la divinitat olímpica. A diferència d’aquests, en l’anime, ja sigui un sol personatge o com a raça, tenen gran importància en la saga de l’East Blue, en la de la Gran Guerra i en la de l’Illa Gyojin, ja que és l’illa dels tritons. Més tard, en Jinbe, un gyojin, s’afegeix a la tripulació dels Barret de Palla, convertint-se en un dels protagonistes, de manera que és un personatge important.

En el context de l’anime, el rei dels tritons com a personatge que sobresurt dels altres, s’anomena Neptune, que és el nom llatí de Posidó. És significatiu que Neptú sigui el pare del déu Tritó, mentre que la figura autoritària de l’Illa Gyojin, habitada majoritàriament per tritons, es digui Neptune.

I. B. β Mitologia grega: Àmbit diví

En el cas de les divinitats gregues, es distingeixen tres tipus: els mites cosmogònics, els déus olímpics i les divinitats menors.

Els mites cosmogònics són els que marquen l’inici de la mitologia grega i descriuen la creació del món, per tant els protagonistes no són tant propers als humans sinó que són l’encarnació dels elements i les forces que conformen el cosmos. Segons explica Hesíode en la Teogonia, primer va existir Caos (Χάος), que no era antropomòrfic. A continuació va crear Gea (Γῆ), la terra, que va tenir a Úranos (Οὐρανός), el cel, amb qui tingué diversos fills.

Representació del Caos, el primer ésser en la mitologia grega, a la Basílica de Santa Maria La Major a Roma.

Entre aquests, Cronos (Κρόνος) i Rea (Ῥέα) van tenir els coneguts com a déus olímpics de primera generació, entre els quals hi ha Zeus (Ζεύς), Posidó (Ποσειδῶν), Hera (Ἥρα)… Els déus olímpics s’anomenen així, ja que viuen a l’Olimp, la muntanya més alta de Grècia, sota la sobirania de Zeus. Aquestes divinitats nascudes de Cronos i Rea, que tenen l’aparença d’éssers humans de més edat, constitueixen la 1a generació. Els seus fills, en canvi, constitueixen la 2a generació, formada per divinitats d’aparença més jove i més propers als humans.

Diane de Versailles és una escultura datada entre els segle I i II dC, en la qual es presenta la deessa Artemis (Ἄρτεμις), Diana a la mitologia romana, de la 2a generació de les divinitats Olímpiques. Actualment es troba en el Museu de Louvre, a París.

Quan parlem de divinitats menors ens referim al conjunt que solen acompanyar un déu. N’hi ha diversos tipus: les individuals, com Asclepi (Ἀσκλεπιός), el déu de la medicina; les grupals, associades a una altra divinitat, com les filles d’Asclepi, Panacea (Πανακέια), Higiea (῾Υγιεια) i Iasso (Ιασσώ), que l’acompanyen; les personificacions, o bé de conceptes abstractes, com per exemple, Nice (Νίκη), la deessa de la victòria, o bé d’elements de la natura, com Iris (Ἰρις), que representa l’arc de Santmartí; i per últim, els monstres, que personifiquen els perills, com per exemple, les Gòrgones (Γοργόνες).

Mosaic del segle II dC en el qual està representat el cap de Medusa (Μέδουσα), una de les tres Gòrgones. Es troba en el Museu Arqueològic Nacional d’Atenes.