II. B. ε One Piece. Referència clàssica: tritons

Referència

Els tritons, també anomenats homes-peix, és una de les diferents races que apareixen diverses vegades al llarg de One Piece. Tot i que surten en diferents arcs i sagues, un grup de tritons es mostra, per primera vegada, durant la saga de l’East Blue, en l’arc d’Arlong Park. Tots els tritons que apareixen en aquest arc són part de la tripulació dels Pirates d’Arlong.

Durant l’arc, es converteixen en els enemics, ja que tenien les illes sota el seu domini i obligaven als habitants a pagar uns impostos a canvi de no matar-los. La Nami havia fet un tracte amb el capità, segons el qual l’Arlong li vendria la llibertat del poble a canvi de cent milions de beri, que és el sistema monetari del món de One Piece. Tot i això, no va complir el tracte ja que la va trair i, per això, la Nami demana ajuda als altres membres de la tripulació –llavors conformada només per en Luffy, en Zoro, en Sanji i l’Usopp-, per acabar amb els Pirates d’Arlong i alliberar les illes.

Tot i que en aquest cas els tritons estiguin en contra de la tripulació, no significa que tota la raça estigui en contra seva, de fet, en Jinbe, que al final s’uneix a la tripulació, és un tritó.

Els tritons, dins del món de One Piece, tot i ser descrits com a homes-peix, engloben diversos éssers que viuen al mar, que poden respirar sota l’aigua i són dels éssers més ràpids nedant. També destaquen per tenir una força déu vegades superior a la dels humans, i dins de l’aigua el doble, el que comporta que, en alguns casos, alguns se sentin superiors als humans, com és el cas dels Pirates d’Arlong.

Hi ha dos tipus de tritó: uns que es caracteritzen per tenir la part superior majoritàriament humana i la inferior d’algun ésser marí (en japonès anomenats Ningyo), i els altres (Gyojin) que mantenen algunes característiques d’animal marí, però amb trets antropomòrfics.

A la dreta es troba la Shyarly, una ningyo meitat tauró, i a l’esquerra en Hack, un gyojin.

Referent

En l’àmbit mitològic, quan parlem de tritó ens podem referir o bé al déu menor individual Tritó (Τριτών) o bé a les divinitats menors (Τρίτoνες) que acompanyen Posidó (Ποσειδῶν).

Tritó és una divinitat menor marina filla del déu olímpic marí, Posidó i d’Amfitrite (Άμφιτρίτη), que té la part superior humana i la inferior amb cua de peix.

“Ποσειδῶν δὲ Ἀμφιτρίτην τὴν Ὠκεανοῦ γαμεῖ, καὶ αὐτῷ γίνεται Τρίτων καὶ Ῥόδη, ἣν Ἥλιος ἔγημε.”

“Posidó es casà amb Amfitrite, filla d’Ocèan, i li naixeren Tritó i Rode, que prengué per marit Hèlios.”

[Biblioteca de relats mitològics, Apol·lodor, I. 4. 6]

Tot i no ser una divinitat que aparegui freqüentment, el déu Tritó sempre que apareix està relacionat d’una o altra manera amb l’àmbit marí. Quan apareix en l’Eneida (I. 144), rep l’ordre del seu pare per moure els vaixells que s’havien quedat encallats mitjançant les onades. També, en Les argonàutiques (IV. 1588), es mostra davant de la flota de Jàson mentre creuen pel llac on habita i els mostra el camí. Hesíode, en canvi, en la Teogonia (933), esmenta que és un déu terrible.

Apol·lodor explica que quan va néixer Atena, Tritó la va criar. Un dia mentre la filla de Tritó, Pal·las, i Atena entrenaven, es van barallar i quan Pal·las estava a punt de colpejar-la, Zeus va interferir posant l’ègida entre les dues. Això va provocar que Pal·las resultés ferida per Atena. Arran d’això, Atena va fer una estàtua semblant a ella i la va col·locar al costat de Zeus per honorar-la.

“φασὶ γεννηθεῖσαν τὴν Ἀθηνᾶν παρὰ Τρίτωνι τρέφεσθαι, ᾧ θυγάτηρ ἦν Παλλάς”

“conten que Atena, quan naixé, fou criada per Tritó, la filla del qual era Pal·las.”

[Biblioteca de relats mitològics, Apol·lodor, III. 12. 3]

Els tritons, com a divinitat menor col·lectiva, són un grup de déus marins amb cua de peix que de vegades són tractats com a sàtirs del mar; solen acompanyar Posidó i són l’equivalència masculina de les nereides.

Tractament

Tots els tritons de l’anime comparteixen el nom del personatge mitològic però només una de les dues espècies té un aspecte físic similar, els ningyo, que tenen la part superior antropomòrfica i la inferior de qualsevol animal marí.

A la dreta una escena de ceràmica de figures roges, on està representat el déu Tritó, que es troba en The J. Paul Getty Museum a Malibu. A la dretà Aladdin, un ningyo, amb un trident a l’esquena.

Tant els tritons com a divinitat col·lectiva com Tritó com a divinitat menor, no són personatges que tenen un paper de gran importància, ja que normalment se’ls esmenta com a acompanyants de la divinitat olímpica. A diferència d’aquests, en l’anime, ja sigui un sol personatge o com a raça, tenen gran importància en la saga de l’East Blue, en la de la Gran Guerra i en la de l’Illa Gyojin, ja que és l’illa dels tritons. Més tard, en Jinbe, un gyojin, s’afegeix a la tripulació dels Barret de Palla, convertint-se en un dels protagonistes, de manera que és un personatge important.

En el context de l’anime, el rei dels tritons com a personatge que sobresurt dels altres, s’anomena Neptune, que és el nom llatí de Posidó. És significatiu que Neptú sigui el pare del déu Tritó, mentre que la figura autoritària de l’Illa Gyojin, habitada majoritàriament per tritons, es digui Neptune.

II. B. δ One Piece. Referència clàssica: Cicle Argonàutic

Referència

Tal com he explicat en la presentació de One Piece, la història tracta sobre una tripulació de pirates que viatja per mar a la recerca d’un tresor. La tripulació està conformada, actualment, per 10 integrants, cadascú amb la seva pròpia característica que els destaca dels altres.

Al llarg de l’anime, entre els diversos aliats que apareixen, hi ha la Boa Hancock, emperadriu pirata de la Tribu Kuja. Tot i que al principi odia en Luffy, pel simple fet de ser un home, quan s’adona realment del tipus de persona que és, se n’enamora. Per aquesta raó, accedeix a participar en una guerra entre pirates i l’armada, que volien executar l’Ace, germà d’en Luffy. Quan accedeix a participar en la guerra posa com a condició poder veure l’Ace per tal que en Luffy pugui ingressar a la presó Impel Down, sense ser presoner, i pugui rescatar el germà.

Referent

El cicle argonàutic, pertanyent a la mitologia heroica, agrupa el conjunt de mites que tenen relació amb la recerca del velló d’or i té com a protagonista Jàson (Ἰάσων).

Jàson i el velló d’or és un quadre del segle XVII pintat per Erasmus Quellinus II i que s’exposa en el Museo del Prado de Madrid. El quadre exemplifica el títol, Jàson ha aconseguit el Velló d’or.

El cicle es desenvolupa a partir de la mort d’Èson (Αἴσων), rei de Iolcos a mans del seu germà Pèlias (Πελιάς), que ocupa el tron. Al cap d’uns anys Jàson, fill d’Èson, torna per reclamar-lo. Davant d’això, Pèlias, que havia estat avisat per un oracle que un home calçat amb una sola sabata, tal com anava Jàson, acabaria amb ell, decideix que li tornarà el tron si li porta el Velló d’or que es troba a la Còlquida. Jàson llavors decideix reunir la tripulació dels argonautes, pel nom de la nau Argo, conformada per diversos homes, amb funcions especials, com per exemple, Argo (Άργος), el constructor de la nau, Orfeu (Ὀρφεύς), Teseu (Θησεύς), Hèracles (Ἡρακλῆς), entre d’altres. A continuació emprèn un viatge a la recerca del velló. Després d’un llarg recorregut per fi arriben a la Còlquida, on el rei Eetes li diu que haurà de superar unes proves sobrehumanes per aconseguir el velló. Jàson supera aquestes proves gràcies a Medea (Μήδεια), la filla d’Eetes, que se n’enamora, però tot i així, el rei es nega a donar-li el velló, motiu pel qual decideixen robar-lo i fugir. Quan tornen cap a Iolcos, Pèlias es nega a donar el tron a Jàson; davant d’això Medea convenç les seves filles de rejovenir-lo, però després no ho fa, el que provoca que acabi mort. D’aquesta manera, tant Jàson com Medea es veuen obligats a fugir de Iolcos.

En aquesta imatge es pot observar el recorregut durant l’expedició dels argonautes al llarg del cicle.

La presència del cicle argonàutic en les fonts clàssiques ha estat, principalment, a Les Argonàutiquesd’Apol·loni de Rodes i Medea, d’Eurípides.

Τροφός

Εἴθ᾽ὤφελ᾽Ἀργοῦςμὴδιαπτάσθαισκάφος
ΚόλχωνἐςαἶανκυανέαςΣυμπληγάδας,
μηδ᾽ἐννάπαισιΠηλίουπεσεῖνποτε
τμηθεῖσαπεύκη, μηδ᾽ἐρετμῶσαιχέρας
ἀνδρῶν ἀριστέων οἳ τὸ πάγχρυσον δέρος
Πελίᾳμετῆλθον.”

 

“Dida. Tant de bo la nau Argo no hagués anat volant a través de les blavenques Simplègades cap a la terra dels colquencs, ni cap pi mai no hagués caigut tallat a les valls del Pèlion, ni hagués fornit rems a les mansd el herois insignes que van a buscar el velló d’or per a Pèlias.”

[Medea, Eurípides, I]

Tractament

Jàson i Luffy, els protagonistes de cada història respectivament, tenen en comú la mateixa fita, formar una tripulació per aconseguir un tresor.

Dins de la tripulació de cada àmbit, cada integrant té el seu propi rol, i en ocasions coincideixen. Per una banda, en els argonautes, Orfeu és el músic encarregat de marcar el ritme amb el qual han de remar; en el cas dels Barret de Palla, en Brook és el músic del vaixell. La nau Argo va ser construïda pel tripulant Argo, de la mateixa manera que el Thousand Sunny, l’actual vaixell dels Barret de Palla, va ser construït pel Franky, el mestre d’aixa.

Entre els personatges de Medea, en el cicle argonàutic, i Hancock, a One Piece, hi ha moltes similituds. Ambdues s’enamoren del protagonista, que és el capità de la tripulació, i l’ajuden. Medea ajuda Jàson a aconseguir el velló, a fugir i a intentar recuperar el tron i acaba casada amb ell. Hancock ajuda en Luffy a infiltrar-se a Impel Down, per rescatar el seu germà, i el defensa durant la guerra distraient l’enemic, però no obstant, fins al moment, ell l’ha rebutjat.

Tot i que fins ara la majoria eren similituds, en el cas de la geografia no. La principal diferència és que el recorregut del cicle argonàutic és real, ja que en algun moment van existir les ubicacions que se citen durant el trajecte però, en canvi, la geografia de One Piece és totalment inventada. L’anime se situa en un món fictici que només té un continent, la Red Line, que divideix els quatre oceans plens d’illes on transcorre tota l’acció, algunes de les quals estan inspirades en ciutats actuals.