Arxiu d'etiquetes: Medusa

II. B. κ. One Piece. Referència clàssica: Gòrgones

Publicat el per
Respon

Referència

Durant l’arc d’Amazon Lily es presenta a la Tribu Kuja, de la qual Boa Hancock és l’emperadriu.

Després que en Luffy hagi vist una marca en l’esquena de la Boa Hancock, que comparteix amb les seves germanes Boa Sandersonia i Boa Marigold, és capturat. Més tard quan la Hancock petrifica tres noies que el van defensar, en Luffy lluita contra la Sandersonia i la Marigold per tal que la Hancock despetrifiqui les noies. Durant la batalla hi ha un moment en què l’esquena de la Sandersonia queda al descobert i en Luffy la tapa perquè no es vegi la marca. Quan queden les tres germanes i en Luffy sols, la Hancock, pensant que el pirata és un home qualsevol, el fa escollir entre despetrificar les noies o poder reunir-se amb els seus amics. L’emperadriu, convençuda que escollirà la segona opció, es rendeix davant d’ell quan en Luffy no dubta ni un segon en demanar que les despetrifiqui.

Més tard, en privat, les tres germanes li expliquen el significat de la marca. Les tres van ser segrestades i venudes com a esclaves als Dracs Celestials (tenryūbito), descendents dels fundadors del Govern. Com feien amb tots els esclaus, van marcar a les tres germanes amb la marca d’esclau i els van fer provar unes fruites del diable. Tot i que van ser rescatades dels Dracs Celestials, no volien que ningú ho sabés i es van inventar una història, en la qual derrotaven un monstre anomenat Gorgon que les va maleir atorgant-los certes capacitats.

Imatge de la representació del monstre Gorgon en l’anime quan s’explica la història inventada per tapar el passat.

L’habilitat de transformar-se en serps de la Sandersonia i la Marigold és atorgada per lazoan Hebi Hebi no Mi, model Anaconda i Cobra Real, respectivament. Això els permet tenir la seva aparença humana, l’híbrida, i la d’animal complet, tot i que fins al moment no ha estat revelada. A part de poder convertir el seu cos en serp, en un dels seus atacs els cabells prenen forma de serps. 

La Hancock, en canvi, va ser obligada a menjar la paramècia Mero Mero no Mi, que dóna la capacitat a l’usuari de petrificar tothom que senti afecte amorós envers l’usuari. Això pot ser mitjançant un atac propi de la fruita o contacte físic.

Referent

Les Gòrgones (Γοργόνες) són tres germanes, Esteno (Σθεννώ), Euríal (Εὐρυάλη) i Medusa (Μέδουσα), filles de Forcis (Φόρκυς) i Ceto (Κητώ).

“εἶχονδὲ αἱ Γοργόνες κεφαλὰς μὲν περιεσπειραμένας φολίσι δρακόντων, ὀδόντας δὲμεγάλους ὡς συῶν, καὶ χεῖρας χαλκᾶς, καὶ πτέρυγας χρυσᾶς, δι᾽ ὧν ἐπέτοντο. τοὺς δὲ ἰδόντας λίθους ἐποίουν.”

“Les Gòrgones tenien els caps plens d’escames de serps, queixals grossos com els dels senglars, mans de bronze i ales daurades, mitjançant les quals volaven; petrificaven els que les miraven”

[Biblioteca de relats mitològics, Apol·lodor II. 4. 2]

D’entre les tres germanes, Esteno i Euríal eren immortals, però en canvi Medusa era mortal. Segons explica Apol·lodor en la Biblioteca de relats mitològics, Perseu és ordenat a portar el cap de Medusa com a regal de noces per a Hipodamia, filla d’Enòmau. Desprès d’aconseguir unes sandàlies alades i un casc que li permetia veure el que volia i, a la vegada, ser invisible davant els altres, es va dirigir cap on estaven les Gòrgones. Un cop allà les trobà adormides, va aprofitar la situació i, guiat per Atena, va tallar el cap a la Gòrgona mortal, d’on van sortir Pegas i Crisàor. Les germanes de Medusa es van despertar i el van perseguir però el van atrapar gràcies al casc que el feia invisible.

Representació del segle V aC de Medusa en figures roges que es troba en el Staatliche Antikensammlungen de Munich.

Alguns autors, Apol·lodor i Ovidi, donen una versió on es diu que anteriorment Medusa era una dona molt bella que rivalitzava amb Atena i que estava molt orgullosa del seu cabell, de manera que la deessa de la saviesa li va convertir el cabell en serps.

Tractament

Abans de parlar de les característiques físiques, les germanes de l’anime s’inventen l’existència d’un monstre, a qui anomenen Gorgon i que comparteix característiques amb les Gòrgones, per tapar el seu passat.

Centrant-se en l’aspecte físic, en un principi la referència no s’assembla fins que no fan servir els poders donats per les fruites del diable. La Sandersonia i la Marigold mantenen el cap ple de serps, tal com les Gòrgones, però només durant un dels seus atacs en el qual el seu cabell s’ajunta en forma de serps.

Per altra banda, la Hancock només manté la capacitat de petrificar, donada per la fruita Mero Mero. Com he explicat anteriorment la fruita permet petrificar persones que sentin afecte amorós per l’usuari, que funciona quasi sempre, a causa de la seva bellesa. També és considerada per molts personatges, tant masculins com femenins, la dona més bella, el que concorda amb la versió d’Apol·lodor i Ovidi en el qual es diu que Medusa era tant bella que fins i tot es comparava amb la deessa de la saviesa.

Observant l’episodi mític en què Perseu mata Medusa, l’heroi no té cap semblança amb en Luffy, ja que l’heroi grec va amb l’objectiu de matar Medusa, mentre que en Luffy, després de tots els problemes que li provoca l’actitud de les tres germanes, només lluita per tal que despetrifiquin les noies, en cap moment pensa en matar les germanes, al contrari, les ajuda a amagar el seu passat, sense saber quin és.

II. B. ζ One Piece. Referència clàssica: Pegas

Publicat el per
Respon

Referència

El Pierre és un personatge animal que apareix durant la saga de l’Illa del cel, en l’arc de Skypiea. Se’l presenta des del principi com a company d’en Gan Fall, el cavaller del cel, que és el que el cavalca, tant per transportar-se com per lluitar.

L’arc de Skypiea gira entrorn l’illa amb el mateix nom en la qual fa molts anys que hi ha una guerra entre les dues races que hi conviuen i que són governades per l’autodenominat déu Eneru. La tripulació entra sense pagar, ja que no són avisats que llavors seran tractats com a criminals, i en veure la manera de governar de l’Eneru, s’enfronten a ell i als seus sacerdots. El Pierre, per tant, es converteix en un aliat dels protagonistes.

No es menciona quan, però en Gan Fall explica que en Pierre va menjar la Uma Uma no mi, una Zoan que permet a l’usuari transformar-se en cavall. Com tota Zoan es coneixen tres formes: la forma original, que és la forma natural sense utilitzar el poder de la fruita, en aquest cas seria com a ocell; la forma bestia, que converteix l’usuari en l’animal de la fruita per complet, en aquest cas un cavall sencer; i la forma híbrida, que combina les altres dues formes, en aquest cas correspondria a un cavall amb ales. 

En aquesta imatge es mostren les dues formes que s’han vist de la fruita. A l’esquerra  la forma original, on es veu en Pierre tal com és, un ocell, i a la dreta la forma híbrida entre cavall i ocell.

Referent:

Pegas (Πήγασος) és comunament descrit com un cavall alat. Segons Hesíode va acabar servint a Zeus en l’Olimp amb la missió de transportar els seus llamps. Respecte la genealogia divina hi ha diverses versions, per una part Hesíode explica en la Teogonia que Pegas va néixer de Medusa en morir aquesta a mans de Teseu, i per altra part, Apol·lodor explica en la Biblioteca de Relats mitològics que és fill de Posidó i Medusa.

“τῆς δ᾽ ὅτε δὴ Περσεὺς κεφαλὴν ἀπεδειροτόμησεν,
ἔκθορε Χρυσαωρ τε μέγας καὶ Πήγασος ἵππος.”

“I quan Perseu li va arrancar el cap,

va sortir de dintre el gran Crisàor i el cavall Pegas”

[Teogonia, Hesíode, 280] 

També apareix en el mite de Bel·lerofontes (Βελλεροφόντης) i la Quimera (Χίμαιρα), on ajuda l’heroi a matar el monstre, segons explica Apol·lodor, que diu que Pegas és el fill de Posidó i Medusa. 

“ἀναβιβάσας οὖν ἑαυτὸν ὁ Βελλεροφόντης ἐπὶ τὸν Πήγασον,

ὃν εἶχεν ἵππονἐκ Μεδούσης πτηνὸν γεγεννημένον καὶ Ποσειδ

ῶνος, ἀρθεὶς εἰς ὕψος ἀπὸτούτου κατετόξευσε τὴν Χίμαιραν.”

“Bel·lerofontes muntat dalt de Pegas, cavall alat, fill de Posidó i de Medusa s’aixecà enlaire i des de dalt assagetà la Quimera.”

[Biblioteca de relats mitològics, Apol·lodor, II. 3. 3]

Tractament:

Comparació entre una representació de Pegas del segle V aC, pertanyent a una ceràmica exposada en el Museum of Fine Arts a Boston, i la representació que es fa en l’anime.

Quan la tripulació veu la transformació d’en Pierre en la forma híbrida, immediatament l’anomenen com a pegàs. Els dos personatges comparteixen les característiques físiques d’un cavall alat i la capacitat de poder volar, ja que en Pierre era originalment un ocell. Tot i això, en Pierre és de color rosat amb punts morats, que no correspon a Pegas.

Segons el mite, Bel·lerofontes doma Pegas i l’utilitza per moure’s i per lluitar contra la Quimera i matar-la. De la mateixa manera, Gan Fall fa servir en Pierre com a company de batalla per lluitar i transportar-se millor en mig del combat contra els enemics.

Els dos personatges tenen el mateix nivell d’importància dins del seu context. En el mite, Pegas és utilitzat per Bel·lerofontes en la lluita contra el monstre i a One Piece, en Pierre, que només apareix durant aquest arc, també és utilitzat per en Gan Fall per mobilitzar-se durant la lluita, els dos per la seva capacitat de volar.

I. B. γ Mitologia grega: Àmbit heroic

Publicat el per
Respon

La figura de l’heroi, protagonista d’aquest àmbit de la mitologia, consisteix en un personatge que se situa entre les divinitats (θεοί) i els humans (ἅνθρωποι) i que protegeix aquests últims dels monstres, dels efectes de les disputes entre els déus, de la fúria de les divinitats…

El herois (ἥρωες) es categoritzen segons diversos criteris. Per començar, segons la seva genealogia, o bé tenen un origen diví, fill d’una divinitat i una persona mortal, per tant són semidéus, com per exemple Bel·lerofontes (Bελλεροφόντης); o bé reial, que són d’una família reial i són humans, com per exemple Ifigenia (Ίφιγένεια). La principal diferència entre els dos tipus d’herois és que només els semidéus poden arribar a la immortalitat, ja que en un principi, ambdós tipus d’heroi són mortals.

Aquest mosaic del segle I aC trobat a Empúries, representa l’episodi mític del sacrifici d’Ifigenia. Es troba exposat en el Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Empúries.

D’altra banda, se’ls situa en un cicle mític, que és un conjunt de mites que gira entorn un fet, una guerra o una família reial i que tenen com a protagonista un heroi. De cicles mítics, els principals són els següents: el cicle argonàutic, que gira entorn la recerca del velló d’or que a càrrec de Jàson (Ἰάσων); el tebà, que gira al voltant de les desgràcies d’Èdip (Οἰδίπους) i la casa reial d’aquesta ciutat; el micènic, que implica el que passa a la casa reial de Micenes i té com a protagonista a Agamèmnon (Ἁγαμέμνων); el peloponnesi, que tracta sobre Hèracles (Ἡρακλῆς) i els seus treballs; i per últim, el cicle troià, que gira entorn la Guerra de Troia, en la qual participen herois com Hèctor (Ἕκτωρ).

El tercer criteri és la seva especialització a l’hora de defensar els humans. Els diversos subtipus són: heroi civilitzador, en la qual estan inclosos tots aquells herois que tenen relació amb la fundació d’una ciutat, com Teseu (Θησεύς), que va fundar Micenes; heroi guerrer, que agrupa aquells herois reconeguts per la seva lluita, com Aquil·les (Ἀχιλλεύς), que va participar a la Guerra de Troia; heroi occidor de monstres, coneguts per matar monstres, com Perseu (Περσεύς), que matà Medusa (Μέδουσα); heroi local, aquell que és venerat en una ciutat propera a la seva tomba, com Eunost (Εὐνόστος); i per finalitzar, les heroïnes, que agrupa els personatges femenins, com per exemple Antígona (Ἀντιγόνη).

A més a més, cada heroi i heroïna té la seva pròpia característica, per la qual destaquen per sobre la resta d’humans. Aquesta és més fantàstica quan es tracta d’herois semidéus que quan són herois humans. Pot ser física, com per exemple, la força, en el cas d’Hèracles; mental, com quan parlem de l’astúcia d’Odisseu (Ὀδυσσεύς); entre altres.

Pintura del 1475 feta per Antonio Pollaiuolo, on es veu Hèracles lluitant contra l’Hidra, per un dels seus dotze treballs. Es troba a Galleria degli Uffizi, a Florència.

I. B. β Mitologia grega: Àmbit diví

Publicat el per
Respon

En el cas de les divinitats gregues, es distingeixen tres tipus: els mites cosmogònics, els déus olímpics i les divinitats menors.

Els mites cosmogònics són els que marquen l’inici de la mitologia grega i descriuen la creació del món, per tant els protagonistes no són tant propers als humans sinó que són l’encarnació dels elements i les forces que conformen el cosmos. Segons explica Hesíode en la Teogonia, primer va existir Caos (Χάος), que no era antropomòrfic. A continuació va crear Gea (Γῆ), la terra, que va tenir a Úranos (Οὐρανός), el cel, amb qui tingué diversos fills.

Representació del Caos, el primer ésser en la mitologia grega, a la Basílica de Santa Maria La Major a Roma.

Entre aquests, Cronos (Κρόνος) i Rea (Ῥέα) van tenir els coneguts com a déus olímpics de primera generació, entre els quals hi ha Zeus (Ζεύς), Posidó (Ποσειδῶν), Hera (Ἥρα)… Els déus olímpics s’anomenen així, ja que viuen a l’Olimp, la muntanya més alta de Grècia, sota la sobirania de Zeus. Aquestes divinitats nascudes de Cronos i Rea, que tenen l’aparença d’éssers humans de més edat, constitueixen la 1a generació. Els seus fills, en canvi, constitueixen la 2a generació, formada per divinitats d’aparença més jove i més propers als humans.

Diane de Versailles és una escultura datada entre els segle I i II dC, en la qual es presenta la deessa Artemis (Ἄρτεμις), Diana a la mitologia romana, de la 2a generació de les divinitats Olímpiques. Actualment es troba en el Museu de Louvre, a París.

Quan parlem de divinitats menors ens referim al conjunt que solen acompanyar un déu. N’hi ha diversos tipus: les individuals, com Asclepi (Ἀσκλεπιός), el déu de la medicina; les grupals, associades a una altra divinitat, com les filles d’Asclepi, Panacea (Πανακέια), Higiea (῾Υγιεια) i Iasso (Ιασσώ), que l’acompanyen; les personificacions, o bé de conceptes abstractes, com per exemple, Nice (Νίκη), la deessa de la victòria, o bé d’elements de la natura, com Iris (Ἰρις), que representa l’arc de Santmartí; i per últim, els monstres, que personifiquen els perills, com per exemple, les Gòrgones (Γοργόνες).

Mosaic del segle II dC en el qual està representat el cap de Medusa (Μέδουσα), una de les tres Gòrgones. Es troba en el Museu Arqueològic Nacional d’Atenes.