La paraula mitologia prové dels mots grecs μῦθος (que significa paraula, faula, conte…) i -logia, com a derivat del terme λόγος (que significa “raonament, estudi”, etc.) Per tant, quan parlem de mitologia ens referim o bé al conjunt de mites d’una cultura o bé a la ciència que estudia els mites. Els mites són històries inventades que narren fets fabulosos relacionats amb els déus, herois, orígens d’una civilització, entre altres, i que s’ha anat transmetent oralment a través de les generacions; per tant hi pot haver diverses versions d’un mateix mite.
Antigament, les civilitzacions utilitzaven els mites per tal d’explicar els orίgens o els fenòmens que succeïen, és a dir, tenien caràcter etiològic. Llavors, les civilitzacions feien ús dels mites per tal d’explicar tot allò que no sabien, com per exemple, l’origen de l’univers o la causa de les tempestes, en comptes d’utilitzar un pensament racional. Al segle VI es va completar el que s’anomena “el pas del mite al logos“, que és el canvi d’utilitzar els mites per començar a utilitzar la ciència per explicar el per què de les coses.
La mitologia grega, per una part, està formada a partir de divinitats amb dos orígens diferents: les ctòniques i les celestes. De la Mediterrània, on vivien de la terra que cultivaven, provenien les divinitats ctòniques, com per exemple Hefest (Ἥφαιστος), el déu de la forja. D’altra banda, les divinitats celestes van ser portades pels pobles indoeuropeus del nord, on vivien de la ramaderia i depenien del clima que feia. Un gran exemple de divinitat celeste seria Zeus (Ζεύς), el déu del tro. Això va comportar que fos una mitologia politeista conformada per una gran diversitat de divinitats de diferents àmbits.
En aquesta imatge es mostra una representació d’Hefest és part d’una ceràmica de figures roges. Es troba en el Toledo Museum of Art a Ohio (EE.UU).
Estàtua romana còpia de l’escultura creada per Fídias per al Temple de Zeus a Olímpia, la qual no es conserva. Representa Zeus amb algun dels seus atributs: la deessa menor Nice, l’àguila i un ceptre. Es troba a The State Hermitage Museum, a St. Petersburg (Rússia).
Les divinitats dels dos tipus, tant les ctòniques com les celestes, són antropomòrfiques, és a dir, tenen forma humana i, a més a més, també tenen sentiments i passions humanes, que els fan més propers als humans, tot i que mantenen la seva immortalitat. Aquest caràcter antropomòrfic i els sentiments humans és el que va cridar l’atenció dels autors, ja que els personatges serien més propers al públic, raó per la qual els incorporaven a les seves obres literàries.
La mitologia, per altra part, també està conformada pels herois, els altres protagonistes dels relats mitològics que es dediquen a ajudar, d’una manera o altra als humans. A diferència de les divinitats, són mortals, cosa que els fa més propers als éssers humans.
En aquesta pintura de Frederick Sandys creada el 1869, es mostra Medea, una heroïna, que ajuda Jàson a aconseguir el Velló d’or. Es troba en el Birmingham Museum and Art Gallery.
