Arxiu d'etiquetes: Hèracles

II. B. ι. One Piece. Referència clàssica: Amàzones

Publicat el per
1

Referència

Durant la saga de l’Arxipèlag de Sabaody la tripulació és separada i enviada a diverses parts del món. En Luffy va a parar a l’illa d’Amazon Lily, que dona nom a l’arc amb el mateix nom. En aquesta illa està prohibida l’entrada a homes, cosa que en un principi ocasiona problemes al protagonista; tot i que després que en Luffy les salvi, és acceptat a l’illa. Al final de l’arc s’assabenta de la captura del seu germà i de la seva execució i demana ajuda a la Boa Hancock, Emperadriu de la Tribu Kuja i shichibukai, per poder salvar-lo.

L’illa d’Amazon Lily és coneguda per ser la residència de la Tribu Kuja, conformada únicament per dones belles i fortes, les quals quan tornen de viatjar pel mar i queden embarassades d’algun home, però només tenen filles. Quan en Luffy s’infiltra en l’illa, al principi el confonen amb una noia, però quan s’adonen que és un home l’empresonen. Quan el protagonista fuig, totes el començen a perseguir i atacar amb la intenció de matar-lo.

Referent

Representació en ceràmica de figures roges de la mort de Pentesilea (Πενθεσίλεια), reina de les amàzones, durant la Guerra de Troia a mans d’Aquil·les. Es troba en el British Museum de Londres.

Dins la mitologia grega les amàzones són un poble descendent d’Ares (Ἄρης), el déu de la guerra, i de la nimfa Harmonia (Άρμονία). El nom de la tribu prové del grec ἀ-μαζών que significa “les que no tenen pit”, ja que els tallaven un pit perquè no els molestés a l’hora de fer servir la llança o l’arc, i l’altre se’l deixaven per poder alletar si es quedaven embarassades.

Es governaven elles mateixes sense cap home, i només acceptaven la seva presència com a criats. Si alguna dona tenia un nadó mascle, o bé el mataven o el deixaven cec i coix.

Hèracles, en un dels dotze treballs, ha d’aconseguir el cinyell d’Hipòlita (Ἱππολύτη), reina de les amàzones. Quan es presenta davant d’ella, li demana, i la reina accepta donar-l’hi quan Hera (Ἥρα), amb l’aparença d’una amàzona, diu a la resta de les amàzones que han segrestat Hipòlita, pel que es dirigeixen cap a la nau armades. Hèracles, en veure-les, pensà que era una trampa pel que va matar Hipòlita i li va treure el cinyell i, desprès de lluitar amb la resta d’amàzones, va fugir.

Tractament

En aquest cas la referència és força fidel. Ambdues tribus estan conformades per dones caracteritzades per ser grans i fortes guerreres. De la mateixa manera que les amàzones són governades per dones, la Tribu Kuja també ha estat sempre governada per una dona; tot i així, mentre que el poble grec acceptava homes que fessin de criats, les Kuja no acceptaven cap home a l’illa, a excepció d’en Luffy, posteriorment, ja que les salva.

Les principals diferències són referent al naixement dels nadons, ja que a la Tribu Kuja s’ha donat el cas que només han nascut dones, mentre que entre les amàzones sí que havien nascut homes. També, respecte les característiques físiques, les amàzones es tallaven un pit perquè aquest no els destorbés a l’hora de lluitar, però en canvi, la Tribu Kuja no segueix aquest acte, sinó que mantenen ambdós pits.

Des del punt de vista de la relació entre l’heroi grec i el pirata, hi ha molta diferència. La primera reacció d’Hèracles, quan veu el grup d’amàzones, és matar la reina i lluitar contra elles. En canvi, en Luffy en cap moment lluita contra elles, només fuig i, més tard, les salva.

II. B. δ One Piece. Referència clàssica: Cicle Argonàutic

Publicat el per
Respon

Referència

Tal com he explicat en la presentació de One Piece, la història tracta sobre una tripulació de pirates que viatja per mar a la recerca d’un tresor. La tripulació està conformada, actualment, per 10 integrants, cadascú amb la seva pròpia característica que els destaca dels altres.

Al llarg de l’anime, entre els diversos aliats que apareixen, hi ha la Boa Hancock, emperadriu pirata de la Tribu Kuja. Tot i que al principi odia en Luffy, pel simple fet de ser un home, quan s’adona realment del tipus de persona que és, se n’enamora. Per aquesta raó, accedeix a participar en una guerra entre pirates i l’armada, que volien executar l’Ace, germà d’en Luffy. Quan accedeix a participar en la guerra posa com a condició poder veure l’Ace per tal que en Luffy pugui ingressar a la presó Impel Down, sense ser presoner, i pugui rescatar el germà.

Referent

El cicle argonàutic, pertanyent a la mitologia heroica, agrupa el conjunt de mites que tenen relació amb la recerca del velló d’or i té com a protagonista Jàson (Ἰάσων).

Jàson i el velló d’or és un quadre del segle XVII pintat per Erasmus Quellinus II i que s’exposa en el Museo del Prado de Madrid. El quadre exemplifica el títol, Jàson ha aconseguit el Velló d’or.

El cicle es desenvolupa a partir de la mort d’Èson (Αἴσων), rei de Iolcos a mans del seu germà Pèlias (Πελιάς), que ocupa el tron. Al cap d’uns anys Jàson, fill d’Èson, torna per reclamar-lo. Davant d’això, Pèlias, que havia estat avisat per un oracle que un home calçat amb una sola sabata, tal com anava Jàson, acabaria amb ell, decideix que li tornarà el tron si li porta el Velló d’or que es troba a la Còlquida. Jàson llavors decideix reunir la tripulació dels argonautes, pel nom de la nau Argo, conformada per diversos homes, amb funcions especials, com per exemple, Argo (Άργος), el constructor de la nau, Orfeu (Ὀρφεύς), Teseu (Θησεύς), Hèracles (Ἡρακλῆς), entre d’altres. A continuació emprèn un viatge a la recerca del velló. Després d’un llarg recorregut per fi arriben a la Còlquida, on el rei Eetes li diu que haurà de superar unes proves sobrehumanes per aconseguir el velló. Jàson supera aquestes proves gràcies a Medea (Μήδεια), la filla d’Eetes, que se n’enamora, però tot i així, el rei es nega a donar-li el velló, motiu pel qual decideixen robar-lo i fugir. Quan tornen cap a Iolcos, Pèlias es nega a donar el tron a Jàson; davant d’això Medea convenç les seves filles de rejovenir-lo, però després no ho fa, el que provoca que acabi mort. D’aquesta manera, tant Jàson com Medea es veuen obligats a fugir de Iolcos.

En aquesta imatge es pot observar el recorregut durant l’expedició dels argonautes al llarg del cicle.

La presència del cicle argonàutic en les fonts clàssiques ha estat, principalment, a Les Argonàutiques, d’Apol·loni de Rodes i Medea, d’Eurípides.

“Τροφός

Εἴθ᾽ὤφελ᾽Ἀργοῦςμὴδιαπτάσθαισκάφος
ΚόλχωνἐςαἶανκυανέαςΣυμπληγάδας,
μηδ᾽ἐννάπαισιΠηλίουπεσεῖνποτε
τμηθεῖσαπεύκη, μηδ᾽ἐρετμῶσαιχέρας
ἀνδρῶν ἀριστέων οἳ τὸ πάγχρυσον δέρος
Πελίᾳμετῆλθον.”

 

“Dida. Tant de bo la nau Argo no hagués anat volant a través de les blavenques Simplègades cap a la terra dels colquencs, ni cap pi mai no hagués caigut tallat a les valls del Pèlion, ni hagués fornit rems a les mansd el herois insignes que van a buscar el velló d’or per a Pèlias.”

[Medea, Eurípides, I]

Tractament

Jàson i Luffy, els protagonistes de cada història respectivament, tenen en comú la mateixa fita, formar una tripulació per aconseguir un tresor.

Dins de la tripulació de cada àmbit, cada integrant té el seu propi rol, i en ocasions coincideixen. Per una banda, en els argonautes, Orfeu és el músic encarregat de marcar el ritme amb el qual han de remar; en el cas dels Barret de Palla, en Brook és el músic del vaixell. La nau Argo va ser construïda pel tripulant Argo, de la mateixa manera que el Thousand Sunny, l’actual vaixell dels Barret de Palla, va ser construït pel Franky, el mestre d’aixa.

Entre els personatges de Medea, en el cicle argonàutic, i Hancock, a One Piece, hi ha moltes similituds. Ambdues s’enamoren del protagonista, que és el capità de la tripulació, i l’ajuden. Medea ajuda Jàson a aconseguir el velló, a fugir i a intentar recuperar el tron i acaba casada amb ell. Hancock ajuda en Luffy a infiltrar-se a Impel Down, per rescatar el seu germà, i el defensa durant la guerra distraient l’enemic, però no obstant, fins al moment, ell l’ha rebutjat.

Tot i que fins ara la majoria eren similituds, en el cas de la geografia no. La principal diferència és que el recorregut del cicle argonàutic és real, ja que en algun moment van existir les ubicacions que se citen durant el trajecte però, en canvi, la geografia de One Piece és totalment inventada. L’anime se situa en un món fictici que només té un continent, la Red Line, que divideix els quatre oceans plens d’illes on transcorre tota l’acció, algunes de les quals estan inspirades en ciutats actuals.

I. B. γ Mitologia grega: Àmbit heroic

Publicat el per
Respon

La figura de l’heroi, protagonista d’aquest àmbit de la mitologia, consisteix en un personatge que se situa entre les divinitats (θεοί) i els humans (ἅνθρωποι) i que protegeix aquests últims dels monstres, dels efectes de les disputes entre els déus, de la fúria de les divinitats…

El herois (ἥρωες) es categoritzen segons diversos criteris. Per començar, segons la seva genealogia, o bé tenen un origen diví, fill d’una divinitat i una persona mortal, per tant són semidéus, com per exemple Bel·lerofontes (Bελλεροφόντης); o bé reial, que són d’una família reial i són humans, com per exemple Ifigenia (Ίφιγένεια). La principal diferència entre els dos tipus d’herois és que només els semidéus poden arribar a la immortalitat, ja que en un principi, ambdós tipus d’heroi són mortals.

Aquest mosaic del segle I aC trobat a Empúries, representa l’episodi mític del sacrifici d’Ifigenia. Es troba exposat en el Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Empúries.

D’altra banda, se’ls situa en un cicle mític, que és un conjunt de mites que gira entorn un fet, una guerra o una família reial i que tenen com a protagonista un heroi. De cicles mítics, els principals són els següents: el cicle argonàutic, que gira entorn la recerca del velló d’or que a càrrec de Jàson (Ἰάσων); el tebà, que gira al voltant de les desgràcies d’Èdip (Οἰδίπους) i la casa reial d’aquesta ciutat; el micènic, que implica el que passa a la casa reial de Micenes i té com a protagonista a Agamèmnon (Ἁγαμέμνων); el peloponnesi, que tracta sobre Hèracles (Ἡρακλῆς) i els seus treballs; i per últim, el cicle troià, que gira entorn la Guerra de Troia, en la qual participen herois com Hèctor (Ἕκτωρ).

El tercer criteri és la seva especialització a l’hora de defensar els humans. Els diversos subtipus són: heroi civilitzador, en la qual estan inclosos tots aquells herois que tenen relació amb la fundació d’una ciutat, com Teseu (Θησεύς), que va fundar Micenes; heroi guerrer, que agrupa aquells herois reconeguts per la seva lluita, com Aquil·les (Ἀχιλλεύς), que va participar a la Guerra de Troia; heroi occidor de monstres, coneguts per matar monstres, com Perseu (Περσεύς), que matà Medusa (Μέδουσα); heroi local, aquell que és venerat en una ciutat propera a la seva tomba, com Eunost (Εὐνόστος); i per finalitzar, les heroïnes, que agrupa els personatges femenins, com per exemple Antígona (Ἀντιγόνη).

A més a més, cada heroi i heroïna té la seva pròpia característica, per la qual destaquen per sobre la resta d’humans. Aquesta és més fantàstica quan es tracta d’herois semidéus que quan són herois humans. Pot ser física, com per exemple, la força, en el cas d’Hèracles; mental, com quan parlem de l’astúcia d’Odisseu (Ὀδυσσεύς); entre altres.

Pintura del 1475 feta per Antonio Pollaiuolo, on es veu Hèracles lluitant contra l’Hidra, per un dels seus dotze treballs. Es troba a Galleria degli Uffizi, a Florència.