II. B. ζ One Piece. Referència clàssica: Pegas

Referència

El Pierre és un personatge animal que apareix durant la saga de l’Illa del cel, en l’arc de Skypiea. Se’l presenta des del principi com a company d’en Gan Fall, el cavaller del cel, que és el que el cavalca, tant per transportar-se com per lluitar.

L’arc de Skypiea gira entrorn l’illa amb el mateix nom en la qual fa molts anys que hi ha una guerra entre les dues races que hi conviuen i que són governades per l’autodenominat déu Eneru. La tripulació entra sense pagar, ja que no són avisats que llavors seran tractats com a criminals, i en veure la manera de governar de l’Eneru, s’enfronten a ell i als seus sacerdots. El Pierre, per tant, es converteix en un aliat dels protagonistes.

No es menciona quan, però en Gan Fall explica que en Pierre va menjar la Uma Uma no mi, una Zoan que permet a l’usuari transformar-se en cavall. Com tota Zoan es coneixen tres formes: la forma original, que és la forma natural sense utilitzar el poder de la fruita, en aquest cas seria com a ocell; la forma bestia, que converteix l’usuari en l’animal de la fruita per complet, en aquest cas un cavall sencer; i la forma híbrida, que combina les altres dues formes, en aquest cas correspondria a un cavall amb ales. 

En aquesta imatge es mostren les dues formes que s’han vist de la fruita. A l’esquerra  la forma original, on es veu en Pierre tal com és, un ocell, i a la dreta la forma híbrida entre cavall i ocell.

Referent:

Pegas (Πήγασος) és comunament descrit com un cavall alat. Segons Hesíode va acabar servint a Zeus en l’Olimp amb la missió de transportar els seus llamps. Respecte la genealogia divina hi ha diverses versions, per una part Hesíode explica en la Teogonia que Pegas va néixer de Medusa en morir aquesta a mans de Teseu, i per altra part, Apol·lodor explica en la Biblioteca de Relats mitològics que és fill de Posidó i Medusa.

“τῆς δ᾽ ὅτε δὴ Περσεὺς κεφαλὴν ἀπεδειροτόμησεν,
ἔκθορε Χρυσαωρ τε μέγας καὶ Πήγασος ἵππος.”

“I quan Perseu li va arrancar el cap,

va sortir de dintre el gran Crisàor i el cavall Pegas”

[Teogonia, Hesíode, 280] 

També apareix en el mite de Bel·lerofontes (Βελλεροφόντης) i la Quimera (Χίμαιρα), on ajuda l’heroi a matar el monstre, segons explica Apol·lodor, que diu que Pegas és el fill de Posidó i Medusa. 

“ἀναβιβάσας οὖν ἑαυτὸν ὁ Βελλεροφόντης ἐπὶ τὸν Πήγασον,

ὃν εἶχεν ἵππονἐκ Μεδούσης πτηνὸν γεγεννημένον καὶ Ποσειδ

ῶνος, ἀρθεὶς εἰς ὕψος ἀπὸτούτου κατετόξευσε τὴν Χίμαιραν.”

“Bel·lerofontes muntat dalt de Pegas, cavall alat, fill de Posidó i de Medusa s’aixecà enlaire i des de dalt assagetà la Quimera.”

[Biblioteca de relats mitològics, Apol·lodor, II. 3. 3]

Tractament:

Comparació entre una representació de Pegas del segle V aC, pertanyent a una ceràmica exposada en el Museum of Fine Arts a Boston, i la representació que es fa en l’anime.

Quan la tripulació veu la transformació d’en Pierre en la forma híbrida, immediatament l’anomenen com a pegàs. Els dos personatges comparteixen les característiques físiques d’un cavall alat i la capacitat de poder volar, ja que en Pierre era originalment un ocell. Tot i això, en Pierre és de color rosat amb punts morats, que no correspon a Pegas.

Segons el mite, Bel·lerofontes doma Pegas i l’utilitza per moure’s i per lluitar contra la Quimera i matar-la. De la mateixa manera, Gan Fall fa servir en Pierre com a company de batalla per lluitar i transportar-se millor en mig del combat contra els enemics.

Els dos personatges tenen el mateix nivell d’importància dins del seu context. En el mite, Pegas és utilitzat per Bel·lerofontes en la lluita contra el monstre i a One Piece, en Pierre, que només apareix durant aquest arc, també és utilitzat per en Gan Fall per mobilitzar-se durant la lluita, els dos per la seva capacitat de volar.

I. B. γ Mitologia grega: Àmbit heroic

La figura de l’heroi, protagonista d’aquest àmbit de la mitologia, consisteix en un personatge que se situa entre les divinitats (θεοί) i els humans (ἅνθρωποι) i que protegeix aquests últims dels monstres, dels efectes de les disputes entre els déus, de la fúria de les divinitats…

El herois (ἥρωες) es categoritzen segons diversos criteris. Per començar, segons la seva genealogia, o bé tenen un origen diví, fill d’una divinitat i una persona mortal, per tant són semidéus, com per exemple Bel·lerofontes (Bελλεροφόντης); o bé reial, que són d’una família reial i són humans, com per exemple Ifigenia (Ίφιγένεια). La principal diferència entre els dos tipus d’herois és que només els semidéus poden arribar a la immortalitat, ja que en un principi, ambdós tipus d’heroi són mortals.

Aquest mosaic del segle I aC trobat a Empúries, representa l’episodi mític del sacrifici d’Ifigenia. Es troba exposat en el Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Empúries.

D’altra banda, se’ls situa en un cicle mític, que és un conjunt de mites que gira entorn un fet, una guerra o una família reial i que tenen com a protagonista un heroi. De cicles mítics, els principals són els següents: el cicle argonàutic, que gira entorn la recerca del velló d’or que a càrrec de Jàson (Ἰάσων); el tebà, que gira al voltant de les desgràcies d’Èdip (Οἰδίπους) i la casa reial d’aquesta ciutat; el micènic, que implica el que passa a la casa reial de Micenes i té com a protagonista a Agamèmnon (Ἁγαμέμνων); el peloponnesi, que tracta sobre Hèracles (Ἡρακλῆς) i els seus treballs; i per últim, el cicle troià, que gira entorn la Guerra de Troia, en la qual participen herois com Hèctor (Ἕκτωρ).

El tercer criteri és la seva especialització a l’hora de defensar els humans. Els diversos subtipus són: heroi civilitzador, en la qual estan inclosos tots aquells herois que tenen relació amb la fundació d’una ciutat, com Teseu (Θησεύς), que va fundar Micenes; heroi guerrer, que agrupa aquells herois reconeguts per la seva lluita, com Aquil·les (Ἀχιλλεύς), que va participar a la Guerra de Troia; heroi occidor de monstres, coneguts per matar monstres, com Perseu (Περσεύς), que matà Medusa (Μέδουσα); heroi local, aquell que és venerat en una ciutat propera a la seva tomba, com Eunost (Εὐνόστος); i per finalitzar, les heroïnes, que agrupa els personatges femenins, com per exemple Antígona (Ἀντιγόνη).

A més a més, cada heroi i heroïna té la seva pròpia característica, per la qual destaquen per sobre la resta d’humans. Aquesta és més fantàstica quan es tracta d’herois semidéus que quan són herois humans. Pot ser física, com per exemple, la força, en el cas d’Hèracles; mental, com quan parlem de l’astúcia d’Odisseu (Ὀδυσσεύς); entre altres.

Pintura del 1475 feta per Antonio Pollaiuolo, on es veu Hèracles lluitant contra l’Hidra, per un dels seus dotze treballs. Es troba a Galleria degli Uffizi, a Florència.