EduCamp musical 2009

Leave a reply

 

EduCamp musical 2009

Benvolgut company / Benvolguda companya,

Et proposem que participis en la II Jornada de professors de Música d’Educació Secundària que tindrà lloc el dissabte 9 de maig a Barcelona als locals de l’ICE de la UAB a Sant Pau, a Barcelona.

Seguint l’esperit de la primera trobada, volem fer una jornada de formació en què la participació i l’intercanvi de coneixements entre professors sigui l’eix central de la Jornada. Per això et proposem una BarCamp educativa (http://barcamp.org/), una trobada organitzada al voltant de l’intercanvi d’experiències d’aula de docents de música de l’ESO.

Si tens alguna activitat reeixida, vols presentar materials didàctics, mostrar pràctiques innovadores, compartir alguna troballa musical, etc., apunta’t a la trobada en qualitat de participant amb comunicació. Si vols venir a participar escoltant i conversant al voltant de les propostes, inscriu-te en qualitat de participant sense comunicació.

Aquesta jornada no té cap quota de matrícula, però les persones que facin una comunicació tindran el certificat corresponent. Aquelles que no presentin cap proposta, tindran un certificat d’assistència.

Inscripcions en la wiki de la jornada: http://educampmusical.wikispaces.com/

I inscripció pels certificats en el FORMULARI D’INSCRIPCIÓ de l’ICE de la UAB.

L’estructura i l’horari proposat per a la Jornada és el següent:

9.30 h a 10.30 h. Presentació i funcionament de la jornada
10.30 h a 11.30 h. Tallers
11.30 h a 12 h. Pausa
12 h a 13 h. Tallers
13 h a 14 h. Resum global de la jornada i torn obert de paraules

Tallers simultanis d’intercanvi d’experiències, si cal, repartits en els tres eixos curriculars:

 

  • Escoltar i comprendre
  • Interpretar i crear
  • Dimensió social i cultural

Les aportacions seran simètriques entre els qui exposen i els qui escolten:

15 minuts d’exposició + 15 minuts de conversa amb els assistents.

30 minuts d’exposició + 30 minuts de conversa amb els assistents.

No et perdis aquesta oportunitat de contactar amb altres companys i companyes professors de música de l’ESO i conèixer de primera mà què estem fent, què pensem, és a dir, quines idees i pràctiques docents es duen a terme a les aules. Vine i participa!

Concepció personal de la funció docent i formació del professorat

Leave a reply

1. La nostra concepció personal de la funció docent s’ha format al llarg de la nostra vida escolar, molt abans de la nostra formació professional.

2. La concepció personal de la funció docent està implícita en la nostra pràctica docent, no és necessàriament un saber conscient.

3. La concepció personal de la funció docent està dotada de coherència respecte a la nostra personalitat i s’expressa a través dels nostres “hàbits docents” i els nostres valors.

4. Els canvis substantius de la nostra concepció docent necessiten molt de temps i un aprenentatge profund i significatiu.

5. Modificar els elements fonamentals de la nostra concepció docent implica canviar la nostra cultura escolar i els nostres valors.

6. L’enriquiment dels coneixements i la reflexió sobre la pròpia pràctica es produeixen en interacció social i en contextos de realitat.

7. La complexitat actual de l’educació no pot ser abordada amb les eines didàctiques i pedagògiques que ens han precedit.

8. No hi ha un paradigma fort de referència sobre l’educació, però hi ha molts coneixements, experiències i sabers acumulats.

9. La formació del professorat ha d’oferir idees i pràctiques en qualitat de testimoni i no com a models o exemples a seguir.

10. La formació del professorat ha d’incorporar les consideracions dels professors que la reben, perquè en educació les poques coses que sabem les sabem entre tots.

Formació

La finalitat de l’educació secundària

Leave a reply

“La finalitat de l’educació secundària obligatòria és proporcionar a tots els nois i les noies una educació que els permeti assegurar un desenvolupament personal sòlid, adquirir les habilitats i les competències culturals i socials relatives a l’expressió i comprensió oral, a l’escriptura, al càlcul, a la resolució de problemes de la vida quotidiana, al rebuig de tot tipus de comportaments discriminatoris per raó de sexe, la igualtat de drets i oportunitats entre dones i homes, l’autonomia personal, la corresponsabilitat i la interdependència personal i a la comprensió dels elements bàsics del món en els aspectes científic, social i cultural, en particular aquells elements que permetin un coneixement i arrelament a Catalunya. Així mateix, ha de contribuir a desenvolupar les habilitats socials de treball i d’estudi amb autonomia i esperit crític, la sensibilitat artística, la creativitat i l’afectivitat de tots els nois i les noies.”

Aquest text, copiat literalment del Decret del currículum ens hauria d’ajudar a no perdre de vista que la finalitat de l’educació no és seguir aquest o aquell mètode pedagògic, implementar un o altre recurs didàctic, ni potenciar les TIC o les TAC, etc.

Tot això ha d’estar al servei de l’educació dels alumnes i del seu aprenentatge.

Ho escric aquí perquè, a vegades, em perdo o em sembla que no hi penso prou.

No em consola gens comprovar que no sóc l’únic a qui passa tot això.

Més aviat m’angoixa una mica més…

El Moodle i la pedagogia

Leave a reply

Per raons que ara no venen al cas, en els darrers quatre anys m’he trobat en nombroses situacions en les que he estat encapçalant la implantació de Moodle. Més aviat, m’hi he trobat involuntàriament involucrat, sovint contribuint a projectes que eren d’altres persones o institucions.

I a mi, Moodle, no m’agrada especialment. No és gens congruent amb les meves maneres de treballar i d’ensenyar. És per això que sempre m’ha interessat més la dimensió comunicativa i que no pas la formativa de la plataforma. I, vist amb certa retrospectiva, sempre he acabat usant gairebé exclusivament la seva vessant comunicativa.

Martin Dougiamas El seu creador m’ha fet prendre consciència de per què em passa aixó:
“En el fondo Moodle es un sistema de control. Convierte la institución en un entorno protegido dentro de Internet y da mucho poder a los profesores, que pueden tener toda la información sobre sus alumnos. Los estudiantes a quienes gusta ser dirigidos aman Moodle. El resto, no.”Martin Dougiamas

A mi m’agrada donar molt poder als meus alumnes. La meva manera d’entendre la docència i la pedagogia està molt lluny de qualsevol sistema de control. La meva concepció de la docència és molt oposada a aquest plantejament.

Sort que per a la comunicació, Moodle sempre m’ha donat molt bon servei.

Persones inquietes, institucions despersonalitzades

Leave a reply

En Jordi Vivancos ha reprès del seu bloc, després de temps inactiu. En Ferran Ruiz torna a la publicació amb dos articles irrellevants imprescindibles sobre l’educació. També escriu en Marià Cano, que feia temps que guardava silenci. Altres blocaires més actius, com l’Anna o en Ramon, aixequen una mica el to combatiu que els caracteritza. Només són alguns exemples de persones properes, però potser significa que els blocaires tenen ganes de fer-se presents.

És curiós, però, que els temes de l’actualitat educativa immediata no són el focus dels seus comentaris. Em refereixo al tràmit de la LEC i a les reaccions dels sindicats, per exemple. Sembla que tot això no va amb nosaltres, els docents. Sindicats i polítics es confronten a través dels mitjans i nosaltres seguim indiferents amb la nostra petita (i gran, alhora) feina de cada dia.

És un signe dels temps, que ens hauria de fer pensar. Com és que considerem que “aquesta partida” no és la nostra? És que no ens interessa l’educació? És que no tenim poder per intervenir-hi? O és que els problemes de veritat no són aquests?

Aquesta separació entre les institucions i les persones singulars em sembla un tema importantíssim. Els docents, els pares i els alumnes som els grans absents en els debats públics. De fet, ara com ara, no sabria dir en quin lloc cal debatre les coses importants de l’educació…

Si nosaltres no ens sentim implicats en els debats públics o no sabem en quins llocs hem de donar el nostre parer, vol dir que no participem activament en la reflexió sobre aquests temes. Vol dir que deixem en altres mans les decisions sobre el futur de l’escola.

Segurament aquest buit no ens el podem permetre.

Arreu sento que es demana més iniciativa de la “la societat civil”. Deu ser una moda.

Però, en educació, em sembla que, a més a més, és una necessitat.