Atorgament de poder que no competències…

Normalment prenem anotacions del llibres que llegim o bé en copiem fragments.

Suposo que ho fem tots, cadascú a la seva manera.

Acabo de llegir i copiar aquest fragment que trobo excel·lent…

L’«atorgament de poder» requereix la construcció i reconstrucció de lligams entre persones, el desig i la capacitat de col·laborar amb els altres en l’esforç continu de crear un món en què sigui possible la convivència hospitalària i amistosa, i la cooperació mútuament enriquidora entre homes i dones que s’esforcen per assolir l’autoestima, el desenvolupament de les seves facultats latents i la utilització adequada de les seves aptituds. En resum, una de les exigències més urgents de l’educació al llarg de tota la vida, destinada a l’ «atorgament de poder», és la reconstrucció de l’espai públic, com més va més abandonat, un espai en que homes i dones puguin establir un diàleg continu entre allò que és personal i allò que és col·lectiu, entre els interessos comuns i els particulars, entre els drets i els deures.

BAUMAN, Zygmunt (2006)
Els reptes de l’educació en la modernitat líquida
Barcelona, 2007; Ed.Arcadia

El fracàs escolar, segons El Periódico


Aquesta és la consigna general:
tothom té explicacions exculpatòries i ningú és responsable en primera persona.
Jo ho veig diferent:
tots en tenim la culpa,
tots en som responsables.

links for 2007-12-01