Category Archives: General

La finalitat de l’educació secundària

“La finalitat de l’educació secundària obligatòria és proporcionar a tots els nois i les noies una educació que els permeti assegurar un desenvolupament personal sòlid, adquirir les habilitats i les competències culturals i socials relatives a l’expressió i comprensió oral, a l’escriptura, al càlcul, a la resolució de problemes de la vida quotidiana, al rebuig de tot tipus de comportaments discriminatoris per raó de sexe, la igualtat de drets i oportunitats entre dones i homes, l’autonomia personal, la corresponsabilitat i la interdependència personal i a la comprensió dels elements bàsics del món en els aspectes científic, social i cultural, en particular aquells elements que permetin un coneixement i arrelament a Catalunya. Així mateix, ha de contribuir a desenvolupar les habilitats socials de treball i d’estudi amb autonomia i esperit crític, la sensibilitat artística, la creativitat i l’afectivitat de tots els nois i les noies.”

Aquest text, copiat literalment del Decret del currículum ens hauria d’ajudar a no perdre de vista que la finalitat de l’educació no és seguir aquest o aquell mètode pedagògic, implementar un o altre recurs didàctic, ni potenciar les TIC o les TAC, etc.

Tot això ha d’estar al servei de l’educació dels alumnes i del seu aprenentatge.

Ho escric aquí perquè, a vegades, em perdo o em sembla que no hi penso prou.

No em consola gens comprovar que no sóc l’únic a qui passa tot això.

Més aviat m’angoixa una mica més…

El Moodle i la pedagogia

Per raons que ara no venen al cas, en els darrers quatre anys m’he trobat en nombroses situacions en les que he estat encapçalant la implantació de Moodle. Més aviat, m’hi he trobat involuntàriament involucrat, sovint contribuint a projectes que eren d’altres persones o institucions.

I a mi, Moodle, no m’agrada especialment. No és gens congruent amb les meves maneres de treballar i d’ensenyar. És per això que sempre m’ha interessat més la dimensió comunicativa i que no pas la formativa de la plataforma. I, vist amb certa retrospectiva, sempre he acabat usant gairebé exclusivament la seva vessant comunicativa.

Martin Dougiamas El seu creador m’ha fet prendre consciència de per què em passa aixó:
“En el fondo Moodle es un sistema de control. Convierte la institución en un entorno protegido dentro de Internet y da mucho poder a los profesores, que pueden tener toda la información sobre sus alumnos. Los estudiantes a quienes gusta ser dirigidos aman Moodle. El resto, no.”Martin Dougiamas

A mi m’agrada donar molt poder als meus alumnes. La meva manera d’entendre la docència i la pedagogia està molt lluny de qualsevol sistema de control. La meva concepció de la docència és molt oposada a aquest plantejament.

Sort que per a la comunicació, Moodle sempre m’ha donat molt bon servei.

Persones inquietes, institucions despersonalitzades

En Jordi Vivancos ha reprès del seu bloc, després de temps inactiu. En Ferran Ruiz torna a la publicació amb dos articles irrellevants imprescindibles sobre l’educació. També escriu en Marià Cano, que feia temps que guardava silenci. Altres blocaires més actius, com l’Anna o en Ramon, aixequen una mica el to combatiu que els caracteritza. Només són alguns exemples de persones properes, però potser significa que els blocaires tenen ganes de fer-se presents.

És curiós, però, que els temes de l’actualitat educativa immediata no són el focus dels seus comentaris. Em refereixo al tràmit de la LEC i a les reaccions dels sindicats, per exemple. Sembla que tot això no va amb nosaltres, els docents. Sindicats i polítics es confronten a través dels mitjans i nosaltres seguim indiferents amb la nostra petita (i gran, alhora) feina de cada dia.

És un signe dels temps, que ens hauria de fer pensar. Com és que considerem que “aquesta partida” no és la nostra? És que no ens interessa l’educació? És que no tenim poder per intervenir-hi? O és que els problemes de veritat no són aquests?

Aquesta separació entre les institucions i les persones singulars em sembla un tema importantíssim. Els docents, els pares i els alumnes som els grans absents en els debats públics. De fet, ara com ara, no sabria dir en quin lloc cal debatre les coses importants de l’educació…

Si nosaltres no ens sentim implicats en els debats públics o no sabem en quins llocs hem de donar el nostre parer, vol dir que no participem activament en la reflexió sobre aquests temes. Vol dir que deixem en altres mans les decisions sobre el futur de l’escola.

Segurament aquest buit no ens el podem permetre.

Arreu sento que es demana més iniciativa de la “la societat civil”. Deu ser una moda.

Però, en educació, em sembla que, a més a més, és una necessitat.

Jornada de protecció de dades

La reflexió sobre els nous hàbits socials nascuts al voltant de la xarxa és absolutament imprescindible. Afecta a tots els estaments socials i a totes les edats. Cadascuna amb la seva especificitat. La Comissió de Llibertats i Informàtica és una organització no governamental dedicada a la defensa del dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal. Juntament amb l’Agència Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) i el Departament d’Educació van organitzar una Jornada sobre la protecció de dades de caràcter personal entre els menors i adolescents en l’ús de les TIC. Van presentar-hi uns manuals adreçats a nens i joves sobre la gestió de les dades a la xarxa.

Un cop fullejats poden semblar paternalistes des d’un punt de vista dels joves áltament socialitzats en les tecnologies digitals. Però també poden ser considerats una bona eina per aquells que s’inicien a Internet. És possible que els primers lectors interessats siguin els docents que (encara) estan al marge de tot el món digital o els pares que no són conscients de com tots aquests temes afecten directament els seus fills.

A mi em sembla que per deixar constància de la importància del tema s’abusa de la perillositat i s’apel·la massa als sentiments, creant un clima poc adequat al coneixement i reflexió serena sobre els usos de la xarxa.

El vídeo que trobareu a continuació, que forma part d’una campanya de sensibilització feta per www.protegeles.com és una mostra del que explico.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/iiTXEFKLbmE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Linkedin, de franc?

Pel que fa a les condicions d’ús:

No tienes que entregar ningún material a LinkedIn, pero si lo haces (incluyendo contenidos, ideas, conceptos, técnicas e información generados por el Usuario) nos otorgas, tal como lo haces al suscribir este Contrato, el derecho no exclusivo, irrevocable, perpetuo, a nivel mundial, ilimitado, sujeto a cesión o sublicencia, totalmente pagado y libre de derechos de regalías para copiar, mejorar, distribuir, publicar, eliminar, retener, agregar, utilizar, comercializar dicho material, mediante cualquier forma conocida o que pueda ser descubierta en el futuro, sin que sea necesario otro consentimiento, notificación y/o compensación de ninguna índole.

Pel que fa als drets de Copyright dels usaris:

Esta licencia incluye, entre otros, el derecho de LinkedIn a reproducir, representar, adaptar, traducir, digitalizar, utilizar para fines publicitarios, ya sean comerciales o no, sublicenciar o transferir el contenido relacionado con cada Usuario (esto incluye información, fotos, descripciones, criterios de búsqueda, etc.) sobre todos o parte de los Servicios y/o en cualquier lista de correos de LinkedIn y, en general, a través de cualquier medio de comunicación (correo electrónico, SMS, MMS, WAP, Internet, CD Rom o DVD).

Un exemple sobre els “serveis gràtis” que ofereixen les empreses a la xarxa.

Que cadascú tregui les seves conclusions.

Ni nadius, ni residents… competents digitals.

Una competència és la combinació d’habilitats pràctiques i cognitives interrelacionades amb coneixements, valors, actituds i emocions, els quals són mobilitzats conjuntament per actuar de manera eficaç i eficient. Un competent digital, en conseqüència, és aquella persona que és capaç de fer això amb uns mitjans i en un context digital. I això no té res a veure amb la data de naixement, amb les hores d’exposició a la xarxa o amb l’ús concret de determinats dispositius, eines o jocs.

La capacitat de mobilitzar molts tipus de coneixements, d’afrontar situacions i problemes en l’àmbit digital i tecnològic, de regular la dimensió cognitiva i emocional en funció d’uns interessos, cobra el seu veritable sentit si és tractada en el marc del saber i no de la dimensió generacional.

Tothom pot ser competent digital: només cal que n’aprengui. Sembla senzill i ho hem complicat a base de bé!

Competència digital

He desenvolupat una mica més el tema dels nadius digitals en el blog en castellà.

UrbanLabs al Citilab de Cornellà

Tres conferències (Esteve Almirall, Alberto Ortiz de Zárate, Michel Bauwens) + quinze presentacions breus + sis grups de treball = 100 persones inquietes i creatives a UrbanLabs en el Citilab.

Taller UrbanLabs educació digital

Enric Sanabre em va proposar d’encarregar-me del taller d’educació digital. Un repte i un compromís. No sóc la persona adequada per a valorar-ho, però jo vaig aprendre moltes coses. I en vaig pensar d’altres.

Si no coneixes Citilab et pensaràs que és un niu de tecnòlegs, pero no és veritat: és un exemple de bona pedagogia que posa al centre les persones i els seus projectes.

Cinc idees clau sobre l’escola a PodCamp Barcelona 2008

Podcamp Barcelona 2008

Cinc idees clau sobre l’escola que els no-docents haurien de cosnèixer per a poder pensar i opinar sobre educació per compte propi. Una conversa encetada al Podcamp Barcelona 2008

1. L’escola contribueix a la custòdia, a la socialització (enculturació) i a l’aprenentatge en igual proporció. Cap d’aquestes dimensions no és exclusiva de l’escola.

2. L’escola és alhora una institució i un servei. La satisfacció dels usuaris està sempre subordinada al grau de respecte als principis educatius i ètics que fonamenten la institució escolar.

3. L’escola implica tothom però amb demandes antagòniques. És un sistema de naturalesa inestable.

4. L’escola es veu afectada per accions en tres àmbits que són paral•lels: les estructures i el management, els continguts i les finalitats, i el paradigma educatiu.

5. L’escola no pot canviar-se a si mateixa. Cap dels seus actors i agents no està preparat per a una educació que encara no existeix.

 

 

El Masnou, Barcelona 26-28/9/08
Centre cultural Ca n’Humet
Carrer de Fontanills, 77-79

Trobada de professors de música de l’ESO

El dissabte 5 d’abril vam fer una trobada informal de professors de música d’educació secundària. L’equip de música de l’ICE vam convidar “a casa nostra” als professors de música d’institut. Per a nosaltres ja va ser un primer èxit el nombre d’assistents, doncs vam superar les nostres expectatives inicials. Espero que el matí fos també profitós per a tothom i que de l’intercanvi de coneixences i de propostes tothom en marxés content.

Educacio musical a ESO

Per a nosaltres era un repte organitzar una trobada amb l’objectiu de “trobar-nos i conversar“. Era un encontre sense conferències, uns tallers sense “continguts” i un objectiu intangible. No era fàcil. Volíem que els assistents pugessin intervenir, però el nombre tant elevat exigia alguna organització i alguna metodologia que organitzes la conversa. Vam fer una adaptació casolana de la tècnica del metaplan, bo i aprofitant les nostres experiències de treball en grup amb els alumnes. Vam aprofitar-ho per a fer un diagnòstic de la situació de la música i fer una primera recollida de propostes. Fins i tot, vam acordar redactar unes conclusions, sumant les aportacions dels tres tallers. I si, finalment, pensem entre tots que aquestes conclusions tenen prou entitat, podem presentar-les al 2n Congrés Internacional de Música de Catalunya per a deixar constància de la veu dels professors i professores de música a l’ESO. Personalment crec que faltaria una segona trobada per a convertir les propostes en projectes, però això és un altre assumpte…

Com a coordinador del grup estic força content, perquè més enllà de la trobada, penso que hem aconseguit ser un equip: tots podem fer les coses, repartir-nos la feina, assumir responsabilitats en la nostra mesura. En la presentació-resum tots sortim en algun moment. Això no s’improvisa, ens ha costat tres cursos. Encara hi ha molt per fer, però tinc la sort de coordinar un grup petit amb molta empenta, il·lusió i capacitat de treball.

| View |

Escola 2018

Darrerament l’educació ha passat a primer pla en els mitjans de comunicació arran de l’Informe PISA, del l’estudi sobre el professorat a Catalunya elaborat per la Fundació Jaume Bofill o de la vaga de docents convocada per a rebutjar les Bases de la nova llei d’educació de Catalunya.


Creiem que és una oportunitat per a convertir aquesta actualitat en un
moment de reflexió i d’acció positiva en favor de la millora de l’educació del nostre país.

Un grup de docents ens hem proposat fer-ho a través dels nostres blocs mitjançant una proposta oberta a la participació de tothom:

Etiqueta ESCOLA2018

Etiqueta de l’escola que volem. Una proposta col·lectiva basada en aportacions positives, personals i creatives sobre l’educació que volem d’aquí a 10 anys. Siguis del col·lectiu de pares, de mestres o d’estudiants, participa i fes sentir la teva veu a través del teu bloc.

Les propostes que vulguin acollir-se a aquesta denominació haurien de procurar tenir aquestes característiques:

1. Propostes positives, no crítiques. No parlem de l’educació que tenim, sinó de la que volem. Somia i proposa: el futur el construïm entre tots.

2. Propostes personals, no refetes. No enllacis articles interessants, opinions d’altres, referències alienes, sinó enriqueix-los amb la teva aportació. Sigues personal i glosa, comenta, proposa segons el teu propi punt de vista.

3. Propostes creatives, no convencionals. No podem canviar les coses si ho fem tot igual que ho hem fet fins ara. Cal començar a pensar de noves maneres. Crea i explora, les noves situacions demanen noves idees.

Si la teva aportació reuneix les tres característiques, sigui breu o extensa, plena de seny o bé de rauxa, etiqueta-la escola2018. Afegeix també altres etiquetes que orientin sobre el tipus de contingut: proposta, referència, bona pràctica, reflexió, etc.


Et convidem a publicar-la també en aquest bloc col·lectiu. Un bloc que recollirà totes les aportacions que s’hi vulguin incorporar.

Com fer-ho:

  1. Escriu la teva aportació en un correu electrònic.
  2. Posa el títol del teu post en l’assumpte del correu que ens envies.
  3. Al peu del correu, escriu escola2018 (i en cas que tinguis bloc, l’adreça amb un hipervincle al post original).
  4. Envia el correu a educadorsblocaires.escola2018 [aquí va l’arrova sense espais] blogger.com
  5. Visita Escola 2018, el bloc col·lectiu.
  6. Llegeix la teva aportació! Fer l'ullet
  7. No cal, doncs, tenir un bloc per a fer aportacions: envia un correu electrònic i les tecnologies faran la resta.


Si també vols ajudar-nos a difondre la campanya, afegeix el rètol al teu post o al teu bloc.


Més rètols

Moltes gràcies!

Aquesta iniciativa col·lectiva culminarà en una Trobada d’educadors blocaires.

L’organització Lacenet celebra enguany el seu 10è aniversari i s’ha ofert a acollir aquesta trobada el dissabte 17 de maig a Callús (Manresa).

Si tens un bloc i vols trobar-te amb altres educadors, no hi pots faltar!

Per assistir-hi, adreça’t al wiki que hem preparat per acollir-la. En ell anirem publicant les darreres novetats i l’organització definitiva de la trobada d’educadors blocaires.

Una salutació molt cordial de l’equip impulsor de la proposta Escola2018 i organitzador de la trobada,


Ramon Barlam
Marià Cano
Boris Mir
Irene Pelegrí
Anna Pérez
Àngel Solans
Artur Tallada