APADRINEM ESCULTURES L’institut Jaume Vicens Vives apadrinem “Contra l’invasor” de Miquel Blay Projecte escolar dinamitzat pel Club de la UNESCO de Girona

per Paula Batllori, Sílvia Reyner, Clàudia Vicens, Guillem Estebanell, Yúlia Beznosova, Farouk Bokhali, Tatiana Chalaco, Amru Quintana, Quim Culubret, Oriol Marés, Irene Quintana, Maria Castanyer, Albert Alonso, Bastian Partal, Llibert Julià (1er ESO / 2010-2011)

Feu CLIC sobre les imatges per ampliar-les.

Estem de Fires, les festes de tardor de Girona, i coincideixen amb el dia del patró de la ciutat, Sant Narcís, el 29 d’octubre.   Des d’aquí volem conèixer una mica més sobre l’origen de la llegenda de Sant Narcís i les mosques, i la relació amb les invasions i setges que ha sofert la nostra ciutat, especialment perquè els dos monuments commemoratius són a prop del nostre institut.

Sant Narcís i les mosques

per Paula Batllori, Guillem Estebanell, Clàudia Vicens de 1r d’ESO.

Segons la llegenda, el juny de 1285, en el segle XIII, les tropes franceses del rei Felip III de França, anomenat l’Ardit, van invadir Girona i van ocupar la col·legiata de Sant Fèlix on hi havia les restes de Sant Narcís. Diuen que els invasors francs van profanar el sepulcre del patró de la ciutat i que aleshores en van començar a sortir unes mosques molt grosses que van començar a picar els soldats i els cavalls de l’exèrcit enemic que morien a conseqüència de la plaga. Amb unes tropes debilitades i gairebé exterminades, els francesos van haver de marxar.  Es diu que les mosques no només van ajudar als gironins a combatre el setge del segle XIII, sinó també en una altra invasió francesa a la que va estar sotmesa la ciutat el 1653, durant el setge del s. XVII. + info

Llegenda de la majordona de Sant Narcís

per Guillem Estebanell, de 1r d’ESO.

Segons una llegenda moderna ideada per Carles Vivó.

Majordona: dona que s’encarrega de les feines de la casa d’un capellà (Diccionari Dídac).La majordona de Sant Narcís era una tia-àvia de Santa Afra que va acompanyar el bisbe quan va venir residir a Girona. Era una dona que no passava desapercebuda; era immensament grassa, presumida i molt xafardera. amb uns vestits magnífics amb esquellerincs a la punta de les faldilles. Quan passejava per Girona era tot un espectacle. Sempre anava amb uns criats que quan ja no podia caminar li posaven una cadira al mig del carrer perquè descansés.  Les seves habilitats com a cuinera li havien fet inventar plats com l’ànec amb peres o les pomes farcides i la botifarra de sang. I les seves habilitats més o menys màgiques li havien permès que una vegada hagués fet aparèixer teranyines i aranyes gegants de tot colors a totes les esglésies de Girona.

Per culpa de una gran xafarderia que va estendre sobre sant Narcís, ell li va treure les seves habilitats màgiques i la majordona es va convertir en la riota de tot Girona. Des d’aquell dia, quan passava pels carres la gent li tirava les sobres dels àpats pel cap fins que un dia va preveure el martiri i mort de Sant Narcís i de Sant Feliu.Des d’aquell dia es va dedicar a ajudar els malats i va inventar un plat especial pels pobres: la sopa de menta.

Quan va morir els que s’encarregaren de enterrar-la van veure que tot i els seu aspecte, només pesava com un pardalet.

Cançons relacionades amb les mosques

Partitures de les cançons editades pels alumnes de l’optativa de Música de 2n d’ESO.

Apartat  en construcció. Encara hi estem treballant. Perdoneu les molèsties.

1. “Les mosques de Sant Narcís”. Folklore de Catalunya, de Joan Amades (p. 623)
2. “Qui matarà la mosca?”. Materials de l’OCPC, vol VI, de Josep Massot (p. 180 i 276)
3. “Qui matarà la mosca?”. Bon vent ve, de Xesco Boix (p. 46)
4. “Una mosca volava per un llum”. Text (p.16) – Audició
5. “La majordona”

Guerra del francès (1808-1809)

per Paula Batllori,  Guillem Estebanell, Clàudia Vicens de 1r d’ESO.

Els Setges de Girona

Un setge es produeix quan unes tropes envolten una ciutat i no hi deixen entrar queviures perquè els de dins es moris i acabin capiturant o rendint-se i lliurin la ciutat a l’enemic.

Girona era una ciutat estratègica en la ruta d’accés a la Península des de França i això feia que França volgués ocupar-la.

Durant els setges, a més de lluitar contra l’exèrcit invasor, les tropes de Napoleó, la ciutat lluitava contra les malalties i la manca de provisió d’aliments. Per culpa d’això, hi havia moltes baixes.

L’exèrcit de Girona, defensors de la ciutat, estava format per:

• Regiment d’Ultònia, comandat per Mariano Àlvarez de Castro i  Julià de Bolívar
• Milícia dels miquelets (mercenari i voluntaris).
  
• Companyia de Santa Bàrbara, formada per dones
• Civils voluntaris i forçats

En cada setge, les tropes franceses superaven les catalanes. Tot i així, els dos primers setges van guanyar els gironins.

Durant l’anomenada Guerra del Francès o Guerra de la Independència,  Girona va patir tres setges davant de les tropes Napoleòniques abans d’haver de capitular el desembre de 1809.Quadre: “El somatent”, de Ramon Martí Alsina.

PRIMER CENTENARI DE LA GUERRA DEL FRANCÈS. A la plaça Calvet i Rubalcaba, on hi ha el mercat municipal, hi ha un altre momument d’homenatge als defensors de Girona durant els setges de 1808-1809 a la ciutat de Girona, durant la Guerra del Francès. L’obra es titula “El ejército a los héroes de 1808 y 1809“, però popularment es coneix com El lleó. Es va inaugurar el 7 de novembre 1909, coincidint amb el primer centenari d’aquesta guerra.  La columna, damunt de la qual hi ha un lleó que té un canó sota les potes, està situada sobre l’antic baluard de Sant Francesc. En la seva realització hi van intervenir diferents artistes. + info: Monument del Lleó, a la plaça Calvet i Rubalcaba.

SEGON CENTENARI DE LA GUERRA DEL FRANCÈS. Per commemorar e segon centenari dels setges de l’època de la invasió napoleònica, s’ha col·locat una escultura entre la Torre del Carme i el Baluard de La Mercè (sector Sud de la muralla), a la pujada de Les Pedreres, molt a prop del nostre institut.  La placa diu així: “La cambra de la Propietat Urbana de Girona ofereix a la ciutat la reproducció en bronze de l’escultura “Contra l’invasor” de Miquel Blay (Olot 1866 – Madrid 1936). GIRONA, desembre 2009″ L’estàtua, originalment de guix, representa un jove patriota amb una llança a les mans per defençar-se dels enemics i invasors. L’autor, Miquel Blai, s’inspirà en els fets de la guerra napoleònica a Catalunya.

+ info: Associació d’Hosteleria de Girona i Radial. 200 anys dels setges napoleònics: Girona 1808-1809.
+ info: Pedres de Girona

Girona emmurallada

per Clàudia Vicens, de 1r d’ESO.

	Vídeo

+ info: plànol de les etapes d’ampliació de la muralla de Girona.
+ info: els baluards de la muralla de Girona. Els baluards són construccions de defensa de les muralles que tenen forma de pentàgon.
+info: exposició fotogràfica virtual.

Girona ha canviat molts cops de muralles, cada cop més grans i extenses, segons les necessitats de defensa de la ciutat. Per això trobem restes de muralles distribuïdes per tota la ciutat.

1. Època romana. A l’època romana Girona, la muralla era molt petita, en forma de triangle i els vèrtex eren Torre Gironella, la pujada de Sant Feliu i la placeta del Correu Vell. Als peus de la muralla hi havia l’Onyar, o sigui que no passava per dintre Girona.
2. s. XII. És època de la primera ampliació de la ciutat. Van començar a construir cases al sud de Girona, des del carrer del Portal Nou, però aquestes cases estaven fora la muralla. Més tard es van començar a afegir cases cap al nord perquè ja no n’hi cabien més a dintre. Es va amplicar pel carrer del Llop, la plaça de Sant Pere i per Pedret. El carrer de Pedret s’ha anat formant durant segles. Va ser la única via d’entrada i sortida de la ciutat de Girona pel nord fins l’any 1926 que es va fer el pont de la Barca. Els barris del nord i dels sud van quedar units pel carrer de les Ballesteries.
3. s. XV. Hi havia hagut dos barris del Mercadal que en aquesta època es van fortificar. El Mercadal de Baix s’havia començat a formar a partir del segle XI i el Mercadal de Dalt, a partir del segle XIV.
4. s. XVII: a partir del segon terç del segle XVII, Girona va patir moltes guerres amb França i per això va reforçar les muralles i van ser complementades amb tota una sèrie d’estructures defensives com ara fortins, baluards i llunetes.