• Albons, per Clara Pilsa (1r d’ESO 2007/2008)
• Colera (Alt Empordà), per Pep Fradera, Miquel Loperena i Joan Thió (1r d’ESO 2009/2010
• El Molar, per Carles Bustos (1r d’ESO 2007/2008)
• Esterri d’Aneu, per Gemma Mas (1r d’ESO 2007/2008)
• Girona, per Laia Albertos i Maria Marquès (1r ESO 2010/2011).
• Manresa (1r ESO 2010/2011)
  
• Sant Feliu de Guíxols, per Anna Fàbrega (1r d’ESO 2007/2008)
• Sant Feliu de Pallerols, per Júlia Thió (1r ESO 2007/2008)
• Selva de Mar, per Joel Llinàs (1r ESO 2007/2008)

CATALUNYA

per Laia Albertos i Maria Marquès (1r ESO 2010/2011).

Hem volgut fer aquest país ja que és el nostre i volíem saber més coses sobre Catalunya. Ens ha agradat molt fer aquest treball sobre Catalunya perquè hem après moltes coses i creiem que és un país molt maco. Expliquem on està situada, quins pobles la limiten, les tradicions, la  cultura, la vegetació, etc…

Catalunya és un país molt bonic i, si obrim bé els ulls, podem gaudir de la meravellosa platja i dels Pirineus. Hi ha hagut altres companys que també han treballat Catalunya. Ells ho han fet sobre pobles i ciutats concrets. Nosaltres fem el treball una mica més general, sobre el país en general.

Bandera

Hi ha una llegenda que explica l’orígen de la bandera de Catalunya. S’explica que al s. IX, en temps de Guifré el Pelós, compte de Barcelona, Catalunya era una terra de frontera entre l’imperi carolingi (de l’emprerador franc Carlemany) i l’imperi musulmà (de l’Al·làndalus àrab). En una cruenta batalla, van ferir Guifré. Carlemany va posar quatre dits a la ferida tacats de sang vermella i els va fer lliscar sobre l’escut dautar del compte.  Hi ha una cançó que explica aquesta llegenda: +info: lletra +info: audició

Idioma

L’idioma oficial de Catalunya és el català, però com que hi ha gent que viu al nostre país i no és catalana, també es parlen altres idiomes d’arreu del món, i com que hi ha molt turisme, en la majoria dels restaurants, hotels i botigues també es parla el francès, l’anglès i l’alemany.

Moneda

La moneda de Catalunya és l’euro.

Ciutats importants

Girona, Barcelona, Lleida i Tarragona són les quatre capitals de província. Per això són les ciutats més importants del país. Però com que el territori també s’organitza per comarques, les capitals de comarca també ho són.

Tradicions

• Els castellers.  És una tradició original del Camp de Tarragona i que s’ha escampat arreu de Catalunya. Els participants rivalitzen intentant formar la torre humana (castell) més alta. S’aixequen a partir d’una base (pinya) sobre la que es col·locant una o més persones per anar pujant els pisos. L’anxaneta és el nen o nena que puja per tot el castell fins arribar al cim, on alça la mà per indicar l’arribada.

Música i dansa

La dansa més popular i tradicional de Catalunya és la sardana. És el ball nacional del país. Es balla en cercle. Hi ha dues maneres de ballar la sardana: l’estil empordanès i l’estil salvatà.

La música que acompanya la sardana és interpretada per una agrupació instrumental anomenada cobla. Està formada per odotze instruments: vent-metall (2 trompetes, 2 trombons  de pistons i 1 fiscorn), vent-fusta (1 flabiol, 2 tenores i 2  tibles), corda (1 contrabaix, popularment anomenat “verra”)  i percussió (1 tamborí).