2012-2013, Alt-ESO1.

EN CONSTRUCCIÓ

Bandera d’Israel

Va ser adoptada el 28 d’octubre de 1948. L’estrella de David, de color blau, es situa al centre, sobre un fons blanc, entre dues franges horitzontals blaves de la mateixa grandària. Representa les dotxe tribus d’Israel de l’antiguitat. Les ratlles blaves representen el tal·lit, que és una peça de roba religiosa jueva; la franja blanca, la puresa i la pau.

El call

Fa molt de temps, els jueus es van instal·lar a Girona. Actualment encara es conserva el seu barri (el call). Amb les restes de la seva manera de viure, els seus cultes i els seus costums s’ha muntat un museu.

En llatí, CALL significa pas estret entre dues parets (veieu fotos 1, fotos 2). A l’edat mitjana, era el nom que rebien les zones habitades pels jueus als països catalans, és a dir, els seus barris. A Girona n’hi ha un.

+info: Museu d’Història dels Jueus de Girona.

Elements de culte

• La sinagoga. El nom prové del grec i volia dir lloc on es reuneix la gent. Per extensió, s’anomena així a l’ “edifici i lloc de reunió consagrat al culte jueu, sovint també centre d’estudis i cultural d’aquesta comunitat” (DIEC).  La sinagoga es trobava al call.
• La quipà. En jueu, vol dir part superior o cúpula. Es tracta d’una petita gorra ritual en forma de casquet feta per cobrir parcialment el cap en les cerimònies religioses. Es fan de tela o llana teixida. Tradicionalment la utilitzen els homes jueus. Significa que l’home porta un pes sobre el seu cap per recordar que Déu és superior a ell i per baixar la supèrbia humana (WKP, GEC).
• El tal·lit.
• La menorà. Canelobre o llum d’oli de set braços (WKP). Representa l’arbust en flames que va veure Moisès al mont Sinaí. És un dels símbols oficials de l’estat d’Israel; apareix a l’escut del país.
• La mezuzà. És una caixeta a la dreta de les portes de les cases jueves que conté un pergamí enrotllat en versicles de la torà.
• La torà. És una paraula jueva que vol dir “ensenyament”. També es refereix al text dels cinc primer llibres de la bíblia, que els cristians anomenen Pentateuc. És un pergamí que està enrotllat en uns mànecs de fusta per evitar tocar la torà amb les mans i per llegir-la, s’ha d’enrotllar i desenrotllar el pergamí.
• La janucà. És la festa de les llums.  Hi ha un canelobre especial de vuit braços (anomenat hanukkà), un per a cada vespre dels vuit dies que dura la festa. En cadascun s’hi posa una espelma; la del mig serveix per encendre les altres. Amb aquesta festa es commemora la recuperació de Jerusalem.

La Inquisició i els jueus conversos

Inquisició.

Conversos.

Hebreus, jueus o israelites?

Els hebreus són el poble originari de Mesopotàmia (terra entre els rius Tigris i Eufrates, al Pròxim Orient). A l’antiguitat, eren un poble nòmada que vivia de la ramaderia.

Els israelites és el poble que va formar a l’Antiguitat, de la descendència d’Israel, un dels dotze fills del patriarca Jacob. Actualment, Israel és el nom d’un país del Pròxim Orient.

Els jueus són aquelles persones que professen la religió jueva, hagin nascut o no a Israel.

La diàspora

• “És la dispersió d’un grup ètnic, religiós o cultural fora del seu lloc original, especialment la dels jueus” (DIEC)

El 606 a.C. va haver-hi la primera diàspora dels jueus, quan els reis del babilonis, Nabucodonossor II va conquerir el regne de Judà, destruint el primer temple i traslladant els líder jueus a Babilònia. Setanta anys més tard, el rei persa Ciro II el Gran va permetre als jueus tornar a la seva terra, després d’haver conquerir els babilonis.

L’any 70 d. C. es va produir la segona diàspora dels jueus quan el general romà Tito, futur emperador, va derrotar una revolta jueva i va destruir el segon temple.

(…)

Els kibutz

• “Comunitat col·lectivista de l’estat d’Israel inspirats en el socialisme i en el sinonisme (…). Comparteixen el caràcter voluntari, l’igualitarisme estricte i la democràcia directe en la presa de decisions. No hi ha salaris i els objectes de consum són distribuïts segons les necessitats. (…)” (GEC)
• “Comunitat agrària de caràcter col·lectivista de l’estat d’Israel” (DIEC)
• “La paraula kibutz (paraule hebrea per a “assentament comunal”) és (..) comunitat rural; una societat basada en l’ajuda mútua i la justícia social; un sistema econòmic que té com a principi bàsic la propietat conjunta dels béns, la igualtat i la cooperació en la producció, el consum i l’educació (…)”  (Misterio, Yahoo respuesta)
• “Deriva de kbutza, que significa grup en hebreu. En els seus inicis, es van crear com a petits pobles amb cooperatives agrícoles en les que als seus membres no se’ls permetia cap tipus de propietat privada”.  (Jewish Agency)

“Va pensiero” de l’òpera Nabucco de G. Verdi