per Betty Bayona (1r ESO)

Hola, sóc la Betty.  He decidit fer el treball sobre Holanda perquè la meva mare és d’allà i en sé moltes coses. M’agrada estara allà perquè hi tinc família i amics.

Que en holandès el que acabo de dir s’escriuria:

Hallo ik ben Betty. Ik heb dit wekstuk over Nederland gekozen omdat mijn moeder Nederland is en daaron weet ik heel veel dingen. Ik vind het leuk om daar te zijin omdat het heel mooi is en ik heb vrinden en familie daar.

Situació

(Feu CLIC sobre les imatges per ampliar-les)

Idioma

El neerlandès ha estat anomenat tradicionalment “holandès”. És la llengua materna d’uns 21 milins de persones dels Països Baixos, Bèlgica, Surinam i una petita part francesa, prop de Dunkerque. + info

Clima

El clima dels Països Baixos és bastant fresc. La característica principal és la forta i freqüent nebulositat i les puges. + info

Paisatge

+ info: imatges de paisatges d’Holanda

+ info: (en holandès)

Zandlandschap (paisatge de sorra)

La major part d’aquest paisatge està format per sorra. Té una forma ondulada amb petits turons que van aparèixer en el període de la glaciació. En aquest paisatge creix bosc i bruc baix. La terra no és gaire fèrtil.

Hoogveenlandschap (turba alta)

Aquest tipus de paisatge està sobre el nivell de mar. Té uns sòl de plantes podrides i aiguamolls, és fèrtil i serveix per plantar cereals.

Laagveenlandschap (turba baixa)

Aquest tipus de paisatge esta sota el nivell de mar. També serveix per als cereals perquè és molt fèrtil i té moltes parts amb llacs, i amb petis recs.

Riverkleilandschap (paisatge del fang del riu)

Aquest tipus de paisatge va aparèixer després de les glaciacions, i encara continua formant-se. Quan van desgelar-se les glaceres dels Alps, l’aigua dels rius va créixeri va inundar les vores dels rius i va deixar-hi fang i sorra. A l’estiu els rius tenen poc cabal i a l’hivern creixen i ocupen les seves vores.

Lösslandschap (paisatge calcari)

Aquest tipus de paisatge té un subsòl de margues calcàrees. La calç ve dels petits animals i dels coralls del mars tropicals que s’han petrificat. Està situal al sud d’Holanda, a la província de Zuid Limburg. El riu d’aquesta zona es diu Maas i després de les glaciacions també va aportar fang i sorra, però aquí el vent va posar una petita capa de “löss” que és més lleugera que la sorra. També es van formar turons degut al pas dels rius que hi ha a la part més alta d’Holanda.

Zeekleilandschap (Paisatge del fang del mar)

Aquest tipus de paisatge va aparèixer degut a les marees. Dues vegades al dia hi ha marea baixa. Això vol dir que dues vegades al dia el paisatge queda fora el mar a la part nord d’Holanda a les illes. Amb la marea alta el mar cobreix el paisatge i deixa una petita capa de fang. Amb els mil·lenis hi ha hagut parts que han pujat de nivell i han quedat sobre el nivell del mar. Des de fa mil anys la gent han posat dics per protegir les seves terres.

Gastronomia

La cuina holandesa és molt desconeguda i menystinguda a la majoria dels països europeus, sobretot del sud i, per contra, té bastants trets comuns amb la gastronomia dels seus veïns. però és cert que hi ha elements de la seva gastronomia que s’han guanyat la fama arreu del món. Un d’aquests productes és el formatge Edam, Maasdam o Goud.

És un país amb gran tradició marinera. En la seva gastronomia hi trobem el marisc, els musclos, les gambes, les escopinyes i també les anguiles i la resta de peixos que es poden pescar al mar del Nord: les arengades, el bacallà, etc.

La característica més peculiar de la cuina holandesa és la influència que ha tingut de totes les seves antigues colònies i dels països amb qui mantenia relacions comercials. Una de les gastronomies que més ha influït en la neerlandesa és la Indonèsia. Hi ha aportat, sobretot, l’ús de les espècies a l’hora de cuinar, o la mantega de cacauet. + info

Cançó

Sinterklaasje, bonne, bonne, bonne

Traducció: Sant Nicolau bonne, bonne, bonne: / tira quelcom a la meva buida, buida, buida tina; / tira quelcom a les cases. / Nosaltres l’esgarraparem com els ratolins.