per Felipe Moreno i Isabel Vilamitjana (1r ESO / 2009-2010)

Hem triat aquest país perquè trobem que té moltes coses per explicar, i els costums i les tradicions, el clima, i les construccions són molt diferents dels nostres, i així aprendrem coses noves.

Situació

L’Índia, oficialment la República d’Índia, és un Estat del sud d’Àsia. És el setè país més gran del món en superfície, i el segon més poblat.

Quant a les costes, al sud limita amb l’oceà Índic, a l’oest amb el mar d’Aràbia, a l’est, amb el golf de Bengal. Quant a les fronteres terrestres limita amb el Pakistan a l’oest; amb la República Popular de la Xina, el Nepal i Bhutan al nord-est; i amb Bangla Desh i Birmània a l’est.

L’Índia és molt a prop de Sri Lanka, i les Maldives, a l’oceà Índic.

	Himalaia. És un massís muntanyós on hi ha els cims més alts de la Terra, amb catorze cims de més de 8.000 metres d’alçada, com l’Everest (8.848 m), el més alt del món, el K2 (8.611) o el Kanchejunga (8.598 m.).
	Desert del Thar. És una regió sorrenca situada al nor-oest de l’ïndia i a l’est del Pakistà. Es troba a l’estat del Rajastan. Té una longitud d’uns 805 km i uns 485 km d’amplada. És el setè desert del món.
	Riu Ganges.

Clima

El clima de l’Índia éstà força influenciat per l’Himalaia i el desert de Thar; tots dos produeixen els monsons. L’Himàlaia prevé que els vents freds de l’Àsia central penetrin el subcontinent, produint un clima molt més càlid que la majoria dels llocs que es troben a les mateixes latituds. El Desert del Thar té un paper crucial en atreure els vents de monsó plens d’humitat del sud-est, entre juny i octubre, els quals produeixen la major part de la precipitació. Els quatre grups climàtics predominants de l’Índia són: l’humit tropical, el sec tropical, l’humit subtropcial i el clima de muntanya.

El monsó és un sistema de vents que varien de direcció segons l’estació de l’any. El monsó del sud-oest comença generalment a la primera quinzena de juny, i el monsó del nord-est comença habitualment a l’octubre. És un vent que està associat a èpoques de grans pluges.

Fauna

Flora

Tè. És una arbre d’entre 2 a 10 metres d’alçada que es conrea tradicionalment a països asiàtics per comercialitzar les fulles i obtenir la beguda del mateix nom.

Economia

L’agricultura és la base de l’economia. Segons dades del 1994, els conreus ocupen el 57% de la superfície total, les pastures no arriben al 4% i el bosc, el 23%; la resta és improductiva. Més de 2/3 de la terra de conreu són dedicats als cereals, dels quals el de l’arròs és el més estès, conreat principalment al baix Ganges, al litoral i a Assam; l’Índia n’és el segon productor mundial.

Bandera

La bandera de la Índia, també anomenada tiranga, que significa tricolor, està formada per tres franges horitzontals de les mateixes dimensions. La superior és de color taronja, la central blanca i la inferior, verda.En el centre té una roda blau marí amb 24 pics, coneguda com ashoka chakrà.

Aquesta bandera es va adoptar el 1947, pocs dies abans de la independència de la Índia com a colònica britànica.

Escut

Estats

Cada número del mapa correspon a un estat de l’Índia, el nom del qual apareix al llistat següent.:1) Arunchal Pradesh. 2) Asssam. 3) Bihar. 4) Chhattisgarh. 5) Goa. 6) Gujarat.7) Haryana. 8) Himachal Pradesh. 9) Jammu i Caixmir. 10) Jharkhand. 11) Kamataka. 12) Kerala. 13) Madhya Pradesh. 14) Maharashtra. 15) Manipur. 16) eqhalaya. 17) Mizoram. 18) Nagaland. 19) Orissa. 20) Panjab. 21) Rajasthan. 22) Sikkim. 23) Tamil Nadu. 24) Tripur. 25) Uttaranchal. 26) Uttar Pradesh. 27) Bengala Occidenta.

Llengua

L’Índia és el país més divers culturalment i lingüísticament del món. Es parlen 30 llengües i s’han identificat uns 2000 dialectes, però les llengües oficials són l’hindú i l’anglès.

A l’Índia es parlen una gran varietat de llengües:

1. Assamès, llengua oficial d’Assam.
2. Bengalí, llengua oficial de Tripura i de Bengala occidental.
3. Bodo, llengua oficial d’Assam.
4. Dogri, llengua oficial de Jammu i Caixmir.
5. Gujarati, llengua oficial de Dadra and Nagar Haveli, Daman and Diu i Gujarat.
6. Hindi, llengua oficial d’Arunchal Pradesh, Andaman i Nicobar Isalands , Bihar, Chandigarh, Chattisgarh, Delhi,Haryana,Himachal Pradesh, Jharkhand, Madhya , Rajasthan, Uttar Pradesh i Uttaranchal.
7. Karnataka, llengua oficial de Karnataka.
8. Caixmiri, llengua oficial de Jammu i Caixmir.
9. Konkani, llengua oficial de Goa.
10. Maithili, llengua oficial de Bihar.
11. Malaialam,— llengua oficial de Kerala i Lakshadweep.
12. Manipuri o Meithei,— llengua oficial del Manipur.
13. Matathi,— llengua oficial de Maharashtra.
14. Nepalès, llengua oficial de Sikkim.
15. Orinya, llengua oficial d’ Orissa.
16. Panjabi, llengua oficial de Punjab segona llengua oficial de Delhi.
17. Sànscrit, llengua sagrada de l’hinduisme.
18. Santali
19. Shindhi
20. Tàmil, llengua oficial de Tàmil Nadu i Pondicherry.
21. Telugu, llengua oficial de Andhra Pradesh.
22. Urdú, llengua oficial de Jammu i Caixmir, alguns districtes de Andhra Pradesh Delhi i Uttar Pradesh.

Llocs per visitar

Transports

A l’Índia com a altres països asiàtics com la Xina, es fan servir molt els transports públics i les bicicletes i motos. I com quasi tots els països, també té lLínies aèries, aeroports i ports marítims.Com a tret característic, a l’Índia fan servir els elefants com a mitjà de transport i de càrrega.

Gastronomia

	Tè.
	Espècies.

+info: receptes de plats de l’Índia

Instruments musicals

	Tabla. És l’instrument de percussió de membrana (membranòfon) més popular de la música clàssica del nord de l’Índia. Es fa servir no només com acompanyament rítmic sinó també com instrument solista.
	Sítar. És un instrument musical tradicional indi de corda pulsada, de forma similar a la de la guitarra , el llaut, el banjo, etc. S’identifica pel seu soroll metal·litzat i la possibilitat de fer glissandos .

Personatges importants

Mohandas Karamchand Gandhi (1869-1948). Va ser un pensador i polític Indi. Estudià dret a les universitats d’Ahmadabad i Londres, i va fer d’advocat a Bombai (Índia). Va lluitar contra les lleis que discriminaven els indis a Sud-Àfrica, a favor de la integració de les castes més baixes de la Índia, i contra el domini britànic sobre el seu país. Va instaurar nous mètodes de lluita contra el domini britànic. Defensava la no-violència i l’activisme de caràcter pacífic, com les vagues de fam, perquè rebutjava la lluita armada. El dia 30 de gener, dia de la seva mort, es celebra el Dia Escolar de la No Violència i la Pau (DENIP)