Jocs Olímpics: Les competicions esportives a la Grècia antiga

Els Jocs Olímpics es va iniciar fa més de 2.700 anys, a Olímpia, al sud-oest de Grècia. Els jocs van ser part d’una festa religiosa. Les Olimpíades gregues, va inspirar als Jocs Olímpics moderns (començat en 1896). Els Jocs es van celebrar en honor de Zeus, rei dels déus, i se celebra cada quatre anys.

jocs olimpics

Representació de les anelles olímpiques

En els primers Jocs Olímpics d’un dia, l’únic esdeveniment va ser un esprint curt d’un extrem de la pista a l’altre. A poc a poc es van afegir més esdeveniments per fer quatre dies de competències. Van incloure: la lluita lliure, boxa, salt de longitud, llançament de la javelina i el disc, i les carreres de carros. En el pentatló, hi va haver cinc esdeveniments: carrera, lluita, llançament de javelina, disc i salt de longitud. Una de les proves més dures va ser la carrera per hoplitas, els homes amb armadura i portant escuts.

Els guanyadors van rebre una corona de fulles, i una benvinguda d’heroi a casa. Els guanyadors podien casar-se amb dones riques, gaudir de menjars gratuïts, invitacions a festes, i els millors seients en el teatre.

La pista d’atletisme era molt més àmplia que una moderna. Vint persones podien córrer alhora.

Només els homes, els nens i les nenes no casades se’ls permetia assistir als Jocs Olímpics. Les dones casades no se’ls va permetre als Jocs Olímpics. Qualsevol dona que intentava entrar d’amagat eren castigades.

Les diferents modalitats esportives se celebraven a l’estadi, si eren a peu, o a l’hipòdrom, si eren hípiques.

  • Les curses a peu: la competició atlètica més antiga i prestigiosa era córrer una vegada la longitud d’un estadi (mesura de longitud d’Olímpia eren d’uns 192 metres). També hi havia curses de fons, en les quals es recorria l’estadi diverses vegades.

cursa a peu

  • Les tres modalitats de combat:
  1. Lluita: calia forçar l’adversari a tocar amb les dues espatlles a terra tres vegades, sent-hi prohibits els cops i l’ofegament.
  2. Pancraci: es permetia gairebé tot per obligar el contrari a abandonar.
  3. Pugilat: es lluitava a cops de puny, amb les mans embolicades amb una cinta de cuir fins que un dels dos abandonava. Era la disciplina més dura, i de vegades s’arribava fins a la mort.
lluita

Lluita a la Grècia antiga

pancraci

Pancraci

pugilat

Pugilat

  • El llançament de disc: consistia a enviar el més lluny possible un disc de bronze i d’uns dos quilos.
llançament de disc

Llançament de disc

  • El llançament de javelina: enviar el més lluny possible una javelina. S’ajudaven amb una cinta enrotllada a la javelina i acabada en un llaç on es col·locaven els dits perquè agafés més impuls i més estabilitat.
  • El salt de llargada:  es realitzava amb l’ajut d’unes peses anomenades halters, que servien per agafar més impuls. Consistia en un seguit de salts consecutius, sense impuls.

A l’hipòdrom se celebraven les proves hípiques:

  • Les curses de genets i de carros: Els carros podien ser bigues (tirats per dos cavalls) al llarg de 6 o 8 km. o quadrigues (tirats per quatre cavalls) al llarg de 14 km. Els coronats com a vencedors eren els propietaris dels cavalls i dels carros i no pas els genets.
cursa de genets

Cursa de genets

A continuació, vegem aquest vídeo que tracta de l’esport la Grècia clàssica, com anaven vestits i què significava per a ells (entre altres coses) per aprendre més coses sobre aquest tema:

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=o5jhhztxkuY[/youtube]

Els jocs i esports Olímpics d’hivern

Els jocs olímpics d’hivern van néixer l’any 1924 quan la ciutat de París va impulsar l’organització de la setmana internacional d’esports d’hivern, a la ciutat francesa de Chamonix. Posteriorment, el Comitè Olímpic Internacional (COI) els reconeixeria com els primers jocs olímpics d’hivern.

El 1992, el COI va decidir fer els jocs d’hivern els anys parells que no hi haguessin jocs d’estiu, un canvi que es va iniciar amb els jocs Olímpics de Lillehammer, el 1994.

El programa olímpic inclou 7 esports diferents que agrupen 15 disciplines i que impliquen la celebració d’unes 86 proves.

Els esports Olímpics d’hivern són els següents:

  • LugeEls corredors empenyen el trineu i ràpidament s’hi asseuen. Utilitzen uns guants de claus per aconseguir una acceleració extra, i impulsar-se amb les mans sobre la superfície del gel, abans d’estirar-se totalment sobre l’esquena, amb els peus estesos cap endavant, per buscar una posició aerodinàmica. Els corredors de luge fan servir les cames i les espatlles per dirigir-lo.

  • BiatlòL’objectiu del biatló és completar el recorregut en el mínim de temps possible, i aconseguir tants encerts en el tir com sigui possible, per evitar la penalització de temps que comporten les errades. (Prova individual de 20 km homes i de 15 km dones, esprint, persecució, relleus i sortida massiva)

  • Patinatge: (patinatge artístic: individual masculí i indidivual femení, parelles lliure i dansa sobre gel; patinatge de velocitat en pista curta i en pista llarga) 
  • Hoquei sobre gelUn equip ha de tenir no més de sis jugadors sobre el gel, mentre que el joc està en curs. L’objectiu és aconseguir fer més gols que l’equip adversari i introduir el puck (un disc dur de goma negre) dins de la porteria rival, com en el futbol.
  • Bobutilitzar un trineu o un tobogan per lliscar sobre la neu o el gel. (Skeleton)

Skeleton

 

  • CúrlingEs juga en una pista de gel. Dos equips fan torns per empènyer i fer lliscar pedres de 19,1 quilos de pes cap a una sèrie de cercles. L’objectiu és aconseguir que les pedres pròpies s’aturin tan a prop del centre dels cercles com sigui possible, i no les de l’equip adversari.

  • Esquí: ( esquí alpí, esquí de fons, freestyle, salts d’esquí i snowboard)

 

Nous esports Olímpics

tr3

Diferents disciplines olímpiques

El nombre d’esports en competició s’ha anat ampliant de manera progressiva i el país organitzador té dret a incloure’n a títol d’esports d’exhibició. Per exemple, en els Jocs Olímpics de Barcelona, els esports que es van incloure van ser:

  • Atletisme els participants han de cobrir la distància en el menor temps possible.
  • Boxa (masculí)Els participants del mateix pes s’enfronten en un àrea de combat que intenten derribar-se mútuament aplicant cops al contrari, amb les mans protegides pels guants, o aconseguir el major número de punts possibles.
  • Ciclismehan de recórrer la distància en el menor temps possible.
  • Esgrimas’enfronten amb una arma a la mà. Han d’intentar tocar a l’advesari en les zones permeses del cos i d’aquesta manera aconseguir els punts necessaris per guanyar el combat.
  • Gimnàsticaha de realitzar una sèrie d’exercicis, en els diferents aparells i reben una nota per part dels jutges d’acord a la dificultat de l’exercici i a l’execució.
  • Hípicael genet guia al cavall per un recorregut on han de franquejar uns obstacles. Qui menys punts acumuli serà el guanyador, per haver enderrocar menys obstacles i haver realitzat el recorregut en menys temps.
  • Judodel mateix pes s’enfronten en un tatami intentant derribar-se utilitzant les tècniques més adequades a cada situació del combat. Qui al finalitzar el combat hagi obtingut la/les tècnica/ques més alta és proclamat guanyador del combat.
  • Lluitadel mateix pes s’enfronten en un tapís intentant guanyar a l’adversari mitjançant l’aplicació de diferents tècniques , anomenades preses, que li permetin derribar  l’adversari.
    L’objectiu en les dos modalitats de la lluita és la mateixa, però en la grecoromana no es pot fer ús dels peus.
  • Natació (inclosos salts de trampolí, natació sincronitzada i waterpolo): han de cobrir la distància en el menor temps possible realitzant l’estil corresponent a la seva prova.
    La distància a cobrir correspon a la suma de piscines necessàries per cobrir la distància.
  • Pentatló modern (masculí)han de realitzar cinc proves diferents de cinc esports: prova de salt en equitació, competir contra tots els participants en una prova d’esgrima a un sol tocat, nedar una distància de 200 metres en natació, prova de tir amb pistola i cursa a peu de cros de 3.000 metres.
    Per a cada resultat aconseguit acumulen punts.
  • Piragüismehan de recórrer la distància determinada en el menor temps possible, desplaçant la seva embarcació sobre l’aigua impulsada pels rems. La posició dels competidors en la línia d’arribada prima sobre el temps realitzat, doncs les condicions de cada cursa poden ser molt variables.
  • Remhan de recórrer la distància determinada, 2.000 metres els homes i 1.000 metres les dones, en el menor temps possible, desplaçant la seva embarcació sobre l’aigua impulsada pels rems. La posició dels competidors en la línia d’arribada prima sobre el temps realitzat, doncs les condicions de cada cursa poden ser molt variables. 
  • Tir i tir amb archan d’obtenir la màxima puntuació disparant un número de projectils sobre unes dianes o blancs.
    Les armes utilitzades són diferents en funció de cada prova.
  • Velas’enfronten en l’aigua, normalment en el mar, per completar un recorregut determinat en el menor temps possible. L’embarcació és impulsada pel vent i gràcies a les accions dels tripulants que fan que vagi més ràpid. Cada posició obtinguda és determinant, doncs el lloc equival a una puntuació. 
  • Bàdmintons’enfronten en una pista de joc, dividida per la xarxa, impulsant un volant amb la raqueta intentant que caigui en el camp contrari i que el contrari no pugui tornar el volant en les condicions adequades abans de que caigui.
  • Tennis i tennis taula
  • Beisbols’enfronten en el terreny de joc amb l’objectiu de realitzar el major número possible de carreres, evitant que l’altre equip les faci. La carrera s’aconsegueix després de recórrer les quatre bases i haver donar una volta completa. Prèviament la pilota de joc haurà estat impulsada pel bat. 
  • Basquetbols’enfronten en la pista de joc amb l’objectiu d’introduir la pilota en una cistella, evitant que l’altre equip faci el mateix en la cistella pròpia.
  • Handbols’enfronten amb l’objectiu d’introduir la pilota en la porteria del contrari, evitant que l’altre equip faci el mateix en la porteria pròpia. 
    Els gols es poden aconseguir amb la mà, des de fora de l’àrea del porter contrari.
  • Voleivols’enfronten amb l’objectiu de fer caure la pilota dins del camp del contrari i evitar que caigui en el camp propi. 
    La pilota ha de passar per sobre de la xarxa
  • Futbols’enfronten amb l’objectiu d’introduir la pilota en la porteria del contrari, evitant que l’altre equip faci el mateix en la porteria pròpia. 
    Els gols es poden aconseguir amb qualsevol part del cos excepte les mans.

D’exhibició es celebraren: competicions d’hoquei patins i taekwondo.

Els Jocs Paralímpics

Els Jocs Paralímpics són un esdeveniment internacional on hi participen esportistes amb alguna discapacitat física o sensorial que se celebra cada quatre anys, durant les setmanes posteriors als Jocs Olímpics, sota els auspicis del Comitè Paralímpic Internacional.

Els primers Jocs Paralímpics d’estiu es van celebrar l’any 1960 a Roma (Itàlia), i els primer Jocs Paralímpics d’hivern van ser l’any 1976 a (Suècia). Hi participen atletes amb discapacitat motora, amputacions, ceguesa i paràlisi cerebral. Els que tenen deficiències mentals, en canvi, participen als Jocs Mundials Special Olympics.

Esports paralímpics:

  • Aixecament de pes
  • Atletisme

  •  Bàsquet amb cadira de rodes

  • Ciclisme

 

  • Equitació
  • Esgrima amb cadira de rodes

 

  • Futbol a 5 i a 7

  • Judo
  • Natació

  • Rem
  • Rugbi amb cadira de rodes
  • Tennis amb cadira de rodes i tennis taula

  • Tir paralímpic i amb arc
  • Vela
  • Voleibol asseguts

 

Els esports que formen part dels Jocs Paralímpics d’hivern són:

  • Esquí alpí i nòrdic (Biatló, esquí de fons)

 

  • Hoquei gel

 

  • Curling amb cadira de rodes

 

Ciutats olímpiques

La ciutat amfitriona d’uns Jocs Olímpics se sol escollir uns set o vuit anys abans de la seva celebració. El procés de selecció es du a terme en dues fases que s’allarguen cadascuna durant dos anys. El primer pas per una ciutat que vol acollir uns Jocs és comunicar-ho al comitè olímpic nacional del seu país; si més d’una ciutat del mateix país envien una proposta al seu CON, llavors aquest organisme sol dur a terme una selecció interna, ja que cada CON només pot presentar una ciutat al Comitè Olímpic Internacional de cara al procés de selecció. Quan s’acaba el termini de presentació de propostes per part dels comitès olímpics nacionals, comença la primera fase (Aplicació): es demana a les ciutats candidates que completin un qüestionari relacionat amb diversos criteris clau que tracten sobre l’organització dels Jocs Olímpics. En aquest formulari, les ciutats candidates han de poder assegurar que compliran amb la Carta Olímpica i amb qualsevol altra normal establerta pel Comitè Executiu del COI. L’avaluació dels qüestionaris emplenats per part d’un grup especialitzat proveeix al COI d’un resum del projecte de cada candidat i del seu potencial per acollir els Jocs. Prenent com a base aquesta avaluació tècnica, la Junta Executiva del COI escull els candidats que passen de fase de candidatures.

Quan s’han seleccionat les ciutats candidates, aquestes han d’entregar al COI una presentació més extensa i detallada sobre el seu projecte com a part d’un dossier de candidatura. Cada ciutat és analitzada per una comissió avaluadora que, a més, visita les ciutats candidates, entrevista funcionaris locals i inspecciona les instal·lacions. Un cop feta l’anàlisi, la comissió presenta un informe sobre les seves impressions un mes abans de la decisió final del COI. Durant el procés d’entrevista, la ciutat candidata també ha de garantir que serà capaç de finançar els Jocs. Un cop acabada la feina de la comissió avaluadora, es presenta la llista de ciutats candidates a la Sessió general del COI, la qual se celebra en un país que no tingui cap ciutat en la llista de possibles guanyadores. Els membres del COI reunits en la Sessió tenen el vot final sobre quina serà la ciutat amfitriona. Un cop elegida, el comitè de la ciutat guanyadora (juntament amb el CON del respectiu país) signa un contracte amb el COI.

A data de 2016, els Jocs Olímpics hauran estat celebrats en 44 ciutats de 23 països diferents, i en ciutats de fora d’Europa i de l’Amèrica del Nord només en vuit ocasions. Des dels Jocs Olímpics d’estiu de 1988 de Seül (Corea del Sud), els Jocs Olímpics han estat celebrats a l’Àsia o Oceania quatre cops; en els 92 anys anteriors no ho havien estat mai. Els Jocs de 2016 de Rio de Janeiro seran els primers que se celebraran en un país sud-americà. Finalment, mai cap candidatura d’una ciutat africana ha estat escollida.

Seus dels Jocs Olímpics

Els Estats Units han acollit vuit Jocs Olímpics, més que cap altre estat. La capital del Regne Unit, Londres, és l’única ciutat on s’han celebrat tres Jocs Olímpics. Els altres estats on s’han celebrat Jocs dues vegades són Alemanya, Austràlia, França i Grècia, i les altres ciutats que han acollit uns Jocs dos cops són Los Angeles, París i Atenes. Un cop passats els Jocs d’estiu de 2020, el Japó i Tòquio entraran, respectivament, en aquestes dues llistes.

A partir del 1924 es van crear els jocs Olímpics d’hivern, que també es celebren cada quatre anys agrupant les disciplines esportives relacionades amb la neu. En un principi coincidien en el mateix any que les olimpíades d’estiu, però des de 1994 se celebren dos anys després. En l’any 1960 es va començar a celebrar els jocs Paralímpics per esportistes amb discapacitats físiques.

Els instruments musicals esportius: el salpinx

El salpinx (σάλπιγξ) era un instrument de vent amb forma de tub allargat. Era utilitzat habitualment en la Grècia antiga per la crida a la guerra i per donar ordres. Però un altre dels seus usos està relacionat amb l’esport:

  • En els Jocs Olímpics es disputaven competicions per trompetistes.
  • A les grans competicions esportives s’usava per donar el senyal de sortida, ja que entre la cridòria ensordidora dels espectadors no n’hi hauria prou només la veu humana. També el seu so serviria per detenir els corredors quan es produïssin sortides falses.
TR

Lècit amb hoplita tocant el salpinx a la fi del segle VI o principis del V a. C.

No us recorda el salpinx a les vuvuzeles del mundial de Sud-Àfrica del 2010?

Lema Olímpic

El lema olímpic és  Citius, Altius, Fortius” traduït del llatí “més ràpid, més alt, més fort”. Coubertin posteriorment expressà els seus ideals mitjançant aquesta frase:

“El més important en els Jocs Olímpics no és guanyar, sinó participar, igual que el més important a la vida no és el triomf sinó la lluita. L’essencial no és haver vençut, sinó haver lluitat bé.”

Aquestes paraules són les que apareixen durant la Cerimònia d’Inauguració dels Jocs.

No cal guanyar els jocs Olímpics per ser un èxit també arribar a participar és un èxit propi no tots ho aconsegueixen. Guanyis o perdis no importa però si com has lluitat i l’esforç dedicat. Em de donar el millor d’un mateix i viure aquest excés com una victòria. No significa necessàriament ser el primer.

P.Coubertin , 2n president del Comitè Olímpic Internacional

Pierre de Coubertin va fer públic el símbol per excel·lència dels Jocs Olímpics: la bandera. Va ser fundador dels Jocs olímpics i del Comitè Olímpic Internacional (COI). També va escriure el Jurament Olímpic i és el següent:

“En el nom de tots els competidors, jo prometo que nosaltres participarem en aquests Jocs Olímpics, respectant i complint les regles que el governen, en el veritable esperit esportiu, per la glòria de l’esport i l’honor dels nostres equips”.

Aquest Jurament va ser pronunciat per primera vegada a l’Olimpíada d’Anvers el 1920.

jocs olimpics

La bandera està formada per cinc cercles enllaçats de diferents colors (blau, negre, vermell, groc i verd). Representan els cinc continents (Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa, i Oceania).