Vols fer un viatge virtual a l’antiga Olímpia? Què t’ha semblat? Què t’ha cridat més l’atenció?
[youtube]https://youtu.be/1M1VdKZrck8[/youtube]
Vols fer un viatge virtual a l’antiga Olímpia? Què t’ha semblat? Què t’ha cridat més l’atenció?
[youtube]https://youtu.be/1M1VdKZrck8[/youtube]
Els Jocs Olímpics es va iniciar fa més de 2.700 anys, a Olímpia, al sud-oest de Grècia. Els jocs van ser part d’una festa religiosa. Les Olimpíades gregues, va inspirar als Jocs Olímpics moderns (començat en 1896). Els Jocs es van celebrar en honor de Zeus, rei dels déus, i se celebra cada quatre anys.
Representació de les anelles olímpiques
En els primers Jocs Olímpics d’un dia, l’únic esdeveniment va ser un esprint curt d’un extrem de la pista a l’altre. A poc a poc es van afegir més esdeveniments per fer quatre dies de competències. Van incloure: la lluita lliure, boxa, salt de longitud, llançament de la javelina i el disc, i les carreres de carros. En el pentatló, hi va haver cinc esdeveniments: carrera, lluita, llançament de javelina, disc i salt de longitud. Una de les proves més dures va ser la carrera per hoplitas, els homes amb armadura i portant escuts.
Els guanyadors van rebre una corona de fulles, i una benvinguda d’heroi a casa. Els guanyadors podien casar-se amb dones riques, gaudir de menjars gratuïts, invitacions a festes, i els millors seients en el teatre.
La pista d’atletisme era molt més àmplia que una moderna. Vint persones podien córrer alhora.
Només els homes, els nens i les nenes no casades se’ls permetia assistir als Jocs Olímpics. Les dones casades no se’ls va permetre als Jocs Olímpics. Qualsevol dona que intentava entrar d’amagat eren castigades.
Les diferents modalitats esportives se celebraven a l’estadi, si eren a peu, o a l’hipòdrom, si eren hípiques.
A l’hipòdrom se celebraven les proves hípiques:
A continuació, vegem aquest vídeo que tracta de l’esport a la Grècia clàssica, com anaven vestits i què significava per a ells (entre altres coses) per aprendre més coses sobre aquest tema:
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=o5jhhztxkuY[/youtube]
Els jocs olímpics d’hivern van néixer l’any 1924 quan la ciutat de París va impulsar l’organització de la setmana internacional d’esports d’hivern, a la ciutat francesa de Chamonix. Posteriorment, el Comitè Olímpic Internacional (COI) els reconeixeria com els primers jocs olímpics d’hivern.
El 1992, el COI va decidir fer els jocs d’hivern els anys parells que no hi haguessin jocs d’estiu, un canvi que es va iniciar amb els jocs Olímpics de Lillehammer, el 1994.
El programa olímpic inclou 7 esports diferents que agrupen 15 disciplines i que impliquen la celebració d’unes 86 proves.
Els esports Olímpics d’hivern són els següents:
El nombre d’esports en competició s’ha anat ampliant de manera progressiva i el país organitzador té dret a incloure’n a títol d’esports d’exhibició. Per exemple, en els Jocs Olímpics de Barcelona, els esports que es van incloure van ser:
D’exhibició es celebraren: competicions d’hoquei patins i taekwondo.
Els Jocs Paralímpics són un esdeveniment internacional on hi participen esportistes amb alguna discapacitat física o sensorial que se celebra cada quatre anys, durant les setmanes posteriors als Jocs Olímpics, sota els auspicis del Comitè Paralímpic Internacional.
Els primers Jocs Paralímpics d’estiu es van celebrar l’any 1960 a Roma (Itàlia), i els primer Jocs Paralímpics d’hivern van ser l’any 1976 a (Suècia). Hi participen atletes amb discapacitat motora, amputacions, ceguesa i paràlisi cerebral. Els que tenen deficiències mentals, en canvi, participen als Jocs Mundials Special Olympics.
Esports paralímpics:
Els esports que formen part dels Jocs Paralímpics d’hivern són:
La ciutat amfitriona d’uns Jocs Olímpics se sol escollir uns set o vuit anys abans de la seva celebració. El procés de selecció es du a terme en dues fases que s’allarguen cadascuna durant dos anys. El primer pas per una ciutat que vol acollir uns Jocs és comunicar-ho al comitè olímpic nacional del seu país; si més d’una ciutat del mateix país envien una proposta al seu CON, llavors aquest organisme sol dur a terme una selecció interna, ja que cada CON només pot presentar una ciutat al Comitè Olímpic Internacional de cara al procés de selecció. Quan s’acaba el termini de presentació de propostes per part dels comitès olímpics nacionals, comença la primera fase (Aplicació): es demana a les ciutats candidates que completin un qüestionari relacionat amb diversos criteris clau que tracten sobre l’organització dels Jocs Olímpics. En aquest formulari, les ciutats candidates han de poder assegurar que compliran amb la Carta Olímpica i amb qualsevol altra normal establerta pel Comitè Executiu del COI. L’avaluació dels qüestionaris emplenats per part d’un grup especialitzat proveeix al COI d’un resum del projecte de cada candidat i del seu potencial per acollir els Jocs. Prenent com a base aquesta avaluació tècnica, la Junta Executiva del COI escull els candidats que passen de fase de candidatures.
Quan s’han seleccionat les ciutats candidates, aquestes han d’entregar al COI una presentació més extensa i detallada sobre el seu projecte com a part d’un dossier de candidatura. Cada ciutat és analitzada per una comissió avaluadora que, a més, visita les ciutats candidates, entrevista funcionaris locals i inspecciona les instal·lacions. Un cop feta l’anàlisi, la comissió presenta un informe sobre les seves impressions un mes abans de la decisió final del COI. Durant el procés d’entrevista, la ciutat candidata també ha de garantir que serà capaç de finançar els Jocs. Un cop acabada la feina de la comissió avaluadora, es presenta la llista de ciutats candidates a la Sessió general del COI, la qual se celebra en un país que no tingui cap ciutat en la llista de possibles guanyadores. Els membres del COI reunits en la Sessió tenen el vot final sobre quina serà la ciutat amfitriona. Un cop elegida, el comitè de la ciutat guanyadora (juntament amb el CON del respectiu país) signa un contracte amb el COI.
A data de 2016, els Jocs Olímpics hauran estat celebrats en 44 ciutats de 23 països diferents, i en ciutats de fora d’Europa i de l’Amèrica del Nord només en vuit ocasions. Des dels Jocs Olímpics d’estiu de 1988 de Seül (Corea del Sud), els Jocs Olímpics han estat celebrats a l’Àsia o Oceania quatre cops; en els 92 anys anteriors no ho havien estat mai. Els Jocs de 2016 de Rio de Janeiro seran els primers que se celebraran en un país sud-americà. Finalment, mai cap candidatura d’una ciutat africana ha estat escollida.
Els Estats Units han acollit vuit Jocs Olímpics, més que cap altre estat. La capital del Regne Unit, Londres, és l’única ciutat on s’han celebrat tres Jocs Olímpics. Els altres estats on s’han celebrat Jocs dues vegades són Alemanya, Austràlia, França i Grècia, i les altres ciutats que han acollit uns Jocs dos cops són Los Angeles, París i Atenes. Un cop passats els Jocs d’estiu de 2020, el Japó i Tòquio entraran, respectivament, en aquestes dues llistes.
A partir del 1924 es van crear els jocs Olímpics d’hivern, que també es celebren cada quatre anys agrupant les disciplines esportives relacionades amb la neu. En un principi coincidien en el mateix any que les olimpíades d’estiu, però des de 1994 se celebren dos anys després. En l’any 1960 es va començar a celebrar els jocs Paralímpics per esportistes amb discapacitats físiques.
El salpinx (σάλπιγξ) era un instrument de vent amb forma de tub allargat. Era utilitzat habitualment en la Grècia antiga per la crida a la guerra i per donar ordres. Però un altre dels seus usos està relacionat amb l’esport:
No us recorda el salpinx a les vuvuzeles del mundial de Sud-Àfrica del 2010?
El lema olímpic és “Citius, Altius, Fortius” traduït del llatí “més ràpid, més alt, més fort”. Coubertin posteriorment expressà els seus ideals mitjançant aquesta frase:
“El més important en els Jocs Olímpics no és guanyar, sinó participar, igual que el més important a la vida no és el triomf sinó la lluita. L’essencial no és haver vençut, sinó haver lluitat bé.”
Aquestes paraules són les que apareixen durant la Cerimònia d’Inauguració dels Jocs.
No cal guanyar els jocs Olímpics per ser un èxit també arribar a participar és un èxit propi no tots ho aconsegueixen. Guanyis o perdis no importa però si com has lluitat i l’esforç dedicat. Em de donar el millor d’un mateix i viure aquest excés com una victòria. No significa necessàriament ser el primer.
Pierre de Coubertin va fer públic el símbol per excel·lència dels Jocs Olímpics: la bandera. Va ser fundador dels Jocs olímpics i del Comitè Olímpic Internacional (COI). També va escriure el Jurament Olímpic i és el següent:
“En el nom de tots els competidors, jo prometo que nosaltres participarem en aquests Jocs Olímpics, respectant i complint les regles que el governen, en el veritable esperit esportiu, per la glòria de l’esport i l’honor dels nostres equips”.
Aquest Jurament va ser pronunciat per primera vegada a l’Olimpíada d’Anvers el 1920.
La bandera està formada per cinc cercles enllaçats de diferents colors (blau, negre, vermell, groc i verd). Representan els cinc continents (Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa, i Oceania).